Manuel Miranda Estrampes (Tortosa, 1962 – 28/08/2018) va ser un prestigiós jurista, fiscal del Tribunal Constitucional.
Miranda va ingressar a la carrera judicial el 1989 i des del 2007 exercia a l'Alt Tribunal espanyol. Va destacar pels seus coneixements sobre la "prova lícita", que el van portar a la docència en diverses institucions i a fer conferències tant a Espanya com a diversos països hispanoamericans.
L'any 2013 va pronunciar-se en contra del criteri del Tribunal Constitucional sobre l'exhumació dels cadàvers de les víctimes del franquisme, que ell defensava i considerava pertinent i ajustat a Dret. Fou professor de l'Escola Judicial a Barcelona,[1] de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV (1995-2001), de les Universitats de Barcelona (2002-2007) i de Girona, i del Centro de Estudios para la Administración de Justicia. Pertanyia a l'associació professional Unió Progressista de Fiscals.
És autor de diverses obres:
- La mínima actividad probatoria en el proceso penal (J.M. Bosch Editor, 1997, 1ª edició).
- El concepto de prueba ilícita y su tratamiento en el proceso penal (J.M. Bosch Editor, 1998, 1ª edició).
- Juicio y estrategia probatoria del Ministerio Público (2010).
- Custodia compartida y protección de menores (juntament amb altres autors; 2010).
- La prueba en el proceso penal acusatorio. Reflexiones adaptadas al Código Procesal Penal peruano de 2004 (Ed. Jurista, 2012).
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Muere Manuel Miranda Estrampes, un jurista comprometido; article d’Hernán Hormazábal publicat per Confilegal el dimecres 29/08/2018.