Changes: Marcel·lí Domingo i Sanjuan

Revisió del 09:53, 9 nov 2021

Azaña i M — Manuel Azaña pres a bord del destructor *Sánchez Barcáiztegui* rep la visita de M. Domingo (1934).

Marcel·lí Domingo i Sanjuán (Tarragona, 25/4/1884 – Tolosa de Llenguadoc, 02/3/1939) va ser un polític i escriptor.

Fill de Pedro Domingo Villa, tinent de la Guàrdia Civil nascut a Granada, i de Dolors Sanjuán Bassedas, filla d'uns comerciants benestants de Cambrils.^[1] L'octubre de 1932 va casar-se^[2] amb Filomena Savé Mestres († París, 31/5/1978).^[3]

Marcel·lí estudià magisteri i el 1903 es traslladà a Tortosa, on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a Tortosa. El 1911 fou un dels dirigents de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 fou elegit diputat a les corts. El 1915 creà del Bloc Republicà Autonomista (BRA) amb Francesc Layret per a aplegar republicanisme i les reivindicacions obreres, i el seu diari, La Lucha (1916-1919), des d'on llançà dures campanyes de crítica al govern per la guerra del Marroc raó pera la qual fou empresonat. El 1917 fou un dels dirigents del Partit Republicà Català sorgit de la fusió del BRA i la Joventut Republicana de Lleida, amb Francesc Layret, Gabriel Alomar i Alfred Perenya.

Tingué un paper destacat a l'Assemblea de Parlamentaris de 1917 i participà activament en els preparatius de la vaga revolucionària de l'agost, raó per la qual fou, fou detingut i confinat al vaixell "Reina Regente". També participà activament en la campanya a favor de l'autonomia de Catalunya l'octubre del 1918 i presentà una proposta de llei a Madrid i a l'assemblea de la Mancomunitat de Catalunya, de què aquesta fos transformada en assemblea constituent per tal de redactar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Durant la Dictadura de Miguel Primo de Rivera conspirà per a proclamar la República, però fou detingut i processat el 1930. Marxà a l'exili i fou un dels inspiradors del pacte de Sant Sebastià i, després de l'alçament de Jaca, s'establí a Portugal, i després a França.

En proclamar-se la Segona República Espanyola va tornar i fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional l'abril del 1931. També dirigí la delegació que amb Manuel Azaña i Lluís Nicolau d'Olwer convencè Francesc Macià de desconvocar la República Catalana a canvi de l'aprovació de l'estatut d'autonomia. Tot i que participà en l'acte de constitució d'ERC, va preferir la militància al Partit Republicà Radical Socialista.

Del 1931 al 1936 va ser diputat a les corts per Tarragona. A més a més de ministre d'educació, també ho fou d'agricultura, indústria i comerç. Va promoure la construcció de nombroses escoles i decretà la educació conjunta d'ambdós sexes, alhora que intentà impulsar la reforma agrària. El 1933 fou un dels fundadors d'Izquierda Republicana, que a Catalunya es va presentar com a Partit Català d'Esquerra. El 1936 el seu partit formà part de la coalició Front d'Esquerres i fou escollit diputat (a Tortosa hi tenia una de les seves places fortes electorals). Fou nomenat novament ministre d'educació, però l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va dificultar la seva tasca. Poc abans d'acabar la guerra va marxar com molts altres dirigents a França on va morir, al poc, a l'Hotel Terminus de Tolosa de Llenguadoc el 2 de març de 1939.

Arxius

L'octubre de 2004 l'Ajuntament de Tortosa adquiria per 31.200 euros a un antiquari de Barcelona un fons de 140 documents del polític (16 quaderns de 1911-1917 amb anotacions relatives a la seva tasca docent, 58 dietaris personals del període 1920-1939, fotografies de família, etc). Aquest fons dipositat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre s'afegeix a la col·lecció de cartes de l'arxiu del Parlament de Catalunya (Barcelona). I encara el 2011 Federico Mayor Zaragoza feia donació a l'Ajuntament de Tortosa d'un fons documental de la seua propietat que inclou correspondència, fotografies, credencials de diputat a Corts d'eleccions datades entre 1914 i 1936, articles d'opinió i llibres escrits per M. Domingo.

