Marcial Badia Arnal (Tortosa, 30/06/1882 – Clamart, França, 05/10/1947) va ser un tipògraf i periodista, pare de l'escriptor Marçal Badia i Colomer (Reus, 1906 - Buenos Aires, 1986).
Impressor d'ofici. Des de jove va ser militant socialista.
Redactor de La Aurora roja, portaveu de la Federació Obrera de Tarragona. Al quedar-se sense feina, va anar a viure a Reus el 1906 on en trobà immediatament i s'afilià a l'Agrupació Socialista de Reus, fundada per Josep Recasens i Mercadé, amb el qual col·laborà en l'edició i redacció de La Justicia Social, editat del 1909 al 1916. Hi publicà assíduament fins que el 1914 va abandonar el periòdic i es donà de baixa del partit, segons sembla, per desavinences de caràcter amb J. Recasens. Josep Olesti Trilles (Diccionari biogràfic de reusencs) explica que, segons Recasens, Badia tenia una facilitat poc comuna per a escriure.
Col·laborà en les publicacions La Reforma: eco de los dependientes de comercio del 1903 al 1905, Foc Nou, una revista literària, del 1910 al 1911, al periòdic nacionalista republicà Foment, des del 1918 al 1933, a la Revista del Centre de Lectura el 1927 i 1928, i al diari Ciutat el 1928. En algunes publicacions signava com a Joan Arnal. El 1918 va adquirir una llibreria al raval de Martí Folguera de Reus on es reunia una tertúlia literària i política. Durant la Guerra Civil va ser director del Diari de Reus, on quasi cada dia escrivia un llarg article editorial signat per ell de contingut socialista i antifeixista. Al finalitzar la guerra s'exilià, residint a Clamart, a la vora París, participant en la reconstrucció de les organitzacions socialistes.[1]