Ilercavònia
Advertisement

El Monumento a los Caídos en la Batalla Ebro és un monument conmemoratiu construït a Tortosa entre 1963 i 1964, durant la dictadura franquista.[1]

Aixecat al bell mig del riu Ebre, sobre el pilar refet de l'antic Pont de la Cinta, va ser inaugurat dos anys més tard, el dimarts 21 de juny de 1966, amb l'assistència del general F. Franco[2] de visita a Catalunya.[3]

« “Este es, señor, el monumento que hemos levantado con un propósito de homenaje a Vos, a vuestro Ejército, a vuestra obra, a sus raíces y a su promoción actual y futura.” »

— Fragment del discurs del governador civil (La Vanguardia de 22/06/1966, pàg. 5, 6 i 7).


La indolència –tan extesa a la societat actual– i interpretacions interessades, simplistes, i generosament benèvoles amb el franquisme ha fet que encara es mantingui.

El monument "y su génesis"[]

"Un día (…) un hombre humilde, el sabio historiador Hijo Predilecto y gloria de la ciudad don Enrique Bayerri Bertomeu (…) lanzó la idea del Monumento. El arquitecto municipal, don Agustín Bartlett[4] trazó un bosquejo y el señor Acalde felicitó las Navidades del año 1940 con una reproducción del proyecto.
Un tortosino, renombrado escultor, don Carlos Riba, encontrándose accidentalmente en la ciudad esculpiendo una imagen de la Purísima, por encargo del mecenas Ricardo Climent para el altar mayor del Convento de la Purísima Concepción Victoria, ofreció desinteresadamente dos bocetos sobre el mismo tema, para dicho Monumento: un monumental soldado en posición de firmes y otro apoyado en un fusil, ambas figuras, muy trabajadas de detalle.
Tortosa tenía problemas agobiantes para resolver, y esto motivó se olvidara o abandonara de momento, la feliz idea (…).
(…) resucitó el asunto, el entonces diputado provincial don Antonio Soler Morey, el cual, de su propio peculio, mandó construir una maqueta del proyecto elegido por el Consistorio y regalada a éste. Consistía en un obelisco (…).
Ignoramos los detalles de la nueva gestación. Pero volvió a resurgir el tema del Monumento, entonces con proyección nacional, y se perfiló un nuevo proyecto.
(…) diremos que el Monumento levantado sobre la pilastra –truncada por la guerra– sobre la cual se apoyaba el puente de Nuestra Señora de la Cinta (…), su estructura no nos satisface tal vez porque somos hombres nacidos el pasado siglo. Pero iluminado SI." [Extret de l'article El Monumento a la Batalla del Ebro y su génesis de Taylor, pseudònim de Silvestre Ibáñez Ferrer; Tortosa, 23-06-1967].[5]


I sobre la “nueva gestación” l'escultor Saumells va explicar el 1988 com el 27 de novembre de 1962 va rebre al seu taller de Tarragona a Rafael Fernández Martínez[6] y a Antonio Soler († Tarragona, 6/VI/1965) que li van exposar el projecte que tenien d'erigir un monument a Tortosa per a conmemorar la batalla de l'Ebre i que aniria a càrrec de la Diputació Provincial.[7] El març de 1963 va mostrar-se una maqueta a l'alcalde J. Fabra. Un cop enllestit el monument el maig de 1964 van fer-se les primeres proves d'il·luminació. "Mi idea fue construir una pirámide cuadrangular de caras desiguales dos a dos, muy elevada, de hierro sin pulimentar recubierto de productos conservantes. Este alto pináculo tendría una gradación simbólica: estaría desgarrado y perforado como por metralla en multitud de puntos desde la parte baja, de tonos rojizos. Empezarían luego cruces sueltas, muy numerosas, como recuerdo de los innumerables soldados que murieron en la batalla, que se irían transformado más arriba en luceros de tonos azulados. Orificos, grietas y cruces perforadas en la chapa de hierro están estampadas por gruesos cristales de colores (rojos, amarillos, azules) que iluminadas internamente producen un gran efecto artístico en plena oscuridad. Un soldado estilizado de gran tamaño, como superviviente de la batalla se yergue en la cumbre como en lo alto de una montaña y desde allí lanza una colosal estrella al zenit del firmamento, recuerdo de una guerra fraticida, que no debe volver jamás. En la parte posterior el monumento lleva una gran cruz estilizada. Para que fuera visible a gran distancia está orientada río arriba cara a las sierras de Cavalls y Pándols."