Així mateix l'Arxiu Nacional de Catalunya conserva diverses fotografies de l'homenatge que M. Domingo va rebre a Tortosa el novembre de 1931 (fons fotogràfic de Josep Maria Sagarra i Plana).

És interessant recordar també que Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía té un retrat de M. Domingo pintat per Manuel Ángeles Ortiz^[4] (Jaén, 1895 – París, 1984). A la biblioteca de Tortosa a banda n'hi ha un bust de bronze.

Síntesi de càrrecs polítics

Emblema Partido Radical Socialista — Emblema del PRRS.

El 1909 va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Tortosa. Fou escollit diputat a Corts pel districte uninominal de Tortosa en diverses ocasions: eleccions de març de 1914, eleccions de juny de 1916, eleccions de febrer de 1918 (també fou escollit per Barcelona però en virtud del sorteig de 25-05-1918 li correspongué seguir representant a Tortosa), eleccions de juny de 1919 i en les eleccions d'abril de 1923. Superada la dictadura de Primo de Rivera obtingué acta per la província de Tarragona en les eleccions de 28 de juny de 1931 i en les del 16 de febrer de 1936. En les eleccions de novembre de 1933 es va presentar amb Azaña per Bilbao sense èxit.

Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 15/04/1931 (Gaceta de Madrid, núm. 106, de 16/04/1931) a 16/12/1931 (Gaceta de Madrid de 17/12/1931); Ministre d'Agricultura, Indústria i Comerç 16/12/1931 (Gaceta de Madrid, núm. 351, de 17/12/1931) a 12/06/1933 (Gaceta de Madrid de 13/06/1933); Ministre d’Agricultura 12/06/1933 (Gaceta de Madrid de 13/06/1933) a 12/09/1933 (Gaceta de Madrid de 13/09/1933); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 19/02/1936 (Gaceta de Madrid de 20/02/1936) a 10/05/1936 (Gaceta de Madrid d'11/05/1936); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 10/05/1936 (Gaceta de Madrid d'11/05/1936) a 13/05/1936 (Gaceta de Madrid de 13/05/1936); Ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts 19/07/1936 (Gaceta de Madrid, núm. 201, de 19/07/1936) a 19/07/1936 (Gaceta de Madrid, núm. 202, de 20/07/1936).

Obres

En la calle y en la cárcel (1921)
La isla encadenada (1923)
El burgo podrido (1924)
Autocracia y democracia (1926)
On va Catalunya? (1927)
Libertad y autoridad (1928)
Una dictadura en la Europa del siglo XX (1929)
¿A dónde va España? (1930)
¿Qué espera el rey? (1930)
La escuela en la República (1932)
La experiencia del poder (1934)
La Revolución de Octubre (1935)
Homenaje a D. Marcelino Domingo Primer ministro de Instrucción Pública de la República Española (1936) Recull de discursos

Record i homenatge

El polític té carrers dedicats a Tortosa (barri de Ferreries) o a Tarragona (barri de Sant Pere i Sant Pau), una plaça a Benicarló i un Monument al sector portuari de Cambrils. També a Benifallet té un carrer d'ençà el 1980. Així mateix les escoles de primària de Roquetes, les de Tivissa, un CEIP de Tarragona i la Biblioteca de Tortosa porten el seu nom.

