Ilercavònia
Advertisement

Martí Rouret i Callol (L'Escala, Alt Empordà, 30/03/1902 – Ciutat de Mèxic, 31/10/1968) va ser un mestre i polític català.

Estudià a l'Escola Normal de Girona i col·laborà a les revistes L'Empordà Federal de Figueres i a L'Autonomista de Girona. El 1926 en plena dictadura de Primo de Rivera va ser traslladat a Móra d'Ebre com a mestre del Centre Instructiu Democràtic, una institució privada. El 1927 va ser un dels impulsors de La Riuada que dirigiria.

El 1929 creà la Federació Radical Socialista de la Ribera i Terra Alta que es va unir al Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) i fundà L'Ideal de l'Ebre (1931). Vinculat a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932.

Fou secretari del Parlament de Catalunya, i fou empresonat al vaixell Uruguai per la seua participació en els fets del sis d'octubre de 1934. De juliol a setembre de 1936 fou nomenat conseller de sanitat i assistència, i més tard comissari d'ordre públic i sotssecretari de la presidència de la Generalitat de Catalunya.

Arran de la Guerra Civil Espanyola s'exilià a França (1939) i després a Mèxic amb l'escriptor Josep Maria Murià i Romaní (Barcelona, 1907 – Guadalajara, Jalisco, 1999) el 1942. Allí va mantenir la seva vinculació a ERC i va donar suport el 1954 la presidència de Josep Tarradellas.

Vegeu també[]

Enllaços externs[]

Advertisement