Autors[]

  • Lluis M. Saumells Panadés (Gironella, 1915 – Tarragona, 1999), escultor
  • Francesc Fornells i Pla (Barcelona, 1921 – 1999), també conegut com a Fornells-Pla; vidrieres de formigó.[8] Cal recordar que el monument disposava d'il·luminació nocturna a través d'un cable subaquàtic.
  • Estructuras metálicas Hijo de Miguel Mateu (Barcelona).
  • Fundició artística Vilà (Valls), per a la figura de bronze del combatent.
  • (…)

Inscripcions, descripció i història[]

Les incripcions estan situades al lateral del pilar de l'antic pont, base del monument: “A LOS COMBATIENTES QUE HALLARON GLORIA / EN LA BATALLA DEL EBRO” (costat esquerre) / “Al Caudillo de la Cruzada / y de los veinticinco años de paz” (costat dret; inscripció retirada l'any 1986).

El monument està format per dos piràmides: una de 27 metres coronada per un soldat de bronze -de 5 metres i 2,5 tones de pes- que sosté una estrella d’alumini de vuit puntes coronada per un parallamps. A la vegada aquesta primera piràmide serveix per a sostenir una creu de 12 m. L'altra piràmide de 16 m (La Vanguardia de 17/11/1963) està coronada per l'àguila de Sant Joan i fins al 1986 havia sostingut a les urpes el “víctor del Caudillo”.

L'any 1984 el vot de qualitat de Vicent Beguer (CiU/CDC) va salvar el monument.[9] A finals del 1985 s'adjudicaven però els treballs per retirar el “víctor” i la inscripció que des del pilar de formigó mirava al barri de Ferreries. Els treballs van fer-se el 1986 i els va haver de pagar el consistori tortosí ja que des de sempre la resta d’administracions (Diputació-Generalitat-Govern espanyol) se n’han desentés.

Anys més tard el febrer de 2006 el Ple de Tortosa aprovava la moció d'ERC per la qual se retira la medalla de la ciutat al general F. Franco, atorgada el 1947; el 2007 se retiraven les plaques amb la simbologia franquista dels habitatges de protecció oficial i l'1 de setembre de 2008 l'Ajuntament feia retirar les 2 còpies d'una placa situada a banda i banda de riu on s'hi llegia: EL XXVI[sic]-VI-MCMLXVI S.E. EL JEFE DEL ESTADO CAUDILLO / DE ESPAÑA INAUGURO ESTE MONU-/MENTO EN MEMORIA DE LA BATALLA DEL / EBRO (25-7 A 16-11-1938) / LO ERIGIO LA PROVINCIA DE TARRAGONA / POR INICIATIVA DE SU GOBERNADOR CIVIL / D RAFAEL FERNANDEZ MARTINEZ / Y DEL PRESIDENTE DE SU DIPUTACION / D ANTONIO SOLER MOREY / FUE BENDECIDO POR EL OBISPO DE TORTOSA / D MANUEL MOLL SALORD / RIGIENDO LA CIUDAD EL ALCALDE / D JOAQUIN FABRA GRIFOLL. / ESCULTOR LUIS MARIA SAUMELLS / REALIZADO CON LA ESPECIAL / COLABORACION DE ESTRUCTURA METALICA / MIGUEL MATEU EN BARCELONA.

El 4 de gener de 2016 els grups de CiU i ERC van aprovar en el Ple de l'Ajuntament de Tortosa la desprotecció del monument a la Batalla de l'Ebre que forma part del Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric i artístic de Tortosa, en el marc del Pla d'Ordenació Urbana Municipal del 2007, supeditada però al resultat de la consulta ciutadana prevista respecte al seu futur. Tot i així el 3 de març de 2016 el Parlament de Catalunya va aprovar una moció de la CUP instant a retirar-lo sense fer cap consulta.

