Ilercavònia
Advertisement

L'orde de Santa Maria de Montesa va ser un orde militar fundat al segle XIV pel rei Jaume el Just, que va cedir el castell de Montesa, enclavat en territori valencià, frontera amb els sarraïns d'aquella part. Va ser aprovat pel papa Joan XXII el 10 de juny de 1317.

Les dificultats de la creació no van ser poques. Segons la butlla de fundació, era al mestre de Calatrava a qui corresponia la creació del nou orde, armar els cavallers i fer vestir l'hàbit als cavallers de Montesa. El rei Jaume II, amb temps, havia escrit al mestre de Calatrava per tal que apressés la seua acció, però este, que feia molt poc cas del seu rei natural (el de Castella) i moltíssim menys a un altre monarca estrany (com era el d'Aragó), ni es va dignar contestar aquelles cartes. El rei es va dirigir al Papa perquè constrenyés el desobedient mestre de Calatrava. El pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de València, i a este prelat li va succeir exactament el mateix quan va tractar de comunicar-se amb el mestre de Calatrava.

Fart, l'arquebisbe de València, va enviar a Castella, a la recerca del mestre de Calatrava, l'abat del monestir de Nostra Senyora de Benifassà, de l'orde del Cister. Davant les pretensions del nouvingut, es va negar a acudir a València, al·legant les seves obligacions per a la custòdia de la frontera que el seu rei li tenia encomanada, però el que bategava en el fons de tot aquell assumpte era que a l'Orde de Calatrava no li sentava gaire bé cedir les possessions d'Aragó a un altre orde, i fins contemplava amb horror la citada fundació de Montesa. Per fi, va cedir, enviant a València un procurador seu.

Es va acabar nomenant primer mestre del nou orde Guillem d'Erill, home ja ancià, però molt experimentat en les arts militars, descendent de Berenguer Roger d'Erill, un dels anomenats "Nou Barons de la Fama", a Catalunya. Poc li va durar el càrrec, a Erill, perquè als setanta dies d'haver estat triat moria.

Trobant-se el regne de València esvalotat per la revolta denominada, de "la Unió", per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desitjaven emancipar-se de la tutela del regne d'Aragó, constituint-se en regne independent, el rei d'Aragó va encomanar al mestre de Montesa que passés per l'adreçador els sediciosos, essent els de Montesa un puntal cabdal per a la definitiva victòria de Pere el Cerimoniós sobre els revoltats de València. D'aquesta manera l'orde es va convertir en la principal força militar defensora del tron.

Aquesta orde miltar s'ajuntà amb el de Orde de Sant Jordi d'Alfama durant el regnat de Martí l'Humà, cap al 1400.

Enllaços externs[]

Advertisement