Ilercavònia

Col·labora amb Ilercavònia. Et necessitem!

Ilercavònia és l'enciclopèdia lliure de les comarques centrals dels Països Catalans: Terres de l'Ebre, Matarranya i Ports-Maestrat.
Ja tenim 3.580 articles!

READ MORE

Ilercavònia
Advertisement
Conde Bañuelos

Miguel Bañuelos.

Miguel de los Santos Bañuelos y Traval[1] (Sevilla, 1816/1820 – Biàrritz, França, 25/02/1906),[2] primer comte de Bañuelos,[3] va ser un polític.

Fill de Santiago de Bañuelos y González, i de M. Antònia Traval Clavia.[4] Destacà com a diplomàtic; entre 1846 i 1896 va exercir destins diplomàtics a França, Itàlia, Estats Units, Constantinoble, Portugal i Alemanya (1890-93).[5] El títol nobiliari li fou atorgat el març de 1867. Va ser també Gentilhombre de Cámara de S.M. i obtingué les condecoracions de la Gran Cruz de Carlos III i la Gran Cruz de Isabel la Católica, alhora que posseïa nombroses condecoracions d'altres països.

En època isabelina, va ser sotssecretari del Ministeri d'Estat (1864)[6] i secretari del Congrés (1863). Va ser diputat per Tortosa a les Corts de 1846-47, 1858, 1863 i 1864 i electe per Tarragona el 1866. Membre del Consell d'Estat, dimití en produir-se la revolució de 1868. A la Restauració, va ser senador per Tarragona entre 1876 i 1877 i vitalici a partir d'aquesta data. Com a senador, va tenir períodes de menys activitat, segons el seu destí diplomàtic; quan es trobava a Madrid i exercia el càrrec, s'interessava per temes força diversos i era freqüent trobar-lo a les comissions parlamentàries dels acords comercials amb altres països. Votava amb els conservadors. El 1876 és nomenat vocal de la JCAV, mentre que el 1883 se'l nomena novament (de la creada el 1882).

El 19 de juny de 1851 va casar-se a Newport (Rhode Island), quan era secretari de l'ambaixada d'Espanya als Estats Units, amb Maria Adelina Thorndike. Una de les seues dos filles, Antonia de Bañuelos Thorndike (Roma, 17/07/1855), va conrear la pintura.[7]

El comte té un carrer dedicat al barri del Temple de Tortosa en record de la seua tasca (1863-1864) en favor de l'arribada del ferrocarril. En aquesta ciutat hi tenia propietats –la seua mare era tortosina– així com a Roquetes.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Vegeu La Zuda, núm. 41, de 31/07/1916.
  2. La Época (Madrid) de 28/2/1906 (número 19.963); El Heraldo de Madrid d'1/3/1906; etc.
  3. Real decreto de 8 de marzo de 1867 concediendo merced de título del reino a D. Miguel de los Santos Bañuelos con la denominación de Conde de Bañuelos (Gaceta de Madrid, núm. 82, de 23/03/1867).
  4. † 1885 (La Verdad de 30/11/1885 i de 01/12/1885).
  5. Real decreto nombrando Enviado extraordinario y Ministro plenipotenciario cerca del Emperador de Alemania a D. Miguel de los Santos Bañuelos, Conde de Bañuelos (Gaceta de Madrid, núm. 236, de 24/08/1890) i Real decreto (rectificado) admitiendo la dimisión presentada por D. Miguel de los Santos Bañuelos de los cargos de Embajador Extraordinario y Plenipotenciario cerca de S. M. de Emperador de Alemania (Gaceta de Madrid, núm. 32, de 01/02/1893).
  6. Real Decreto de 16/3/1864; Gaceta de Madrid, número 78, de 18/03/1864.
  7. Plácido sueño, quadre d'Antònia Bañuelos i retrat publicat a la portada de La Ilustración Artística (número 985 de 12/11/1900).
Advertisement