Ilercavònia
Advertisement

El llagut o llaüt és una embarcació gran –de 2 metres d'ample i de fins a 20 metres d'eslora– que s'utilitzava pel transport de persones i mercaderies pesants (carbó de Mequinensa i Faió, arròs del Delta …) pel riu Ebre.

Podia transportar fins a 40 tones de pes.

Quan el corrent del riu o la força del vent no eren les favorables per a la navegació fluvial, els sirgadors arrossegaven el llagut a les seves espatlles estirant de la sirga (una corda de cànem llarga i gruixuda). El cap de colla dels sirgadors era el daliner que duia el dalí, un pal amb la doble funció d'apartar la brossa del camí i mirar la profunditat del riu.

Fins a finals del segle XIX és va utilitzar la navegació fluvial perquè les vies de comunicació terrestres eren molt dolentes. La implantació del ferrocarril i dels camions i la construcció d'embassaments van suposar un cop definitiu als llaguts.

Subsisteixen alguns llaguts tradicionals destinats al turisme[1] o formant part dels passos de barca. Modernament s'han contruït Lo Sirgador i el Roget.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. A Faió hi ha el llagut Cardenal que havia prestat servei al pas de barca de Benifallet. Per altra banda a l'Ecomuseu del Delta de l'Ebre s'exposa el San Francisco; al Club Nàutic, a la Cava, estava el llagut Dertusa, construït als anys 40 i desaparegut l'any 2020, que havia format part d’un pas de barca de Deltebre; i a Riba-roja d'Ebre hi ha el Mar y Juana, sense restaurar.
Advertisement