Ilercavònia

Lluís Llasat Duran (Tortosa, 1899 – El Perelló, 05/08/1936) va ser un comercial i polític carlista.

L'any 1925 va casar-se amb Isabel Duart Sanarou.[1] Van ser els pares d'Isabel[2] (Tortosa, 1926-2023) i de Cinta Llasat Duart (n. 1930).

En les eleccions municipals de 14 gener de 1934 va encapçalar les llistes de la coalició d'Unió Ciutadana. Va formar part del consistori durant el bienni negre (1935 principalment) i durant dos dies[3] de 1934 va ser alcalde de Tortosa.[4]

« Tortosa 4; Han sido detenidos el redactor jefe del diario “Correo de Tortosa” don Enrique Mur y el consejero tradicionalista de esta Ayuntamiento, don Luis Llasat. »

La Vanguardia de 05/08/1936.

El 5 d'agost de 1936, amb l'aixecament feixista en marxa va ser un dels primers represaliats a Tortosa contra elements de dretes.[5] Arran d'aquests fets Joan Benet Pinyana, president del Comitè del Front Popular, dimití.

Una plaça del barri tortosí de Remolins porta el seu nom.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Heraldo de Tortosa de 06/04/1925.
  2. Heraldo de Tortosa de 16/06/1926 (pàg. 3) i Correo de Tortosa de 19/06/1926.
  3. El Pueblo de 22/10/1934 l'anomenà el "Alcalde relámpago".
  4. Correo de Tortosa i Heraldo de Tortosa de 19/10/1934. Vegeu també "Dos días en la Alcaldía" (Correo de Tortosa de 20/10/1934).
  5. Són assassinats també Enrique Mur Brull, José Andrade Barreno, Eudaldo Gala Canalda, Restituto González Fraile, Manuel Gordón Picardo, Segismundo López Serrano, José Marín Subirats; tots ells al pont dels Garidells (carretera de Tortosa a Tarragona entre l'Ampolla i el Perelló) a més a més del sacerdot Joan Piquer Valenzuela (Vinaròs, 1886), detingut el 22 de juliol, a Sant Onofre (Campredó).