El minitransvasament de l'Ebre és el nom amb què es coneix el transvasament d'aigües del riu Ebre cap al Camp de Tarragona, executat en compliment de la Llei 18/1981 de l'1 de juliol "sobre actuacions en matèria d'aigües a Tarragona" (BOE número 165 de l'11 de juliol de 1981).
Aquest transvasament ha garantit la consolidació del desenvolupament del Camp de Tarragona.
Gestió[]
Per a la gestió del transvasament es va crear el "Consorci Concessionari d'Aigües per als Ajuntaments i Indústries de Tarragona" o simplement Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), els estatuts del qual es van publicar al DOGC número 593 del 27 de setembre de 1985. Segons l'article 3 d'estos estatuts, "la seu del Consorci radicaria a Tortosa i s'establirien els corresponents serveis al Camp de Tarragona", el que es va traduir a efectes reals en una seu social al Palau Montagut i una seu efectiva a les instal·lacions del CAT a l'Autovia T-11 Km 14 de Tarragona.[1] El seu primer president va ser l'enginyer Albert Vilalta González (Reus, 1933 - Barcelona, 2013).
El CAT, creat l'abril de 1985 va començar a subministrar aigua el 3 d'agost de 1989.[2]En els seus orígens, el consorci estava format per la Generalitat de Catalunya, 21 municipis consorciats i 21 empreses industrials. Actualment en són beneficiaris 63 municipis (un 85% de la població de la província de Tarragona) i 26 indústries.
El Consorci ha arribat a subministrar aigua a Mallorca (1994), mitjançant el transport amb el vaixell Móstoles, que sortia carregat des del port de Tarragona. El primer enviament d'aigua del CAT a Mallorca va acabar abocant-se a la mar perquè s'havia fet malbé.
Sistema[]
La detracció d'aigües del CAT es realitza a la població de Campredó (existeix a més a més un punt de captació al marge dret al terme de Vinallop)[3] i té origen en la compra de part de la concessió de les comunitats de regants de l'esquerra i de la dreta de l'Ebre. Esta aigua és la que suposadament s'estalvia pel fet d'haver canalitzat els canals de l'Esquerra i de la Dreta i algunes conduccions més en el marc de l'anomenat Pla Delta d'acord amb la llei 18/1981.
La planta de tractament del CAT, coneguda com a ETAP,[4] es troba a la localitat de l'Ampolla[5], que des del 2007 torna a acollir uns laboratoris d'anàlisi, i la nau central de control del Consorci és a Tarragona.
El juny de 2017 va inaugurar-se una nova planta d'ozó que substitueix el clor en el procés de potabilització millorant-ne la qualitat.
Oposició popular[]
L'oposició popular al "minitransvasament" per part de les Terres de l'Ebre es va materialitzar amb la creació de la Coordinadora Antitransvasament, que va fer famoses les seues catifes de sal, símbol d'un dels molts problemes mediambientals que amenacen el Delta de l'Ebre (Parc Natural des del 1983, espai de la convenció de Ramsar i part integrant de la Reserva de la biosfera de Terres de l'Ebre).
Intent de perllongament cap a Barcelona[]
El 18 d'abril del 2008, el consell de ministres del govern d'Espanya va aprovar un Reial Decret[6] que modificava la limitació geogràfica de la Llei de 18/1981, fent possible el perllongament del transvasament cap a Barcelona. La mesura s'havia impulsat des del govern de la Generalitat de Catalunya (en mans del PSC, ICV i ERC) a causa de la situació de sequera sostinguda, qualificada d'emergència nacional.
Este decret va provocar reaccions oposades en diferents parts del territori espanyol. La Plataforma en Defensa de l'Ebre s'hi va mostrar en contra i va realitzar actes de protesta, com la manifestació que va tenir lloc a Amposta el diumenge 18 de maig de 2008.
En declaracions del govern espanyol als mitjans de comunicació, el cost de les obres de connexió de la xarxa del CAT amb la xarxa del Ter-Llobregat fou estimat en 180 milions d'euros.[7] El 9 de maig de 2008 el Govern informava de l'adjudicació de les obres a la Unió Temporal d'Empreses (UTE) liderada per Agbar, amb un 20%, i integrada per Dragados, Sacyr, Acciona Infraestructuras, Comsa i Copisa en un 16% cadascuna.[8] El 12 de maig, el vaixell de bandera panamenya Sichem Defender preparava ja els seus dipòsits al port de Tarragona per a transportar aigua de l'Ebre, i el 19 de maig de 2008 se li afegia el Norient, que carregava els seus dipòsits amb 26 mil hectòmetres cúbics procedents de Marsella. L'operació de dur aigua amb vaixell a Barcelona tenia un cost de 22 milions d'euros mensuals.
Finalment, com a resultat d'un mes de maig plujós, les reserves de les conques internes de Catalunya van experimentar un gran augment, arribant al 60% de la seva capacitat. Este fet va provocar l'aprovació d'una resolució amb data 6 de juny de 2008 que suspenia la vigència del Reial Decret-llei 3/2008 de 21 d'abril (sense que això en suposés la derogació).[9]
Notes i referències[]
- ↑ Anuncis publicats al BOE el 22-02-2008.
- ↑ Entre el 1987 i el 1989 va realitzar-se les obres necessàries.
- ↑ L'aigua del canal de la dreta s'extreu a través de dos sifons de 200 metres. A Campredó, on s'extreu l'aigua del canal de l'esquerra, s'hi troba l'estació de bombeig i una torre d'equilibri, a la Serra de les Veles, de 7 metres de diàmetre i 30 metres d'alçada.
- ↑ Estació de Tractament d'Aigua Potable (ETAP).
- ↑ L'abril de 2009 s'ampliaren les instal·lacions al entrar en funcionament un gran dipòsit de regulació amb una capacitat de 165.000 m3 d'aigua que proporcionen de 13 a 48 hores d'autonomia.
- ↑ "Real Decreto Ley de medidas excepcionales y urgentes para garantizar el abastecimiento de poblaciones afectadas por la sequía en la provincia de Barcelona" (BOE número 97 de 22 d'abril de 2008).
- ↑ La Vanguardia de 22/04/2008.
- ↑ La Vanguardia de 9/05/2008.
- ↑ Resolució de la Secretaria d'Estat de Medi Rural i Aigua (BOE número 138 de 07/06/2008).