Ilercavònia
Advertisement

L'Observatori de l'Ebre és una institució científica sense ànim de lucre situada al municipi de Roquetes (Baix Ebre).

Va ser fundat el 1904[1] per Ricard Cirera i Salse i Lluís Rodés i Campderà i depenia de la Companyia de Jesús. Es dedica a l'estudi de la influència de l'activitat solar en els fenòmens geofísics. Disposa de les seccions solar, magnètica, ionosfèrica, sísmica i meteorològica, que efectua sondatges aerològics i registra la radiació tèrmica del sol i el potencial electrostàtic de l'atmosfera. Ha estat capdavanter en la introducció de les noves teories i tècniques d'observació de la interacció sol-terra, cosa que li ha valgut el reconeixement internacional.

Patí greus desperfectes durant la Guerra Civil Espanyola. El director Antoni Romañà i Pujó (1939-1970) el va reconstruir i ampliar.

L'any 1987 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi.[2]

Organització[]

El Patronat que regeix la Fundació Observatori de l'Ebre fins l'any 2016 estava format per onze organismes: l'Institut Geogràfic Nacional, els Departaments d'Innovació, Universitats i Empresa, de Medi Ambient i Habitatge, i de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, els Ajuntaments de Roquetes i de Tortosa, el Centre Superior d'Investigacions Científiques, l'Institut Nacional de Meteorologia, la Universitat Ramon Llull (URL) i la Companyia de Jesús.

L'any 2016 la URL i la Companyia de Jesús van deixar de ser-ne patrons de manera que des de llavors està format per nou institucions: els ajuntaments de Roquetes i de Tortosa, la Diputació de Tarragona, el Servei Meteorològic de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) i el Instituto Geográfico Nacional.

Registres i dades meteorològiques[]

  • 09-09-1845; l’Ebre augmenta més de 20 pams el seu nivell habitual.[3] A les 6 del matí del dia 9 la sortida del barranc del Rastre provoca la caiguda de part de l'Hospital. Moren 7 persones i hi ha nombroses afectacions materials.
  • 26-05-1853; riuada de l’Ebre a Tortosa que assoleix 7,4 metres i s’emporta el pont de barques.
  • 20-10-1866; 4 pams d’aigua al Convent de la Puríssima per la sortida del barranc del Rastre.
  • 5-10-1874; una nova sortida del barranc del Rastre provocà més de 8 pams d’aigua al convent de la Puríssima.
  • gener de 1891; entre el 6 i 21 de gener té lloc la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Se va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que se va gelar el riu Ebre en el seu curs baix (18-01-1891). Ho testimonien algunes fotografies de Bonaventura Masdeu.
« Arrecia de una manera sofocante en esta ciudad, así como en nuestra campiña donde los labradores aseguran que ningún año lo habían sentido tanto. »

El calor; La Verdad, núm. 179, de 10/08/1893.

  • 30-09-1901; "horrorosa tempestad"[4] amb 224,8 mm de pluja.
  • 11-11-1932; terratrèmol[5] amb epicentre prop d’Aldover.
  • 16-09-1943; s’enregistren 265 mm en 19 hores. És la màxima precipitació que s’ha mesurat a l'Observatori.
  • 11-02-1956; rècord de temperatura mínima. Se registra un valor de -6,4 ºC (onada de fred a tot Europa).
  • 7-07-1982; la temperatura màxima fou de 43 ºC, el valor més gran enregistrat a l'Observatori.
  • 26-03-1983; la velocitat de la ratxa de vent, 158,8 Km/h en direcció NW a les 07:26 hores, és el valor més gran mai enregistrat a l'Observatori.
  • 29-11-2014; s'enregistra una precipitació de 336,1 mm en 24 hores a l'estació automàtica que el Servei Meteorològic de Catalunya té al Parc Natural dels Ports.
  • 23-11-2021; el temporal deixa 204,4 mm, el tercer registre més important, des de 1901.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. L'any 2004 i amb motiu del centenari de l'Observatori la FNMT va emetre un segell d'1,90 euros amb una imatge del centre.
  2. Decret 399/1987, de 3 de desembre, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC, número 937, d'11/01/1988).
  3. Esta ciudad está consternada por la terrible catástrofe de que acaba de ser víctima (Gaceta de Madrid, núm. 4.023, de 19/09/1845).
  4. La tempestad de anteayer (La Verdad de 02/10/1901).
  5. Vegeu la Nota sísmica publicada per l'Heraldo de Tortosa, El Pueblo i també per Correo de Tortosa d'11/11/1932 (pàgina 3).

Enllaços externs[]

Advertisement