Finalment el 25 d'abril s'anuncià una pregunta –sense detalls ni càlculs econòmics– que el 28 de maig (de les 9 a les 20 hores) va adreçar-se als ciutadans i ciutadanes de Tortosa[10] majors de 16 anys (28.466 persones):

« "En relació al monument de la batalla de l'Ebre, que va inaugurar el general Franco l'any 1966, què creu que l'Ajuntament de Tortosa ha d'impulsar: a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau. b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo[11] i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau." »

Consulta sobre el M. a la Batalla de l'Ebre acordada per CiU, ERC, Movem i PSC, comunicada el 25/04/2016.

L'Ajuntament de Tortosa va gastar 7.049,46 euros en la campanya institucional (a banda cal sumar-hi les hores extra del personal de Meses així com el cost de les paperetes i de l'obertura de locals).

Ni CUP ni PP van donar suport a la consulta. La CUP, amb un regidor, va creure que el monument hauria de retirar-se sense consulta prèvia; i el PP, amb un altre regidor, defensava que calia mantenir el monument, fins al punt que proposava la seua rehabilitació i il·luminació.

ERC, Movem-Tortosa i el PSC defensaren l’opció a) de retirar i museïtzar el monument, mentre que CiU va optar per no fer campanya ni a favor ni en contra però 6 dels 8 regidors de la formació, inclòs l'alcalde, van manifestar-se partidaris de l'opció b).

2.631 persones van votar l'opció A i 5.755 persones van votar l'opció B (hi va haver 45 vots nuls i 33 en blanc).

Prèviament el 27 de maig de 2016 el ple de la Diputació tarragonina decidia en votació rebutjar una moció impulsada per la CUP que defensava "oferir suport econòmic" a l'Ajuntament de Tortosa per fer front a la despesa necessària per retirar el monument franquista. El text només va rebre el suport d'ERC (7), mentre que el PSC (6), el PP (1), Ciutadans (1) i CiU (11) van votar-hi en contra.

Cap al final[]

El novembre de 2019 la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya, Ester Capella, anunciava que abans de final d’any hauria d’aprovar-se la nova llei de Memòria Democràtica de Catalunya, amb la que el govern català vol impulsar la retirada del monument feixista posant'hi “tots els mitjans perquè es faci efectiu, i aleshores ja no serà qüestió de qui ho fa o ho deixa de fer, sinó que es farà”.[12]

El 13-I-2020 el ple de l’Ajuntament de Tortosa aprova (Junts, Movem, ERC, PSC i la CUP) l’inici del procediment per revocar la catalogació del monument. D’esta manera s'inicia el procés per deixar sense efecte la consideració de Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català, al haver-se inclòs al Catàleg d'edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental del POUM (Pla d'ordenació urbana municipal) l’any 2003. Aquesta catalogació no protegia el monument franquista però es feia servir pels partidaris de mantenir-lo.

El 23 d'octubre,[13] després de rebre l'informe de la CHE –que se sumava als dels Departaments de Justícia i Cultura–, un Ple extraordinari per videoconferència aprova provisionalment la modificació puntual del POUM (fitxa núm. 154 del catàleg d'edificis i conjunts urbans rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de Tortosa) per a la descatalogació del monument que rep els vots a favor de tots els grups municipals excepte pel vot contrari de Miquel Albacar (Cs). El tràmit de descatalogacio finalitza amb l'aprovació de la Comissió d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre[14] (CUTE) el 16 de novembre de 2020.

El febrer de 2021 s'adjudiquen els treballs per retirar el monument per un import de 167 mil euros.

