Manuel Ros Medrano (Ourense, 12/09/1756 – Tortosa, 23/09/1821)[1] va ser un religiós d'origen gallec.
El 15 de març de 1815 va pendre possessió del Bisbat de Tortosa. Va morir víctima de les febres grogues que van castigar la població, contagiat pels malalts als que atenia. El va succeir Víctor-Damián Sáez.
El febrer de 1827 les restes de Ros y Medrano van ser exhumades i traslladades a la Capella de la Mare de Déu de la Cinta de la Catedral de Tortosa.
Anys més tard (1927) la ciutat li va erigir un monument a la plaça Alfons XII, en ple Eixample, inaugurat el 2 de setembre de 1928[2] i enderrocat el 12 d'agost de 1932 durant una manifestació en suport a la República (cal recordar que el 10 d'agost, des de Sevilla, el general Sanjurjo va intentar un cop d'Estat).
Un carrer del barri tortosí del Rastre porta el seu nom. N'hi ha un altre a la Raval de Cristo (Roquetes).
Notes i referències[]
- ↑ Anales o Historia de Tortosa de Daniel Fernández Domingo.
- ↑ Fotografia de la inauguració del monument a Ros de Medrano publicada per Mundo gráfico de 12/9/1928 (pàg. 20 del número)