Changes: Mare de Déu de la Cinta

Revisió de 10:49, 31 ago 2021

La Mare de Déu de la Cinta o Verge de la Cinta és una de las diverses advocacions de la Verge Maria.

Des del 19 de gener de 1863 és patrona de la ciutat de Tortosa. També ho és de la ciutat de Huelva, a Andalusia, on també se la coneix com La Virgen Chiquita. Allí hi té l'Ermita Santuario de Nuestra Señora de la Cinta (barri de La Orden). La devoció popular a Huelva arranca al segle XV. Durant el segle XVIII va crear-se la Hermandad de Nuestra Señora de la Cinta Coronada. A la madrilenya Iglesia de la Santa Cruz té la seva seu canònica una germandad filial de l'onubense. També existeix un altar a la Catedral de Sevilla i també hi ha una imatge a la Capilla de San Julián de la catedral de Málaga.

A Tortosa la Mare de Déu de la Cinta hi té l'excel·lent Capella del seu nom, a la Catedral de Tortosa. És un dels conjunts barrocs més imponents de Catalunya. La tradició recorda que la nit del 24 al 25 de març de 1178 la Mare de Déu va fer aparició per posar una cinta a mans d'un sacerdot -de nom desconegut- i que des d'aleshores va ser venerada.

Segles després, el gener de 1617, va crear-se a Tortosa la Confraria de Santa Maria de la Cinta (avui Reial Arxiconfraria) per a fomentar la seua devoció. Des de llavors també va crear-se el reliquiari gran (1619), la imatge de plata obra de Francesc Via (1705-1706), l'urna del reliquiari (1727-29)^[1] de Francesc i Josep Tramulles o el reliquiari petit (1742). L'any 2017 en el marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria va fer-se realitat la construcció d'una nova caixa de transport^[2] i la del nou reliquiari dit de la Llaçada.^[3] També s'enllestia una escultura de marbre que finalment el 31 d'agost de 2021 quedava instal·lada a la fornícula central de la Seu.

Per la seua part la colònia tortosina de Madrid va fer possible el 1954 una imatge de la Verge que es va establir a l'Església de Nuestra Señora de Montserrat, obra d'Innocenci Soriano-Montagut. Aquesta imatge va anar a parar a la localitat del Tiemblo (Ávila) l'estiu del 2012 i va ser restaurada el mateix any.

A Barcelona la Verge de la Cinta té una capella dedicada a la Basílica Santa Maria del Pi amb una imatge de l'escultor Manel Martí Cabré del 1942 que substitueix l'antiga imatge del 1924 d'Antoni Parera.

Curiositats[]

Segons el Instituto Nacional de Estadística (INE) l'1/01/2012 hi havia 2.222 persones que portaven el nom de Cinta, amb una edat mitjana de 53 anys, principalment a les províncies de Tarragona, de Huelva i de Barcelona. El nombre ha anat baixant (a poc més de 2.050 persones) l'any 2015 i és que des de l'any 2010 s'ha reduït notablement.

Per altra banda hi havia 6.469 persones amb el nom de Maria Cinta, amb una edat mitjana de 54,8 anys, principalment a Tarragona però també a Huelva i Barcelona, entre altres.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

↑ L'urna està feta amb uns 46 kg de plata i té quatre tapes laterals (77,5 x 59 x 2,5 cm).
↑ Realitzada per l'ebenista Joaquim Marro Ferré i pel tallista Joaquim Ginovart.
↑ Construït pel taller d'orfebreria Piró de València el nou reliquiari de la Llaçada és d'argent, amb elements daurats, i de dimensions més reduïdes que el Reliquiari petit del 1742 que encara se custodia. En un acte solemne a la Sagristia de la catedral de Tortosa (15-02-2017) s'hi va dipositar el que és el fragment més petit de la Santa Cinta.

Bibliografia disponible:

La Santa Cinta de Tortosa (VIII Centenari). Mariano Jover Flix, 1978. ISBN: 84-400-5225-1.

[1] L'urna està feta amb uns 46 kg de plata i té quatre tapes laterals (77,5 x 59 x 2,5 cm).

[2] Realitzada per l'ebenista Joaquim Marro Ferré i pel tallista Joaquim Ginovart.

