La matança de Mont-roig va ser una execució extrajudicial d'un grup de persones sospitoses de col·laborar amb la guerrilla antifranquista per part d'agents de la Guàrdia Civil, l'11 de novembre de 1947.
Les víctimes van ser entre sis i vuit habitants de diverses localitats de Terol, que van ser trets de la presó d'Alcanyís i assassinats en un punt viari proper a una explotació agrícola de Mont-roig de Tastavins.
Víctimes: Josefa Bayod Ribas (de la Ginebrosa), Aurelio Boj Guasch,[1] Rogelio Cuartilla (de la Vall de Tormo), Genaro Fuster (el Mas del Llaurador), Bárbara García Lapardina, José Mir Pastor,[2] Aurora Piñana Clemente (nascuda a Aiguaviva),[3] Eleuterio Simó (de la Freixneda).[4][5]
Vegeu també[]
- Matança de la carretera de Benicarló (1947)
- Deportats del Matarranya a camps de concentració nazis
- Ramon Segura Ferrer
Notes i referències[]
- ↑ Nascut a la Ginebrosa el 12/04/1916. Solter. Agricultor i pastor. Detingut el 18 d'octubre de 1947 a la Canyada de Beric amb José Mir.
- ↑ Nascut el 15/11/1907. Mestre d'obres de la Ginebrosa. Detingut el 18 d'octubre de 1947.
- ↑ Aurora Piñana va casar-se amb José Mir Ciprés “Cona”, comunista, nascut a Aiguaviva el 30 de abril de 1911, fill de Juan Ramón i Guadalupe, i membre del Maquis.
- ↑ Monroyo autoriza la exhumación de los restos de la fosa del cementerio (pdf); article publicat al Diario de Teruel el 24/09/2007.
- ↑ Una década de silencio tras la infructuosa búsqueda de los 'liberados' en Monroyo; article de Maribel S. Timoneda publicat per Diario de Teruel el 10/11/2017.
Enllaços externs[]
- Wikipedia (castellà)