Les Mines del Pinell de Brai són un conjunt d'explotacions extractives de terres refractàries.
En alguns llocs s'indica que l'any 1967 es va tancar la darrera mina de terra refractària. No obstant una veïna del poble, Àngels Benaiges Martí, nascuda l'any 1949 ens testimonia com ex-treballadora el seu funcionament fins el 1973-74, així com el nom de l'encarregat de Cucurny: el Sr. Miguel Miranda.
En l'actualitat l'activitat d'extracció, a cel obert i amb maquinària pesada, continua a la comarca.[1]
Història[]
Les més importants eren prop de l’estació. El treball a les mines d’argila refractària era un mitjà per a no haver d'abandonar el poble per als que no podien viure de la terra. També hi van treballar molts benifalletencs. La feina realitzada per cavadors/picadors, carregadors i dones no cal dir que era molt dura, se realitzava tot l'any, i no estava exempta de perills ja que se treballava amb galeries de reduïdes dimensions (va ser modernament que s’explotà a cel obert). El diari tortosí La Verdad de 15/10/1883 recull la notícia de l’esfondrament d’una mina amb el resultat d’una dona morta i dos persones més –un home i una dona– ferides greus. N'hi haurà més al llarg del temps:
| « | En una de las minas de tierra refractaria del término del Pinell ocurrió un desprendimiento de tierras, sepultando a José Martínez, de 13 años de edad y a otro muchacho de 14 años. El primero fué extraido en tal estado, que falleció a los pocos momentos de ocurrir el accidente y el segundo grave. | » |
— La Vanguardia de 13/11/1928. | ||
El diari catòlic tarragoní La Cruz (número 8.894 de 14/11/1928, pàg. 2) s’ocupa de la trista notícia ocorreguda al Pinell i cita als joves carregadors: José Martínez Salaget[sic] que resultà mort i Juan Arnal Ferré "herido gravísimo". El Llamp de 15/11/1928 no va poder facilitar més detalls: «Quan ens disposem a enviar l'original a l'impremta, arriben a nosaltres uns rumors de cert accident ocorregut a una mina de terra refractària, no sabem prou bé si al terme de Pinell o al de Prat de Compte, on els víctimes, un mort i l'altre en greu estat, són dos nois d’uns 13 anys. El Jutjat d'instrucció hi acudí tot seguit» (El Llamp de 15/11/1928, pàgina 5).
Propietària d'una mina i important empresa barcelonina de materials refractaris va ser la de Pau Cucurny i Delahaye[2] († 1893) continuada pel seu fill, Màrius Cucurny i Guiu (†1911)[3] i pels seus néts, Leandre Cucurny Sanmartí († 1955) i Lluís Cucurny Sanmartí (†1957). La seua mina tenia vagonetes[4] i un motor dièsel, disposava d'una nau al complex ferroviari de l'estació del Pinell i va ser la darrera en tancar. Cucurny tenia fàbrica a Burela (Galícia) i a la vora de la capital catalana, a l'Hospitalet de Llobregat primer i a Montmeló (1914) després. Entre els primers fabricants també destacà Joan Molas i Junyent considerat com l'introductor del material refractari a Catalunya (els primers materials arribaren des d’Anglaterra cap al 1837-1838 a un preu molt alt).
L'argila de menys qualitat i el ròssec (rebuig) se portava a les bòbiles per fer totxanes per a la construcció i material rústic. També l’utilitzaven els artesans ceramistes. Entre els terrissaires hi va haver el fabricant de la raval de Caputxins José Cervera Calvet (1900) –després "hija de José Cervera" (1932)–. També es baixava a la bòvila de Llauradó (Móra la Nova), a la d'Anguera i a Reverté (Tortosa) on barrejaven el refractari amb argila per poder fer totxos (si és fa sols en refractari pesa molt; cas de les teules antigues que són de gran qualitat).
| « | Las célebres minas de tierra refractaria de Pinell de las que se surten las principales fábricas de objetos refractarios de España, son trasportadas actualmente en carro hasta Tortosa,[5] encareciendo el producto de tal modo, que si no fuera por su excelente calidad se hubieran tenido que abandonar. (…)[6] | » |
— El Pueblo (Tortosa) de 19/11/1904. | ||
Mencionar també la mina de Pallarès, al barranc de Molí, on s'explotava l’arena blanca per barrejar en l'argila refractària.
Al Pinell durant la dictadura Antonio i Remigio Melich Martínez muntaren una empresa de fabricació de materials de construcció vora la C-43 –amb el temps incorporant un tercer soci, temporalment– que posteriorment serà venuda i esdevindrà Refractaris Caolesa SL, originària de Prat de Comte. A aquesta petita industrialització cal sumar Refractaris Feliu SL, molt a prop de la primera, originàriament una teuleria (1948), i ara també tancada.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Resolució TES/2773/2014, de 14 de novembre, per la qual es publica l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de l'activitat extractiva anomenada Predio Cucurny (primera ampliació), al terme municipal del Pinell de Brai (exp. E3DIA120046) [DOGC, núm. 6.769, de 12/12/2014] i Resolució TES/1344/2019, de 17 de maig, per la qual es fa públic l'Acord de declaració d'impacte ambiental del Projecte de l'activitat extractiva Cucurny II A, al terme municipal del Pinell de Brai (exp. E3DIA130029) [DOGC, núm. 7.880, de 22/05/2019].
- ↑ Establerta el 1840 l’empresa desapareix als anys 70.
- ↑ La Veu de Catalunya, núm. 4.230, de 13/02/1911 (pàgina 1).
- ↑ Vegeu algunes fotografíes a Desfeta i recuperació. Guerra i postguerra al Pinell de Brai. Antònia Serres Buenaventura. Imp. Gràfiques del Matarranya (Calaceit), 2008. ISBN: 978-84-612-4597-0.
- ↑ Ja ho cita Correo de Tortosa de 09/8/1900 i Diario de Tortosa el dia 10.
- ↑ Exposición que el Ayuntamiento de esta ciudad dirige al Sr. Mininistro de Agricultura en defensa del ferrocarril económico, de Flix a Tortosa, por Roquetas (El Pueblo de 19/11/1904).