Martí d'Abària i Alaiz (Tortosa, 1594 – després de 1642) va ser un arquitecte i comerciant d'ascendència basca.
Fill de Llop d'Abària (†1616) –mestre ajudant de l'arquitecte Martín García de Mendoza– i de Caterina Alaiz, va ser el dissenyador de la façana barroca de la catedral de Tortosa[1] i mestre d'obres de la Seu des de l'any 1620 a l'abril del 1625.
Deixà la professió per a dedicar-se als negocis (fusta del Massís del Port, blat…). Va casar-se amb Càndia Teixidor.[2]
Una façana espectacular[]
Vista de la façana de la catedral de Tortosa (2016), abans de la restauració.
La façana de la catedral de Tortosa projectada el 1625 és una façana monumental dividida en cinc carrers separats per pilars de perfil compost i capitells corintis. En el nivell inferior hi destaquen les fornícules destinades a la col·locació d'escultures monumentals,[3] així com les grans portes –un total de tres–, especialment la central.[4] El primer nivell està rematat per un entaulament decorat amb motius vegetals d’inspiració clàssica.
Construïda durant els segles XVII i XVIII (1757) havia d'anar flanquejada per dues torres que no es van arribar a fer, i per un segon nivell d'acord amb el dibuix del mestre Antoni Ferrer (1755).
Medeix 47,46 metres d’amplada i poc més de 25 d’alçada en el sector de les torres. És la més gran en amplada de les catedrals catalanes i la primera que es va iniciar. Construïda amb pedra de Flix, i altres elements com jaspi de Tortosa, marbre blanc i també negre,[5] el seu pes s'estima en 9.200 tones.[6]
L'agost de l'any 2015 finalment va quedar alliberada dels edificis que l'amagaven i l'abril de 2021 s'inicia la seva restauració amb un cost d'uns 500 mil euros.
Una restauració esperada[]
L'abril de 2022 finalitzen els treballs de neteja i restauració de la façana de la catedral de Tortosa. Durant l'estiu de 2021 s'enllesteix l'escalinata frontal d'accés i el 31 d'agost quedava instal·lada a la fornícula central una escultura de marbre de Carrara de la Mare de Déu de la Cinta que havia sigut executada entre el 2016 i el 2017 per l'escultor Marco Augusto Dueñas. S'instal·laren també alguns sistemes de protecció anti-aus i, durant el març i abril de 2022, se revesteixen les tres portes del temple, amb plaques de llautó daurat i platejat.[7]
Malauradament l'actuació no ha servit per a recuperar l'equilibri de proporcions dels murs desiguals que hi ha en el segon nivell. Qui sap si algun dia, a banda, serà possible «el seu remat amb una balustrada barroca, i potser amb un frontó trencat sobre els pilars laterals de la rosassa de la nau central».
Amb la finalització dels treballs se fa més patent la necessària restauració dels paraments exteriors laterals de la Seu i del propi absis de la Catedral de l'Ebre.[8]
Notes i referències[]
- ↑ Façana principal de la catedral i vista lateral de la torre nord (fotografies de Josep Salvany del 1914 i del 1923 respectivament).
- ↑ Els nobles de Tortosa (s. XVII). Salvador-J. Rovira i Gómez. Ed. Consell Comarcal del Baix Ebre, 1997. Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense. ISBN: 84-921972-1-8. Premi «Pepita Martí», 1996.
- ↑ L'agost de l'any 2000 una "notícia" especulava sobre les escultures que havien de representar: la Mare de Déu de l'Estrella, Mª Rosa Molas, Enric d'Ossó, Gil de Federich i Mn. Sol.
- ↑ De 35 metres quadrats i més de 2 tones de pes.
- ↑ Portat de les pedreres d'Escaladei.
- ↑ La Catedral de Tortosa. Guia històrica i descriptiva. Victòria Almuni i Balada i Josep Lluís Ginovart (arquitecte). Capítol Catedral de Tortosa-Bisbat de Tortosa. Impremta Querol, 2000. ISBN: 84-699-0400-9.
- ↑ A l'altura de la vista dels passejants, s'inscriu en llatí el relat del lliurament de la Cinta: IDEO QUIA DILIGO VOS / SOLVENS CINGULUM -- QUO PRAECINGOR A ME FABRICATUM SU/PER ALTARE ILLUD PONO ET VOBIS TRADO -- UT HOC IN PIGNUS AMORIS MEI / MEMORIAM HABEATIS. I per damunt, a la gran porta central, AVE MARIS STELLA / DEI MATER ALMA, i encara dalt MM/XXII.
- ↑ A finals de juny de 2024 el que sí comença són les obres de restauració dels arcbotants i pinacles d'una part de l'absis amb una inversió de 500 mil euros del programa Temps de Gòtic. A més a més de la neteja dels elements decoratius i de les gàrgoles se coronen els murs inacabats amb una filada de pedra i uns merlets que segueixen l'estil que se pot veure a la coberta de les capelles de Sant Pere i del Sant Sepulcre. L'actuació finalitza a finals de febrer de 2025 i haurà de continuar amb les 5 crugies restants.