L'Orgue de la catedral de Tortosa és un instrument de vent[1] del segle XVII construït per un mestre flamenc. Tenia més de 2.200 tubs i tres teclats.[2] Substituí a un orgue anterior, del segle XVI.[3]
En l'actualitat se'n conserva part de la seua façana barroca[4] però no els tubs que se perderen durant la Guerra Civil Espanyola. Cal recordar que els bombardejos de l'aviació feixista van afectar la catedral-basílica i que durant la postguerra Regiones Devastadas va haver d'actuar sobre la nau principal.
« | Les flautes que integraven la caixa de música de l'orgue de la catedral, obra única i irrecuperable del segle XVI,[sic] eren la joguina improvisada que van trobar els primers xiquets que arribaren a la ciutat després de la Guerra.[5] | » |
— La reconstrucció de Tortosa (1940-1957); pàg. 28. Josep Bayerri i Carme Bayerri Polo. |

Orgue de la catedral de Tortosa (c. 1929).
L'any 1903 l'orgue va ser objecte d'importants treballs de restauració per part de "Randeynes i Cia" [6] de València.[7]
A Tortosa, i molt a prop, podia trobar-se un altre orgue a l'església parroquial de Sant Jaume, desapareguda arran de la guerra.
Altres orgues barrocs:[]
- Església de Fondespatla; església arxiprestal de Morella (1717; de 3.963 tubs); Bellmunt de Mesquí (1747-1751); església de Sant Jaume de Sant Jordi del Maestrat (en l'actualitat –2019/2022– existeixen intencions de restaurar el seu orgue del 1784); església parroquial de Vallibona (1791).
Altres:[]
- Església parroquial de Santa Bàrbara[8] (1919); església arxiprestal de Vinaròs (1922); orgue de l'església de l'Assumpció de la Mare de Déu (Flix); Sant Bartomeu de la Sénia.
A banda hi ha l'orgue del Noviciat de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu la fotografia de l'any 1923 feta per Josep Salvany i Blanch
- ↑ La Catedral de Tortosa. Josep Matamoros Sancho. Reedició facsímil del Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre dintre de la col·lecció Biblioteca Ebrenca (1997); Impremta Querol. ISBN: 84-89249-84-9.
- ↑ F. Martorell en la seua obra Historia de la antigua Hibera... (1627) cita l'existència de l'orgue de la catedral (Libro primero. CAPITULO DOZE. Donde se descrive la Ciudad de Tortosa, y su Catredal.; vegeu la pàgina 89).
- ↑ Vegeu Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Fina Anglès Soronellas i Jordi Vergés Riart. Ed. Diputació de Tarragona, 2013. ISBN: 978-84-15264-10-1.
- ↑ El comentari de postguerra de Bayerri no està referenciat però d'abans i arran d'una nota de la Conselleria de Cultura del Consell Municipal publicada al diari El Pueblo i a Lluita de 26/04/1937 sabem que va sancionar-se la compra de materials sostrets de l'orgue per uns menors.
- ↑ Orguener Alberto Randeynes, d'origen francès.
- ↑ Vegeu La Verdad de 21/1/1903, 30/1/1903, 21/3/1903, 24/3/1903 i La Veu de la Comarca núm. 12 de 29/3/1903.
- ↑ Construït pel valencià Pedro Palop Marín. Els tubs de la seua façana estan pintats simulant ser metàl·lics; en realitat són quadrats i de fusta.