La Voz del Bajo Ebro, posteriorment, La Veu del Baix Ebre, va ser un setmanari aparegut el 23 de juliol de 1957 sota la direcció de José Tarragó Salvadó a qui el va substituir Juan Gamundi Sanz.[1]
El seu antecessor inmediat va ser Bajo Ebro (1955-1957). Tots dos van constituir l'únic mitjà autoritzat durant la dictadura franquista i suposaven la recuperació de la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, en què convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil Espanyola, la qual va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del XX.
En el número 1.310 de 10 de desembre de 1982 la publicació va passar a anomenar-se La Veu del Baix Ebre utilitzant tant el castellà com el català.
La capçalera va deixar d'existir l'última setmana d'octubre de 2001, per donar pas a La Veu de l'Ebre, després d'haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Fins l'11 de febrer de 1966. Els següents directors van ser Vicente Sanmartín Peralta (1966), David Català Franquet (1967), Francisco Climent Ferré († 14/07/2010, als 95 anys) el 1974, Lluís Mestre i Rexach (1976) fins el 1983, i Joaquim Rambla i Manzano.