| |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Dades | |||||
| Estat • Autonomia • Província • Vegueria • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Tarragona Terres de l'Ebre Montsià Amposta | ||||
| Gentilici | Rapitenc, rapitenca | ||||
| Superfície (km²) | 53,69 | ||||
| Altitud | 11 m | ||||
| Població (hab.) (2024) • Densitat |
15.683 292,1 hab/km² | ||||
| Coordenades | 40.6202045° N, 0.5928925° E | ||||
| Formació Data de segregació |
1780 (Segregació d'Alcanar) | ||||
| Sistema polític Entitats de població |
2 | ||||
La Ràpita és un municipi de la comarca del Montsià.
Antigament el poble era anomenat la Ràpita dels Alfacs, i posteriorment i fins a febrer de 2022, Sant Carles de la Ràpita. Es mirà de castellanitzar-lo com a San Carlos.
El novembre de 2021 el ple municipal aprovava el canvi de nom del municipi pel de la Ràpita[1] amb els vots a favor dels deu regidors de l'equip de govern (ERC) i d'una regidora no adscrita.[2]
Història[]
La presència humana al terme de Sant Carles de la Ràpita se remunta al paleolític, ja que a la cova del Tendo se va localitzar una pintura rupestre que representava un bou en posició vertical de 31,5 cm. Aquesta pintura de color negre descoberta l'any 1964 se considerava com la més antiga de Catalunya. Actualment ja ha desaparegut.
Els ilercavons van habitar la zona. Romans i musulmans vingueren després. Durant la invasió musulmana es construí una ràpita, és a dir, una torre defensiva, i d'ací el nom de la població.
Després els cristians conqueriren el territori. El monestir-fortalesa o "ribbat", (anterior a la conquesta cristiana) va ser concedit l'any 1097 per Ramon Berenguer III al monestir benedictí de Sant Cugat. La cessió va ser reconeguda pel Papa l'any 1120 i ratificada per Ramon Berenguer IV l’any 1150 amb la condició de crear un priorat, el de Santa Maria de la Ràpita. Posteriorment, l'any 1260 el terme es va vendre als Hospitalers, retornant l'any 1280 a mans reials. Per llavors, al segle XIII, s'establí una comunitat femenina de les monges sanjoanistes, que rebé protecció reial el 1304 (donació de la torre de la Ràpita). La comunitat exposada a la pirateria sarraïna l'any 1579 va decidir traslladar-se a Tortosa amb la imatge de la Mare de Déu de la Ràpita, dipositant la campana a l'església d'Amposta. Això significà l'abandó del monestir.
Entre el 1609 i el 1610 té lloc l’expulsió dels moriscos d'Aragó i Catalunya.
Amb tot l'origen de l'actual ciutat de Sant Carles de la Ràpita el trobem en la fundació l'any 1780, durant el regnat de Carles III, d'una "nueva y real" població sobre la qual s'articulava un projecte destinat a fer de la Badia dels Alfacs un dels enclavaments comercials més importants de la costa mediterrània. Dins d'aquest projecte s'incloïa també el canal de navegació que va acabar unint el riu Ebre des d'Amposta fins el Port dels Alfacs, la carretera reial, la construcció de bateries defensives i l’habilitació -l'any 1778- del gran port del Delta de l'Ebre pel comerç lliure amb Amèrica. Malgrat tot, els diferents projectes posats en marxa per la monarquia Borbònica no van acabar de reeixir.
Un altre fet destacat de la història de la Ràpita és el desembarcament l'abril de 1860 de Carles VI (Carles Lluís de Borbó i de Bragança) i Ferran de Borbó i de Bragança per organitzar un cop militar contra la reina espanyola Isabel II. Foren detinguts i se'ls féu renunciar als seus drets.
Economia[]
El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya pel seu volum de captures i el gran nombre de barques que hi ha. La flota rapitenca utilitza els mètodes de pesca d'arrossegament i pesca d'arts menors. Són molt importants les captures de llagostí i de marisc.
El cultiu d'arròs es va introduir a la zona a mitjan segle XIX, i aconseguí la seua màxima producció durant la Primera Guerra Mundial. Encara que l'arròs és el principal cultiu, també es troben explotacions dedicades a olivera i garrofer. Fou també durant el segle XIX quan es va iniciar l'explotació de les salines de la Trinitat per a la producció i exportació de sal.
Sant Carles de la Ràpita és un centre destacat turístic gràcies al contrast entre mar i muntanya, les seues platges i la seua localització vora el Delta de l'Ebre.
Monuments i llocs d'interès[]
- Església Nova, s. XVIII. Edifici inacabat de planta quadrada declarat Monument d'interès nacional. Malgrat el seu nom probablement estava destinat a un ús administratiu.
- La Glorieta. Presidia l'extrem superior de l'eix mar-terra de la ciutat projectada per Carles III. Va ser declarada Monument d'interès nacional juntament amb l'Església Nova com a exemples del neoclassicisme.
- Plaça Carles III (o plaça del Coc).
- Església de la Santíssima Trinitat
- Far de la Ràpita.
- Museu de la Mar de l'Ebre
- Antic canal de navegació Amposta-Sant Carles de la Ràpita, ss. XVIII, XIX.
- Salines de la Trinitat.
- Torre de Guardiola
Enclavaments del municipi[]
Mapa dels enclavaments de Sant Carles de la Ràpita
Toponímia[]
Poblacions agermanades[]
- Brives-Charensac (França)
- Sóller (Mallorca)
- Arenys de Mar
Vegeu també[]
- Sebastià Juan Arbó, escriptor
- Antoni Cartes Reverté, historiador.
- Albert Montañés i Roca, tennista.
- Vicent Planelles, investigador.
- Àngel Rangel, futbolista.
- Miquel Reverté Aguilar, escriptor.
- Emili Rosales i Castellà, escriptor.
- Agustí Vizcarro i Mateu
- Alcaldes de la Ràpita
- Agrupació Musical Rapitenca
- Institut Els Alfacs
Notes i referències[]
- ↑ Resolució PRE/215/2022, de 4 de febrer, per la qual es dona conformitat al canvi de nom del municipi de Sant Carles de la Ràpita, que passa a denominar-se la Ràpita (DOGC, núm. 8.603, de 10/02/2022).
- ↑ I un total de sis regidors de Junts (3), PSC (2) i Més Ràpita (Pedro Hernández Losa) hi van votar en contra.
Enllaços externs[]
| editar | Municipis del Montsià | |
|---|---|---|
|
Alcanar | Amposta | Freginals | la Galera | Godall | Mas de Barberans | Masdenverge | la Ràpita | Sant Jaume d'Enveja | Santa Bàrbara | la Sénia | Ulldecona | ||