Sobre Marcel·lí Domingo

Carod-Rovira, Josep-Lluís; Marcel·lí Domingo (Tarragona 1884-Tolosa 1939): de l'escola a la República. Tarragona: Edicions El Médol, 1990.
Marcel·lí que torna Tortosa: Amics de l'Ebre; Tarragona: Autoritat Portuària de Tarragona, 1995.
Pujadas Martí, Xavier; Marcel·lí Domingo i el marcel·linisme. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996.
Rius i Barberà, Aurora; Marcel·lí Domingo i Sanjuan: Tarragona 1884 - Tolosa de Llenguadoc 1939. A: 20 Tarragonins del segle XX. Tarragona: Diari de Tarragona, 1987.
Sànchez Cervelló, Josep; Marcel·lí Domingo i Sanjuan: Un llegat cristal·lí per a la República i per a Catalunya, a: Quatre líders tarragonins de la República i l'exili. Tarragona: Arola Editors, 2007.
Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya Donació Fornas: catàleg del Fons Documentals Marcel·lí Domingo. Barcelona: Publicacions del Parlament de Catalunya, 1995.
Subirats Piñana, Josep; Marcel·lí Domingo per ell mateix. Barcelona: Columna, 1995.

Vegeu també

Notes i referències

↑ Foren pares també del biòleg Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 – Barcelona, 1979).
↑ Heraldo de Tortosa de 15/10/1932.
↑ La Vanguardia de 29/6/1978.
↑ C. 1933; 130 x 80 cm; ingrés: 1988 (procedent de l’ordenació de fons del Museo Español de Arte Contemporáneo, MEAC); Nº de registre AS00775.

Enllaços externs

Viquipèdia

[1] Foren pares també del biòleg Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 – Barcelona, 1979).

[2] Heraldo de Tortosa de 15/10/1932.

[3] La Vanguardia de 29/6/1978.

[4] C. 1933; 130 x 80 cm; ingrés: 1988 (procedent de l’ordenació de fons del Museo Español de Arte Contemporáneo, MEAC); Nº de registre AS00775.

[1]

[2]

[3]

[4]

@@ Línia 2: / Línia 2: @@
 '''Marcel·lí Domingo i Sanjuán''' (Tarragona, 25/4/1884 – Tolosa de Llenguadoc, 02/3/1939) va ser un polític i escriptor.
-Fill de Pedro Domingo Villa –tinent de la Guàrdia Civil nascut a Granada– i de Dolors Sanjuán Bassedas –filla d'uns comerciants benestants de Cambrils– va ser germà del biòleg Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 – Barcelona, 1979). L'octubre de 1932 va casar-se<ref>[[Heraldo de Tortosa]] de 15/10/1932.</ref> amb Filomena Savé Mestres († París, 31/5/1978).<ref> ''La Vanguardia'' de 29/6/1978.</ref>
+Fill de Pedro Domingo Villa, tinent de la Guàrdia Civil nascut a Granada, i de Dolors Sanjuán Bassedas, filla d'uns comerciants benestants de Cambrils.<ref>Foren pares també del biòleg Pere Domingo i Sanjuán (Tarragona, 1896 – Barcelona, 1979).</ref> L'octubre de 1932 va casar-se<ref>''[[Heraldo de Tortosa]]'' de 15/10/1932.</ref> amb Filomena Savé Mestres († París, 31/5/1978).<ref> ''La Vanguardia'' de 29/6/1978.</ref>
 Marcel·lí estudià magisteri i el 1903 es traslladà a [[Tortosa]], on va exercir de mestre i com a periodista polític en defensa del republicanisme federalista i de la justícia social. El seu ideari incidí especialment en els treballadors del camp i també a Tortosa. El 1911 fou un dels dirigents de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), amb la que el 1914 fou elegit diputat a les corts. El 1915 creà del Bloc Republicà Autonomista (BRA) amb Francesc Layret per a aplegar republicanisme i les reivindicacions obreres, i el seu diari, ''La Lucha'' (1916-1919), des d'on llançà dures campanyes de crítica al govern per la guerra del Marroc raó pera la qual fou empresonat. El 1917 fou un dels dirigents del Partit Republicà Català sorgit de la fusió del BRA i la Joventut Republicana de Lleida, amb Francesc Layret, Gabriel Alomar i Alfred Perenya.