[3] Construït pel taller d'orfebreria Piró de València el nou reliquiari de la Llaçada és d'argent, amb elements daurats, i de dimensions més reduïdes que el Reliquiari petit del 1742 que encara se custodia. En un acte solemne a la Sagristia de la catedral de Tortosa (15-02-2017) s'hi va dipositar el que és el fragment més petit de la Santa Cinta.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 La '''Mare de Déu de la Cinta''' o '''Verge de la Cinta''' és una de las diverses advocacions de la Verge Maria.
-Del de gener de 1863 és patrona de la ciutat de [[Tortosa]]. També ho és de la ciutat de Huelva, a Andalusia, on també se la coneix com ''La Virgen Chiquita''. Allí hi té l'''Ermita Santuario de Nuestra Señora de la Cinta'' (barri de ''La Orden'').
+Des del 19 de gener de 1863 és patrona de la ciutat de [[Tortosa]]. També ho és de la ciutat de Huelva, a Andalusia, on també se la coneix com ''La Virgen Chiquita''. Allí hi té l'''Ermita Santuario de Nuestra Señora de la Cinta'' (barri de ''La Orden''). La devoció popular a Huelva arranca al [[segle XV]]. Durant el [[segle XVIII]] va crear-se la ''Hermandad de Nuestra Señora de la Cinta Coronada''. A la madrilenya ''Iglesia de la Santa Cruz'' té la seva seu canònica una germandad filial de l'onubense. També existeix un altar a la Catedral de Sevilla i també hi ha una imatge a la ''Capilla de San Julián'' de la catedral de Málaga.
-A Tortosa la Mare de Déu de la Cinta hi té l'espectacular [[Capella de la Mare de Déu de la Cinta|Capella del seu nom]], a la [[Catedral de Tortosa]], i objectes d'orfebreria barroca de gran bellesa com la imatge de plata de [[Francesc Via ]].
+A Tortosa la Mare de Déu de la Cinta hi té l'excel·lent [[Capella de la Mare de Déu de la Cinta|Capella del seu nom]], a la [[Catedral de Tortosa]]. És un dels conjunts barrocs més imponents de [[Catalunya]]. La tradició recorda que la nit del 24 al 25 de març de 1178 la Mare de Déu va fer aparició per posar una [[Santa Cinta de Tortosa|cinta]] a mans d'un sacerdot -de nom desconegut- i que des d'aleshores va ser venerada.
+Segles després, el gener de 1617, va crear-se a Tortosa la Confraria de Santa Maria de la Cinta (avui [[Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta|Reial Arxiconfraria]]) per a fomentar la seua devoció. Des de llavors també va crear-se el reliquiari gran (1619), la imatge de plata obra de [[Francesc Via]] (1705-1706), l'urna del reliquiari (1727-29)<ref>L'urna està feta amb uns 46 kg de plata i té quatre tapes laterals (77,5 x 59 x 2,5 cm).</ref> de Francesc i Josep Tramulles o el reliquiari petit (1742). L'any [[2017]] en el marc de la celebració dels 400 anys de la fundació de la Reial Arxiconfraria va fer-se realitat la construcció d'una nova caixa de transport<ref>Realitzada per l'ebenista Joaquim Marro Ferré i pel tallista Joaquim [[Joaquim Ginovart i Vidal|Ginovart]].</ref> i la del nou reliquiari dit ''de la Llaçada''.<ref>Construït pel taller d'orfebreria Piró de València el nou reliquiari de la Llaçada és d'argent, amb elements daurats, i de dimensions més reduïdes que el Reliquiari petit del 1742 que encara se custodia. En un acte solemne a la Sagristia de la [[catedral de Tortosa]] (15-02-[[2017]]) s'hi va dipositar el que és el fragment més petit de la Santa Cinta.</ref> També s'enllestia una [[Marco Augusto Dueñas|escultura de marbre]] que finalment el 31 d'agost de [[2021]] quedava instal·lada a la fornícula central de la Seu.
-La tradició recorda que la nit del 24 al 25 de març de 1178 la Mare de Déu va fer aparició per posar una [[Santa Cinta de Tortosa|cinta]] a mans d'un sacerdot -de nom desconegut- i que des d'aleshores va ser benerada.
+Per la seua part la colònia tortosina de Madrid va fer possible el 1954 una imatge de la Verge que es va establir a l'Església de ''Nuestra Señora de Montserrat'', obra d'[[Innocenci Soriano-Montagut Ferré|Innocenci Soriano-Montagut]]. Aquesta imatge va anar a parar a la localitat del Tiemblo (Ávila) l'estiu del [[2012]] i va ser restaurada el mateix any.
+A Barcelona la Verge de la Cinta té una capella dedicada a la Basílica Santa Maria del Pi amb una imatge de l'escultor Manel Martí Cabré del 1942 que substitueix l'antiga imatge del 1924 d'Antoni Parera.
+== Curiositats ==
+Segons el ''Instituto Nacional de Estadística'' (INE) l'1/01/[[2012]] hi havia 2.222 persones que portaven el nom de ''Cinta'', amb una edat mitjana de 53 anys, principalment a les províncies de [[Província de Tarragona|Tarragona]], de Huelva i de Barcelona. El nombre ha anat baixant (a poc més de 2.050 persones) l'any [[2015]] i és que des de l'any [[2010]] s'ha reduït notablement.
+Per altra banda hi havia 6.469 persones amb el nom de ''Maria Cinta'', amb una edat mitjana de 54,8 anys, principalment a Tarragona però també a Huelva i Barcelona, entre altres.
 == Vegeu també ==
 * [[Himne de la Mare de Déu de la Cinta]]
-* [[Reial Arxiconfraria de la Mare de Déu de la Cinta]]
 * [[Cerveto]]
 * [[Cèsar Estrany Gendre]]
+== Notes i referències ==
+{{referències}}
+'''Bibliografia disponible:'''
+* ''La Santa Cinta de Tortosa (VIII Centenari)''. [[Mariano Jover Flix]], 1978. ISBN: 84-400-5225-1.
 [[Categoria:Tortosa]]
 [[Categoria:Història]]