Manel Porcar i Tió (Tortosa, 10/08/1841 – 28/3/1918) va ser un polític liberal, empresari i exportador d'oli d'oliva[1] pioner, present a l'Argentina amb la seua marca Porcar y Tió des dels anys 70 del segle XIX.
Biografia[]
Fill de Manel Porcar Álvarez († 1881) i de Rosa Tió i Noé. Va casar-se amb Concepció Riudor Nin (02/12/1847 – Barcelona, 6/01/1898) i va ser pare de cinc fills: Manel (1876-1942), Mercè, Montserrat, Josefina (1879-1942) i Esperança Porcar i Riudor.[2]
Principal fundador i primer president del Banc de Tortosa (1881-1886). L'any 1884 el seu oli d'oliva va ser premiat amb Medalla d'Or a l'Exposició Internacional que se celebrava a Niça (La Verdad de 01/04/1884)[3] i l'any 1885 la seua empresa va instal·lar-se també a Lleida.
Formà part de la societat que va construir el Pont de la Cinta (popularment conegut com a pont dels muts) de Tortosa, inaugurat el 8 de juny de 1895, i també va ser propietari d'un balneari situat al barri tortosí de Remolins –l'any 1890 n'inicià les obres de construcció d'un teatre (Correo de Tortosa de 28/05/1890)–. Pocs anys després les seues aigües bicarbonatades van ser declarades d'utilitat pública per Reial Ordre d'1 d'agost de 1892.[4] En l'actualitat bona part dels antics jardins del balneari s'han convertit en l'espai d'una col·lecció d'escultura a l'aire lliure: els "Jardins del Príncep", inaugurats el 1991.
M. Porcar va ser regidor de Barcelona entre 1877 i 1890 i alcalde des de l'1 de juliol de 1891 fins a la dimissió el novembre de 1892. Està enterrat al Cementiri del Poblenou de Barcelona.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ "Aceites Porcar SA" (fund. 1857) amb seu social a Barcelona i instal·lacions a Lleida, Tortosa i l'Aragó encara era activa als anys 30.
- ↑ Montserrat va casar-se amb Francisco Mascaró Isern; Josefina amb José Mascaró Isern i Esperança va casar-se l'abril de 1901 amb l'advocat Manel Balaguer i Besora († agost de 1903). Maria de la Mercè va morir als 15 anys el gener de 1903.
- ↑ També les seues aigües obtingueren el reconeixement d'una Medalla de Bronze (La Verdad de 20/05/1884).
- ↑ Vegeu la Gaceta de Madrid, número 217, de 04/08/1892.