Ilercavònia
Advertisement

L'Orgue de la catedral de Tortosa és un instrument de vent[1] del segle XVII construït per un mestre flamenc. Tenia més de 2.200 tubs i tres teclats.[2] Substituí a un orgue anterior, del segle XVI.[3]

En l'actualitat se'n conserva part de la seua façana barroca[4] però no els tubs que se perderen durant la Guerra Civil Espanyola. Cal recordar que els bombardejos de l'aviació feixista van afectar la catedral-basílica i que durant la postguerra Regiones Devastadas va haver d'actuar sobre la nau principal.

« Les flautes que integraven la caixa de música de l'orgue de la catedral, obra única i irrecuperable del segle XVI,[sic] eren la joguina improvisada que van trobar els primers xiquets que arribaren a la ciutat després de la Guerra.[5] »

La reconstrucció de Tortosa (1940-1957); pàg. 28. Josep Bayerri i Carme Bayerri Polo.


Orgue de la catedral de Tortosa (c. 1929).

L'any 1903 l'orgue va ser objecte d'importants treballs de restauració per part de "Randeynes i Cia" [6] de València.[7]

A Tortosa, i molt a prop, podia trobar-se un altre orgue a l'església parroquial de Sant Jaume, desapareguda arran de la guerra.

Altres orgues barrocs:[]

Altres:[]

A banda hi ha l'orgue del Noviciat de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Vegeu la fotografia de l'any 1923 feta per Josep Salvany i Blanch
  2. La Catedral de Tortosa. Josep Matamoros Sancho. Reedició facsímil del Centre de Lectura de les Terres de l'Ebre dintre de la col·lecció Biblioteca Ebrenca (1997); Impremta Querol. ISBN: 84-89249-84-9.
  3. F. Martorell en la seua obra Historia de la antigua Hibera... (1627) cita l'existència de l'orgue de la catedral (Libro primero. CAPITULO DOZE. Donde se descrive la Ciudad de Tortosa, y su Catredal.; vegeu la pàgina 89).
  4. Vegeu Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Fina Anglès Soronellas i Jordi Vergés Riart. Ed. Diputació de Tarragona, 2013. ISBN: 978-84-15264-10-1.
  5. El comentari de postguerra de Bayerri no està referenciat però d'abans i arran d'una nota de la Conselleria de Cultura del Consell Municipal publicada al diari El Pueblo i a Lluita de 26/04/1937 sabem que va sancionar-se la compra de materials sostrets de l'orgue per uns menors.
  6. Orguener Alberto Randeynes, d'origen francès.
  7. Vegeu La Verdad de 21/1/1903, 30/1/1903, 21/3/1903, 24/3/1903 i La Veu de la Comarca núm. 12 de 29/3/1903.
  8. Construït pel valencià Pedro Palop Marín. Els tubs de la seua façana estan pintats simulant ser metàl·lics; en realitat són quadrats i de fusta.
Advertisement