L'Observatori de l'Ebre és una institució científica sense ànim de lucre situada al municipi de Roquetes (Baix Ebre).
Va ser fundat el 1904[1] per Ricard Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà i depenia de la Companyia de Jesús. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, magnètica, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, que efectua sondatges aerològics i registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera. Ha estat capdavanter en la introducció de les noves teories i tècniques d'observació de la interacció sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional.
| « | Arrecia de una manera sofocante en esta ciudad, así como en nuestra campiña donde los labradores aseguran que ningún año lo habían sentido tanto. | » |
—El calor; La Verdad, núm. 179, de 10/08/1893. | ||
Patí greus desperfectes durant la Guerra Civil Espanyola. El director Antoni Romañà i Pujó (1939-1970) el va reconstruir i ampliar.
L'any 1987 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.[2]
Organització
El Patronat que regeix la Fundació Observatori de l'Ebre fins l'any 2016 estava format per onze organismes: l'Institut Geogràfic Nacional, els Departaments d'Innovació, Universitats i Empresa, de Medi Ambient i Habitatge, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Roquetes i de Tortosa, el Centre Superior d'Investigacions Científiques, l'Institut Nacional de Meteorologia, la Universitat Ramon Llull (URL) i la Companyia de Jesús.
L'any 2016 la URL i la Companyia de Jesús van deixar de ser-ne patrons de manera que des de llavors està format per nou institucions: els ajuntaments de Roquetes i de Tortosa, la Diputació de Tarragona, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) i el Instituto Geográfico Nacional.
Registres meteorològics
- 30-09-1901; "horrorosa tempestad"[3] amb 224,8 mm de pluja.
- 11-11-1932; terratrèmol amb epicentre prop d’Aldover.
- 16-09-1943; s’enregistren 265 mm en 19 hores. És la màxima precipitació que s’ha mesurat a l'Observatori.
- 11-02-1956; rècord de temperatura mínima. Se registra un valor de -6,4 ºC (onada de fred a tot Europa).
- 7-07-1982; la temperatura màxima fou de 43 ºC, el valor més gran enregistrat a l'Observatori.
- 26-03-1983; la velocitat de la ratxa de vent, 158,8 Km/h en direcció NW a les 07:26 hores, és el valor més gran mai enregistrat a l'Observatori.
- 29-11-2014; s'enregistra una precipitació de 336,1 mm en 24 hores a l'estació automàtica que el Servei Meteorològic de Catalunya té al Parc Natural dels Ports.
- 23-11-2021; el temporal deixa 204 litres, el tercer registre més important, des de 1901.
Vegeu també
- Revista Ibérica
- Luis Felipe Alberca Silva, físic i director de l'Observatori
- Josep Joaquim Landerer, geòleg i astrònom.
- Jaume Nomen Torres
Notes i referències
- ↑ L'any 2004 i amb motiu del centenari de l'Observatori la FNMT va emetre un segell d'1,90 euros amb una imatge del centre.
- ↑ Decret 399/1987, de 3 de desembre, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC, número 937, d'11/01/1988).
- ↑ La tempestad de anteayer (La Verdad de 02/10/1901).