Ilercavònia
Advertisement
la Sénia
Escut de la Sénia
(En detall)
Localització

la Sénia (Comarques centrals dels Països Catalans)
la Sénia
la Sénia


Dades
Estat
• Autonomia
• Província
• Vegueria
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Tarragona
Terres de l'Ebre
Montsià
Amposta
Gentilici Senienc, senienca
Superfície (km²) 108,41
Altitud 269 m
Població (hab.) (2020)
  • Densitat
5.640
52,02 hab/km²
Coordenades 40.633388° N, 0.2853313° E
Sistema polític
Entitats de població

 

La Sénia és una vila i municipi de la comarca del Montsià situat al límit amb el País Valencià.

De mitjan segle XX fins als nostres dies, la Sénia ha estat coneguda pel seu gran nombre de fàbriques del moble.

Etimologia[]

El nom prové de l'idioma àrab saniya (molí fariner), passat a la forma romanç azenia a l'Edat Mitjana. La localitat comparteix el nom amb el riu de la Sénia, que travessa el municipi.

Història[]

Mitjançant restes materials d'èpoques prehistòriques s'ha documentat la presència de pobladors. La zona ha estat ocupada des de temps remots. Les pintures rupestres de la cova dels Rosegadors i de la cova de la Tenalla són els testimoniatges d'un nomadisme estacional de petits grups d'humans. En aquestes pintures s'observa la fauna de l'època, se distingeixen tipus socials (bruixots, caçadors, ballarins), i elements de la indumentària masculina i femenina, així com escenes d'activitats recol·lectores de mel, de pràctiques propiciatòries per a la cacera i de selecció d'animals.

Es reconeix la Sénia amb la carta de població del 17 d'abril de 1232. El 13 de setembre de 1233, Pere Montcada va fer concessió feudal de la vila de la Sénia al senyor Guillem de Moragues (nascut a Tortosa) per a la seua repoblació. El 25 de gener de 1336, Guillem de Moragues va fer lliurament de la Carta de poblament a vint-i-un veïns i d'aquesta forma, la vila de la Sénia va quedar establida dins la jurisdicció del castell d'Ulldecona.

Al 1462, durant la Guerra Civil catalana, la Sénia va prendre part activa contra Joan II i la població va ser assaltada diverses vegades per les tropes reials. El juny de 1466 es va rendir. L'any 1536 va ser incorporada a la comanda de Mirambel. Durant la Guerra del Francès va romandre inclosa en el departament francès de les Boques de l'Ebre. Amb la primera guerra carlina (1833-1839), l'ocupació del general Cabrera va provocar un setge constant a la població per part de les tropes isabelines, fins a l'any 1840 quan el general Leopoldo O'Donnell va derrotar a Ramon Cabrera.

Ja al segle XX el 1907 va quedar instal·lada l'electricitat a la població i el 1937 es va construir un camp d'aviació a la partida dels Plans en el context de la Guerra Civil Espanyola.

Demografia[]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
76 67 88 335 - 2.532 3.062 3.170 3.452

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
3.362 3.305 3.295 3.120 3.151 3.089 4.100 4.638 4.818

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
4.930 5.057 5.045 5.029 5.034 5.579 5.735 5.976 6.225

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Poblacions agermanades[]

  • Cazorla (província de Jaén, Andalusia)

Vegeu també[]

Enllaços externs[]


editar Municipis del Montsià

Alcanar | Amposta | Freginals | la Galera | Godall | Mas de Barberans | Masdenverge | Sant Carles de la Ràpita | Sant Jaume d'Enveja | Santa Bàrbara | la Sénia | Ulldecona

Advertisement