Altres monuments[]

L'escultor Saumells també va ser l'autor d'un altre monument de la dictadura que durant 50 anys va existir al Parc Municipal Teodor González. Aixecat el 1968 durant l'alcaldia de Felip Tallada s'alçava a la vora del primer indret on els bombardejos feixistes sobre Tortosa van causar víctimes mortals. Cal esmentar que per a l'alcalde Joan Sabaté aquest va arribar a ser almenys “un tema pendent” però ja està. Encara el 5 de novembre de 2018 però el grup municipal del PSC va votar en contra de la moció presentada per la CUP al ple ordinari de novembre amb la que se demanava la retirada del monòlit i que va obtenir 17 vots a favor (PDeCAT, ERC, Movem i el regidor de la CUP). L'endemà al migdià el monument era desmantellat.

Al frontal s'hi podia llegir: EN EL XXX ANIVERSARIO DE UNA GESTA GLORIOSA DE LA CRUZADA ESPAÑOLA LA “PROMOCIÓN EBRO” DE LA GUARDIA CIVIL JURA EN ESTE LUGAR FIDELIDAD A LA BANDERA DE LA PATRIA. A sobre hi ha l'"artística obra" del timó, l'espasa, el feix de llenya, la destral i una branca de llaurer. Al lateral esquerre: LA PROVINCIA DE TARRAGONA EN PRUEBA DE RECONOCIMIENTO Y ADMIRACIÓN AL BENEMERITO INSTITUTO PERPETUA EN ESTA PIEDRA DEL COLL DEL MORO LA SOLEMNIDAD DEL ACTO. A sobre, en ferro, l'escut provincial.

Al lateral dret: LA ORGANIZACIÓN JUVENIL ESPAÑOLA FUNDADA EN LOS MISMOS IDEALES QUE INSPIRARON A LOS HEROES DE LA BATALLA DEL EBRO QUE DIRIGIO EL CAUDILLO RINDE EN SU PAZ Y EN ESTA CIUDAD HOMENAJE A LA GUARDIA CIVIL. A sobre, en ferro, contorn d'un lleó i inscripció “Vale quien sirve”. Al darrera, en ferro, hi havia l’arc de Berà amb les fletxes, abans del 2009.

Però de monuments i elements franquistes n'hi ha més. Així l'any 2017 encara hi havia la creu de los "caídos por Dios y por España" al calvari de Tortosa –al barri de Santa Clara–, i també a la mateixa plaça de l'Ajuntament de Vilalba dels Arcs, o un carrer dedicat al capitán Cortés a Deltebre,[15] mentre al "puesto de mando" del Coll del Moro (Gandesa) la Diputació de Tarragona mantenia dret el monòlit aixecat l'any 1953.[16] L'Ajuntament de Gandesa encapçalat per Carles Luz aconseguia però que l'ens provincial enderroqués este monument franquista el 30 de maig de 2017, dignificant l'espai. Prèviament el 16 de febrer l'Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita havia enderrocat la creu dels caiguts que hi havia a la base de la torre de Guardiola i a mitjan maig de 2017 Horta de Sant Joan, aprofitant les obres dels carrers del nucli antic, va retirar la creu franquista que es mantenia al costat de la portalada lateral de l'església, a la plaça de Sant Salvador. El febrer de 2019 el seu alcalde també anunciava la retirada del monument urbà de la Divisió Littorio (1938)[17] després del requeriment de la Direcció General de Memòria Històrica del Ministeri de Justícia.[18][19]

Cal recordar també que l'octubre de 2016 l'Ajuntament de Vall-de-roures desmuntava la creu dels caiguts, amb l'abstenció de l'equip de govern del PP (6) i els vots a favor de CHA (3), PSOE (1) i PAR (1); que el novembre de 2016 l'Ajuntament de Benicarló desmantellava el monòlit de la IV División de Navarra que hi havia en una rotonda d'accés a la localitat; i que el 6 de juny de 2017 Vilalba finalment iniciava la retirada del seu monument, del que fins llavors s'havia limitat a tapar la inscripció sota una llosa.

