Ilercavònia
mCap resum de modificació
m (enllaç intern)
Línia 5: Línia 5:
   
 
== Trajectòria política ==
 
== Trajectòria política ==
És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de l'any 1978, i hi ha ocupat diferents càrrecs orgànics. Ha estat presidenta de la secció local ''d'Esquerra'' a Amposta, presidenta de la Federació Comarcal del Montsià, presidenta regional ''d'Esquerra'' a les [[Terres de l'Ebre]] i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentàries d'Esquerra Republicana a la Federació de [[Terres de l'Ebre|l'Ebre]]. També ha estat membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra pel desenvolupament dels seus càrrecs territorials i de Govern.
+
És militant d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]] (ERC) des de l'any 1978, i hi ha ocupat diferents càrrecs orgànics. Ha estat presidenta de la secció local ''d'Esquerra'' a Amposta, presidenta de la Federació Comarcal del Montsià, presidenta regional ''d'Esquerra'' a les [[Terres de l'Ebre]] i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentàries d'Esquerra Republicana a la Federació de [[Terres de l'Ebre|l'Ebre]]. També ha estat membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra pel desenvolupament dels seus càrrecs territorials i de Govern.
   
 
A nivell institucional, Marta Cid ha estat regidora de l'[[Ajuntament d'Amposta]] des de l'any 1993 i fins el [[2011]], consellera comarcal (1997-2011) i vicepresidenta primera del [[Consell Comarcal del Montsià]] entre el 1999 i el 2001, senadora de l'Entesa Catalana de Progrés per la circumscripció de [[Província de Tarragona|Tarragona]] (març de 2000-novembre de 2003), diputada al [[Parlament de Catalunya]] (del novembre de 2003 al febrer de 2004 i del 2006 fins el 2010) i, en el que ha estat el seu més alt càrrec institucional, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2004-maig de 2006).
 
A nivell institucional, Marta Cid ha estat regidora de l'[[Ajuntament d'Amposta]] des de l'any 1993 i fins el [[2011]], consellera comarcal (1997-2011) i vicepresidenta primera del [[Consell Comarcal del Montsià]] entre el 1999 i el 2001, senadora de l'Entesa Catalana de Progrés per la circumscripció de [[Província de Tarragona|Tarragona]] (març de 2000-novembre de 2003), diputada al [[Parlament de Catalunya]] (del novembre de 2003 al febrer de 2004 i del 2006 fins el 2010) i, en el que ha estat el seu més alt càrrec institucional, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2004-maig de 2006).

Revisió del 18:04, 23 nov 2020

Marta Cid i Pañella (Amposta, 29/07/1960) és una psicòloga i política. Llicenciada en Psicologia, diplomada en Magisteri i postgraduada en Logopèdia per la Universitat de Barcelona. Va ser professora d'Educació General Bàsica entre 1982 i 1987 i psicòloga i logopeda de l'Escola d'Educació Especial i Taller Ocupacional d'Amposta (APASA) de 1987 al 2000.[1] És coautora del llibre PHN: l'Estat contra l'Ebre i la terra.[2]

Va ser Consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya des del febrer de 2004, en substitució de Josep Bargalló, i fins al maig de 2006, quan ERC va ser expulsada del Govern a causa de rebuig de la formació al llavors nou Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Trajectòria política

És militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) des de l'any 1978, i hi ha ocupat diferents càrrecs orgànics. Ha estat presidenta de la secció local d'Esquerra a Amposta, presidenta de la Federació Comarcal del Montsià, presidenta regional d'Esquerra a les Terres de l'Ebre i responsable de la Secretaria de Relacions Parlamentàries d'Esquerra Republicana a la Federació de l'Ebre. També ha estat membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra pel desenvolupament dels seus càrrecs territorials i de Govern.

A nivell institucional, Marta Cid ha estat regidora de l'Ajuntament d'Amposta des de l'any 1993 i fins el 2011, consellera comarcal (1997-2011) i vicepresidenta primera del Consell Comarcal del Montsià entre el 1999 i el 2001, senadora de l'Entesa Catalana de Progrés per la circumscripció de Tarragona (març de 2000-novembre de 2003), diputada al Parlament de Catalunya (del novembre de 2003 al febrer de 2004 i del 2006 fins el 2010) i, en el que ha estat el seu més alt càrrec institucional, consellera d'Educació de la Generalitat de Catalunya (febrer de 2004-maig de 2006).

En el Ple del Parlament de Catalunya del 27 de juliol de 2010 va votar a favor de la Llei de Vegueries. El juny de 2010 va anunciar la seua retirada de la política activa.

Vegeu també

Notes i referències

  1. Una maestra al frente de Ensenyament; diari El Mundo, 21 de febrer de 2004.
  2. Autors varis. PHN: la raó d'Estat contra l'Ebre i la terra. Arola editors, 2003. ISBN: 978-84-95985-50-7.

Enllaos externs