Lluís Arnau i Palomar (Barcelona, 4/05/1870 – 16/02/1899) fou un jove compositor i pianista.
Fill de Lluís Arnau i Ferrer, d'Ulldecona, i de Maria Cinta Palomar i Casado, de Tortosa.
Estudià solfeig i piano amb Josep M. Ballvé i Anselm Barba a l'escolania de la Col·legiata de Santa Anna de Barcelona. Amplià els estudis musicals a Barcelona amb Isaac Albéniz, Joan Baptista Pujol (piano), Felip Pedrell (harmonia i composició) i Cosme Ribera. Posteriorment fou subvencionat per l'Ajuntament de Barcelona per a viatjar a París i realitzar estudis de perfeccionament amb Charles-Marie Widor. També fou alumne de l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Durant els darrers anys es dedicà a l'ensenyament. El seu fons de partitures es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on foren lliurats per la seua família.
Va casar-se amb Isabel Pons i Ferré, natural de Reus.