Notes i referències[]

  • La Voz del Bajo Ebro número 311 de 23/07/1963; El Monumento a la Batalla del Ebro, en Tortosa.
  • La Voz del Bajo Ebro número 344 de 10/03/1964; El Excmo. Sr. Gobernador Civil en Tortosa. Asistió a la colocación del águila gigante en el monumento a la Batalla del Ebro.
  • La Voz del Bajo Ebro número 354 de 19/05/1964; El Caudillo recibió el homenaje de las tierras tarraconenses en el XXV Aniversario de la Paz (s'entrega una maqueta de plata i esmalt del Monument al dictador i se'l convida a presidir la inauguració).
  1. Fotografies de Josep Daufí amb diversos moments de la construcció del monument-Ajuntament de Tortosa-Patrimoni digitalitzat.
  2. Anys abans –31 de maig de 1949– el dictador havia visitat les localitats de Vinaròs, Sant Carles de la Ràpita, Amposta, Flix, Falset, Reus i Tarragona des d'on va embarcar cap a Barcelona.
  3. Franco en Cataluña; vegeu del minut 05.54 al 7.36 del NO-DO (noticiario número 1225 B). Com anècdota cal anotar que algunes d'aquestes imatges es van fer servir en un episodi de la sèrie de TVE Cuéntame cómo pasó en la que actuava Pere Ponce. A banda existeixen unes imatges en color gravades per Mariano Jover Flix.
  4. Projecte de monumentAjuntament de Tortosa-Patrimoni digitalitzat.
  5. Article publicat a La Voz del Bajo Ebro número 512 de 23/06/1967.
  6. Polític i advocat gallec. Va ser Governador Civil de Pontevedra i de Tarragona (1961-1968), i fiscal de l'Audiència provincial d'Oviedo.
  7. Butlletí Cultural Informatiu de l'Arxiu General de la Diputació de Tarragona (número 4, març de 2008).
  8. La Vanguardia de 12/12/1965.
  9. Encara més, fins l'agost de 2001 l'Ajuntament de Tortosa no va retirar l'escut franquista de la claraboia interior de l'edifici consistorial; fins el 2016, un cop perdut l'Ajuntament d'Amposta per CiU, no se va portar endavant la proposta de canvi de nom d'alguns carrers que a la ciutat recordaven a Ruiz de Alda, cofundador de Falange i a l'aviador García-Morato; el 1979 (i fins el 2003) l'Ajuntament de Gandesa va posar el nom de Serrano Suñer a un carrer de la població i el 1984 fins i tot el van convidar a fer de pregoner de festes.
  10. Anunci sobre convocatòria d'una consulta popular no referendària envers el futur del monument a la Batalla de l'Ebre (DOGC, núm. 7.108, de 27/04/2016).
  11. El No-Do a Tortosa; paròdia del popular programa d’humor Polònia, de TVC emesa el 2 de juny de 2016.
  12. Capella sentencia el monument de Tortosa: hi haurà ‘tots els mitjans’ per a la retirada; notícia publicada per marfanta.com el 23/11/2019.
  13. L'Ajuntament de Tortosa descataloga el monument franquista en un ple marcat pels retrets creuats; article publicat per aguaita.cat el 23/10/2020.
  14. Edicte de 30 de novembre de 2020, sobre un acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de les Terres de l'Ebre referent al municipi de Tortosa (DOGC, núm. 8.291, de 10/12/2020).
  15. El gener de 2019 el ple de l'Ajuntament de Deltebre aprovava per unanimitat el canvi de nom del carrer capità Cortés pel de Club Nàutic.
  16. La Vanguardia del 2 i del 3/09/1953.
  17. S'hi pot llegir: "LITTORIO" · DIVISIONE · VOLONTARI (al voltant del l'escut amb la fascio littorio (el feix romà) / CREDERE / OBBEDIRE / COMBATTERE / Mussolini / SEZIONE SANITA / D.V.L. / 5(?) GIUGNO 1938 / A XVIº E.F [Era Feixista] - I PATRIUN F.
  18. El govern espanyol obliga a retirar els vestigis franquistes d'Horta de Sant Joan; article publicat per Aguaita.cat el 06/02/2019.
  19. Un monòlit a la divisió Littorio seria l'últim vestigi franquista que el Govern reclama retirar a Horta de Sant Joan; article publicat per Aguaita.cat el 07/02/2019.
Advertisement