El Molí dels Carsi va ser una important empresa de Vinaròs.
«Carsi Hermanos y Cia» va ser fundada originàriament a Barcelona. Sembla que alguns membres de la família van obtenir un capital a Cuba.[1] Els Carsi –alguns autors pensen que el seu origen està a Morella– eren comerciants que reinvertiren en activitats de producció. El seu principal negoci va ser el molí de farina “El Progreso”, situat al carrer del Pont, a Vinaròs,[2] mogut a vapor[3] i inaugurat el juliol de 1871.[4] Els Carsi el van adquirir poc després, l'any 1882.
Amb la seua activitat de descàrrega de tones de blat al port de Vinaròs i el trànsit per mar donava feina a la marineria.[5]
El molí no va patir danys durant la riuada de principis de novembre de 1909,[6] com tampoc les instal·lacions dels tallers Sendra uns 200 metres a l'est. Amb els anys l'empresa va créixer i va millorar els seus actius: nova secció de farina (1911),[7] botadura del «Ceres» (1919)[8] o la nova secció d'arròs (1922).[9]
L'estiu de 1924 va constituir-se «Carsi Industrial y Comercial SA».[10] L'empresa va estar representada a la Federación de industriales elaboradores de arroz de España[11] formada l'any 1927.
La seva sèmola s'anunciava en mitjans com el diari barceloní La Vanguardia (“SRI Sémola Carsi, sémola de Arroz. En todos los colmados”)[12] de la mateixa manera que va fer Sabons Rufo Franquet de Tortosa.
Passats els anys la fàbrica de farines de blat i d’arròs se convertiria en una factoria de “Arrocerías San Martín SA” (1952), transformada en molí d'arròs amb personal vingut de València. Als anys 70 encara s'hi podia comprar arròs però el tancament arribava a mitjans de la dècada. Des de llavors i durant els anys 80 restà abandonat.
A dia d'avui del molí dels Carsi no en queda res (cruïlla de l'avinguda Barcelona, que és la continuació del carrer del Pont, amb carrer Sanchis Vilaplana) i malauradament la seua famosa màquina –possiblement de tallers anglesos– va ser venuda com a ferralla als anys setanta (se'n té sols alguna constància fotogràfica). També s'ha perdut la seua xemeneia.[13] Dos exemples més de pèrdua de patrimoni industrial.
Una avinguda de Jesús i Maria, un dels pobles que constitueix Deltebre, porta el nom de «Germans Carsi» però este carrer fa referència als Carsi Vergés (fills de Concepción Vergés[14] –o Vergez– i d'Ignasi Carsi Carsi (Barcelona, 1867–represaliat el 16/03/1937), amb propietats al Delta),[15] que segons sembla donaren alguns terrenys al poble.
La nissaga dels Carsi[]
L'empresari i regidor de l'Ajuntament de Barcelona[16] Juan Carsi i Carsi era fill d'Ignasi Carsi Badia (XII/1894),[17] comerciant de Vilanova i la Geltrú, i de Dolores Carsi Brunet († Barcelona, 25/03/1907). Tingué altres germans: Ignasi -ja citat-, Elvira, Carme i Josep (†23/XI/1899).
Joan Carsi i Carsi va morir el 12 de maig de 1930[18] a la capital catalana on havia nascut el 7 d'agost de 1865. S'havia casat amb Dolors Giner Carpa († Morella, 30/07/1962, als 90 anys),[19] copropietària de la fàbrica Giner, i mare de Joan, de Josep i d'Àngels.
Joan Carsi Giner (Barcelona, 14/09/1901), casat el maig de 1926[20] amb Pilar Balanzà Asensi, va ser alcalde de Vinaròs entre 1959-1963, durant el franquisme. Va morir el 20/05/1994, als 92 anys. A Vallromanes (Vallès Oriental) el seu pare hi té un carrer ja que cedí uns terrenys per a edificacions escolars.[21]
La seua àvia Dolores Carsi sembla emparentada amb el comerciant Mariano Carsi (o Carsí) i amb Ignasi Carsi Brunet,[22] director de la societat de "Crédito Moviliario[sic] Barcelonés" (Gaceta de los caminos de hierro de 10/8/1856, pàgina 9).
En tot cas Dolores Carsi va ser germana del comerciant barceloní d'adobs Josep Carsi Brunet que va morir a Burjassot, als 79 anys el 29/09/1907 (La Veu de Catalunya, núm. 3.056, de 26/10/1907), i on un carrer que té dedicat guarda la seua memòria.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- Agraïments: JVG i família, pel seu testimoniatge // M. Teresa Macià Costa, per aportar-nos algunes dades de naixement.
- ↑ Los orígenes del capital industrial catalán: el ejemplo de la família Puig de Vilanova i la Geltrú. Gràcia Dorel-Ferré. Revista de Historia Industrial, núm. 8 (any 1995).
- ↑ Correo de Tortosa de 02/10/1896.
- ↑ El Estandarte Católico de 12/3/1898 (pàgina 1 i 2) parlant sobre Domingo Sirés.
- ↑ Esplendor y Declive Económico de Vinaròs (1875-1931). Sebastià Albiol Vidal. Caixa Vinaròs, 2007.
- ↑ Vegeu Diario de Tortosa de 4/11/1892; a Correo de Tortosa de 02/10/1896 se parla d'una vaga de descarregadors de carros de transport; hi ha una altra vaga dels descarregadors de carbó segons La Vanguardia de 16/06/1904; i El Restaurador de 10/11/1909, pàgina 2 (ajut de la marineria).
- ↑ El Restaurador de 05/11/1909.
- ↑ El Restaurador de 01/08/1911.
- ↑ El Restaurador de 03/01/1919; com a curiositat recollim la notícia del seu embarrancament a Algecires l'any 1925 (Correo de Tortosa de 23/03/1925).
- ↑ Correo de Tortosa de 27/09/1922.
- ↑ Correo de Tortosa d'1/09/1924.
- ↑ Correo de Tortosa de 26/09/1927.
- ↑ La Vanguardia de 09/04/1926 (pàgina 8), per exemple.
- ↑ Anys més tard sí que va salvar-se una de les xemeneies del complex fabril de Foret SA que se pot veure al carrer Clara Campoamor, vora la plaça de bous.
- ↑ Correo de Tortosa de 02/01/1933.
- ↑ El Restaurador de 14/09/1915 de 16/11/1918 i de 20/11/1919.
- ↑ La Vanguardia de 30/04/1930 i números del 14 i del 15/05/1930.
- ↑ El Siglo futuro, núm. 5.959, de 27/12/1894 (pàgina 3).
- ↑ La Vanguardia de 13/05/1930 i de 10/05/1931; i Correo de Tortosa de 15/05/1930.
- ↑ La Vanguardia de 02/08/1962.
- ↑ Correo de Tortosa de 25/05/1926.
- ↑ La Vanguardia de 12/04/1929 (pàgina 27) i de 29/01/1930 (pàg. 26). Vallromanes formà part de Montornès fins al 1933, quan es constituí en municipi independent. L'edifici escolar efectivament va aixecar-se i actualment és conegut com les escoles velles. Està situat vora la zona esportiva i va funcionar com a escola fins l'any 2006. Des de maig de 2018 és un Casal de la Gent Gran.
- ↑ Los Caminos de la Era Industrial. La construcción y financiación de la Red Ferroviaria Catalana (1843-1898). Pere Pascual Domènech. Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999. Imp. Gráficas Rey SL. ISBN: 84-8338-120-6.