Oliveres de la Terra Alta. De fons el convent de Sant Salvador d'Horta de Sant Joan.
L'olivera o oliver (Olea europaea L., del llatí oleum, oli i Europaeus, d'Europa i del grec Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. La varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre.
Distribució[]
L'olivera és un arbre perenne present a tota la regió mediterrània. És molt freqüent a les Illes Balears, Catalunya, Llevant i Andalusia, on es localitzen les plantacions més extenses. Al Principat es troba bastant extès per tot el seu territori però són les comarques de les Garrigues, el Baix Ebre, el Montsià i el Tarragonès les zones més típiques dedicades a aquest conreu. Actualment, també es cultiva a d' altres països de clima semblant com Perú, Xile, Califòrnia (EE.UU) i el sud d'Austràlia.
Les Terres de l'Ebre són una gran zona de conreu i Tortosa ha estat una plaça històrica però el major territori productor a Espanya és Andalusia. Aquest fet va comportar la presència d'importants empreses com Pallarès (Cabra; Córdoba), Espuny (Osuna, Jaén i Puente Genil –Córdoba–) i també de BAU que va tenir una almàssera a Vilches (Jaén), a més a més, de participació a La Utrerana amb Daniel Mangrané.
El fruit[]
El fruit de l'olivera és la oliva. És un fruit en drupa (fruit simple carnós) relativament petit i amb forma el·lipsoïdal o globosa més o menys simètrica. El seu color pot prendre diferents tonalitats que oscil·len de verd a vermell, però quan madura, es torna negre. Normalment mesura d'1 a 4 cm de longitud i de 0'6 a 2 cm de diàmetre, depenent de la varietat. Per exemple, són molt petites les olives de les varietats Arbequina i Koroneiki i són molt grans l'Ascolana i la Gordal. El fruit es divideix en endocarpi (pinyol), mesocarpi (polpa) i exocarpi (pell). L'endocarpi està format per una sola llavor dura i ovoide. L'emmagatzemament de l'oli es fa en les cèl·lules parenquimàtiques del mesocarpi.
Varietats-cultivars[]
Varietats cultivades de les terres de parla catalana: arbequina, empeltre (Terra Alta i Matarranya), farga (província de Castelló, de Tarragona i de Lleida), morrut, sevillenca, alfafara, callosina, changlot reial, palomar o olesana, verdiell i vilallonga.
Varietats d'origen espanyol: picual, hojiblanca, manzanilla i gordal.
Varietats d'altres països: ascolana i frantoio (d'Itàlia), koroneiki (de Grècia) i mission (d'EE.UU).
Alimentació[]
Les olives (fruit), així com l'oli que s'obté del seu premsat, són elements molt comuns usats en la dieta mediterrània. L'oliva és un aliment amb gran valor nutritiu que conté poques quantitats de sucre i que sol menjar-se en aperitius i amanides.
L'oli d'oliva és l'element diferencial per excel·lència de l'alimentació meditèrrània. S'utilitza tant per amanir com per fregir aliments. La seva composició lipídica aporta certs àcids grassos que són essencials per a l'organisme i ajuda a algunes vitamines a ser absorvides pel cos humà.
A les Terres de l'Ebre es produeixen olis sota tres Denominacions d'Origen Protegides: DOP Oli del Baix Ebre-Montsià; DOP Oli de la Terra Alta i DOP Oli Siurana (constituïda, entre altres, pels termes municipals del Priorat i de la Ribera d'Ebre). Al País Valencià existeix la DOP Comunitat Valenciana.
Les oliveres monumentals[]
L'any 1990 lo Parot d'Horta de Sant Joan i, l'any 1997, dos oliveres fargues de l'Arion van ser declarats arbres monumentals[1] de Catalunya.
Posteriormet el biòleg Romà Senar va completar l'any 2009 un inventari que recollia 4.080 oliveres monumentals (de més de 3,5 metres de perímetre de tronc medit a 1,3 metres del terra) distribuïdes per 18 pobles del territori de la Taula del Sénia –s'excloïen els de muntanya–. Principalment n'hi ha a exemplars monumentals a Ulldecona, Canet lo Roig i la Jana però la més gran de totes les oliveres inventariades està a Traiguera (10,20 m).
Segons un estudi del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) encarregat pel Consell Comarcal les oliveres del Montsià tenen una antiguitat màxima de 700 anys. L'estudi realitzat l'any 2008 va analitzar 21 mostres d'oliveres de la partida de l'Arion d'Ulldecona[2] però no incloïen els més grans i vells del conjunt, que els tècnics van decidir no tocar per no malmetre'n l'estructura.
No obstant això un estudi de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM) presentat el juny de 2015 va determinar que l'olivera "La Farga" de l'Arion, a Ulldecona, té una edat estimada de 1.701 anys i que s'hauria plantat doncs l'any 314 dC, en època romana, sent un dels arbres més antics del món. El mateix estudi estableix que la Farga del Pou del Mas, que es troba a la Jana té una edat estimada de 1.182 anys i per tant va ser plantada l'any 833, en època musulmana.
El Territori del Sénia, format per 27 pobles del País Valencià, Catalunya i Aragó conserva la major concentració d'oliveres monumentals del món: fins a 4.798 de més de 3,50 m de perímetre de tronc a 1,30 m del terra, repartits per 22 pobles.
El divendres 30 de novembre de 2018 arribava el reconeixement de la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, que declarava les oliveres mil·lenàries de les terres del Sénia com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), un nomenament anàleg a la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.
Notes i referències[]
- ↑ Ordre de 3 de setembre de 1997, de declaració d'arbres monumentals i d'actualització de l'inventari dels arbres i arbredes declarats d'interès comarcal i local (DOGC núm. 2.480 de 22/09/1997).
- ↑ Article titulat Les oliveres més velles del Montsià tenen 700 anys publicat pel Diari de Tarragona el 16/01/2009.
Vegeu també[]
- Isidor Aguiló Cortés, enginyer agrònom.
- Arròs – Clementina – Garrofer – Lledoner – Presseguer – Regalèssia – Taronger