Martín García de Mendoza (Fuenlabrada de los Montes, 1549/1550 – Tortosa, IX/X-1615) va ser un arquitecte d'origen extremeny, mestre major de l'obra de la Seu de Tortosa des de 1581 fins a 1615. És condiderat un dels millors arquitectes del tardorenaixement català.
Arriba a Tortosa als 14 anys per entrar al servei de Martín de Córdoba y Mendoza, llavors bisbe d'aquesta diòcesi. Ben aviat es dedica a l'estudi de l'arquitectura, ja que l'any 1571 estava dirigint obres per a la defensa de la costa de l'Ebre. El 1575 se casa amb Maria d'Arbizu.
Des de 1578, treballa en els Reials Col·legis de Tortosa, on traça alguns elements i dirigeix les obres de l'església conventual, inclosa la façana, i de part del Col·legi de Sant Domènec i Sant Jordi. Per a realitzar la traça de l'església de Sant Domènec viatja a Aragó el 1584 per documentar-se, i també en traça la portada que es realitza el 1585.
El 26 de maig de 1581, substituint el seu mestre Juan de Sobralde, és nomenat mestre major de la Seu, càrrec que mantindrà fins a la seua mort.
Com a mestre major de les obres de la Seu, i per extensió de la diòcesi, participa no sols en les dues obres emblemàtiques de la ciutat de Tortosa -la Seu i els Reials Col·legis- sinó també en la traça, en la direcció de les obres o visurant les obres d'altres mestres i també traça, dirigeix o visura, tant obres civils com religioses, de dintre i fora de la gran diòcesi tortosina. Així, l'any 1590, és contractat per construir la sagristia de l'església de l'Assumpció de Calaceit, obra que es va anar endarrerint, i participa en el concurs per a construir les portades de la Sala Nova del Palau de la Generalitat Valenciana, que no guanya. El 1592, visura la construcció del campanar de l'església de Santa Maria la Major de Castelló de la Plana, junt a Damián Méndez, autor de la traça, i en 1597 torna a visurar les obres, aquesta vegada, sol·licitat pel constructor Francesc Galiança de la Lancha. El 1593 visura el cor de la Seu. El 1596 arriba a Vilafamés per assessorar, reconèixer i aprovar el lloc triat per al nou temple, i a més a més, executa la traça i redacta els capítols per a la seva construcció, i posteriorment realitza altres visites per comprovar l'evolució de les obres. També el 1596 realitza la traça del claustre, pòrtic de l'església i altres parts, del convent del Miracle de Tortosa. El 1600 construeix, amb el mestre Pedro del Hielmo, la carretera del Coll de Balaguer.
Fou soterrat a la capella del Santíssim Sagrament de la Seu. Tingué, als menys, quatre fills: Marianna, Joan Jaume, Gaspar i Elisabet, dels quals li van sobreviure, Joan Jaume i Elisabet.