El lledoner (Celtis australis), també conegut com lledó o lladoner (almez o lodón, en castellà) és un arbre de la família de les cannabàcies originari del sud d'Europa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica. La seua utilització com a arbre ornamental, la principal avui dia, fa que el puguem veure fàcilment a parcs, jardins, places i carrers.
És un arbre caducifoli que pot arribar a fer 25 m d'alçada. De tronc recte i escorça grisa i llisa, semblant a la del faig, sense estries o esquerdes marcades, que sol formar uns característics contraforts en la part inferior, molt típics d'aquesta espècie; posseeix una copa rodona i ampla.
El fruit, anomenat lledó, comestible i de sabor agradable semblant al dàtil; és una drupa carnosa d'un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga per dins quan és madura, amb un pinyol de la mida d'un gra de pebre.
Floreix entre març i abril i al mateix temps que la brotació. Els seus fruits maduren a finals d'estiu i a la tardor.
Té un port majestuós i un color grisenc al tronc, que el fa un arbre molt arquitectònic. Pot tenir un tronc alt o ser multitronc. Proporciona una bona ombra. N'hi ha als jardins del l'antic Balneari d'en Porcar o en alguns carrers de Tortosa, per exemple.
| « | 9 d'abril de 1889 - Una ventada tomba 'l lladoné del hort de la Mora, partida de Pimpí. Era un abre de historia. Baix de les seus rames va ser obsequiat en un banquet[1] lo jefe dels integristes don Ramon Nocedal y Romea.[2] Al saberhu 'ls integristes, van aná en busca de rametes per a guardarles com un recor (...). | » |
—Espurnes de la llar de Ramon Vergés i Paulí. | ||
Usos[]
A més de la utilització com a arbre ornamental, el lledoner s'ha utilitzat tradicionalment per fer eines agrícoles com forques, mànecs o jous per la seva flexibilitat i durada; les seues branques han estat usades com a alimentació per al bestiar, i també se n'obtenia llenya i carbó, per això se troba freqüentment a prop de les masies. A Catalunya n'hi ha algun exemplar considerat monumental.
Té propietats medicinals com a astringent, lenitiu, antidiarreic i estomacal. Les arrels s'havien utilitzat per extreure un colorant groc per tenyir la seda.
Els seus petits fruits, els lledons, són dolços i comestibles i n'hi ha qui ha jugat amb les llavors. Se poden menjar tal com són, però l'ús més freqüent és per fer melmelada de lledó.
Vegeu també[]
- Arròs – Clementina – Garrofer – Olivera – Presseguer – Regalèssia – Taronger
Notes i referències[]
- ↑ Ramon Nocedal, acompanyat per la seua muller Amalia Mayo, va ser obsequiat amb un banquet campestre l'any 1882 (vegeu l'article Nocedal en Tortosa publicat a El Correo de las Familias de 18/6/1882, pàgina 2). Sembla però que en lo temps les coses van canviar: Diario de Tortosa d'11/11/1888, pàgina 2.
- ↑ Ramón Nocedal y Romea (Madrid, 1842 - 1907) va ser un escriptor, periodista i polític d'ideologia catòlica i tradicionalista, conegut per haver fundat el Partido Integrista (una escissió del carlisme) i per haver dirigit el diari El Siglo Futuro.