Ilercavònia
Advertisement

Josep Subirats Piñana.

Josep Subirats Piñana (Tortosa, 28/4/1920[1] – Barcelona, 06/10/2017) va ser un polític, intendent mercantil i censor jurat de comptes. Doctor en ciències econòmiques i professor jubilat de Política Fiscal de l'Empresa de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Biografia[]

Fill de l'ebenista Francesc Subirats Romeu i de Pilar Piñana Solà.[2] Estudià a l'Escola de la Mercè i a partir del 1931 a l'Institut de batxillerat. L'any 1934 entrà com a redactor en el diari republicà El Pueblo, de Tortosa, fundat per Marcel·lí Domingo i del qual va arribar a ser director el 1937.

Incorporat a files fou capturat el 1939 per tropes mores al front de Vilalleons (comarca d'Osona) i portat inicialment a Vic. Fou empresonat i condemnat per un consell de guerra sumaríssim a cadena perpètua (pena commutada l'octubre de 1944). Un cop alliberat l'estiu de 1945 es traslladà a Barcelona on passà a dirigir el periòdic clandestí Ara i el Centre d'Estudis Politècnic (1955-75). A mitjan anys quaranta ingressà a Esquerra Republicana de Catalunya, però el 1976 s'afilià al Partit dels Socialistes de Catalunya.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la coalició Entesa dels Catalans, i a les eleccions generals espanyoles de 1979 fou novament senador pel PSC-PSOE. Entre altres càrrecs polítics fou vicepresident de la comissió de pressupostos del Senat i membre de la Comissió dels Vint que redactà a Sau el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya i de la comissió dels vint-i-u que participà en la redacció definitiva de l'Estatut. El 1981 el seu grup es va oposar al projecte de llei que faria possible el "minitransvasament de l'Ebre" aprovat al Senat el 13 de maig gràcies a la majoria absoluta de la UCD.

« El Banc d’Espanya, per ordre del Govern i per atenuar la baixada de la borsa, havia comprat grans paquets d'accions d’empreses privades entre 1974 i 1977. Sempre he cregut que el es va feu fou “comprar” les resistències al canvi, a la transició, dels beneficiaris del franquisme. Molts d’ells eren grans accionistes, i se'ls protegí. Quan el Banc d’Espanya deixà de comprar i baixà la borsa els protegits ja havien venut. El Banc tampoc assistia a les juntes generals ni participava als consells d'administració. »

— La cartera de valors del Banc d'Espanya va propiciar la interpel·lació del senador J. Subirats Piñana (12-12-1978).


L'any 1982 fou elegit conseller del Tribunal de Comptes d'Espanya i el 1986 esdevingué magistrat del Tribunal de Comptes Europeu.

El 2002 l'Ajuntament de Tortosa el va distingir amb el títol de Fill Predilecte celebrant-se un acte solemne d'entrega a l'antiga església de Sant Domènec –conjunt dels Reials Col·legis de Tortosa– el 19 d'octubre del mateix any. El 23 de febrer de 2004 fou investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili (àrea de coneixement: Economia i Política) i el 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi[3] en un acte celebrat a Barcelona.

Obres publicades[]

  • Any i mig de senador (1979).
  • Evocacions 36-38. La Guerra Civil des de Tortosa (1989); Imp. GRAFICUR; Dip. Legal: T-2789-1989; ISBN: 978-84-404-5909-1.
  • Actitudes de los empresarios ante la evolución del sistema tributario (1957-1975). La era de la evaluación global (1990).
  • La transició des del Senat. Hogar del Libro SA (1991).
  • Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. Edit. Pablo Iglesias; reimpressió juliol 1999 (1ª edició abril de 1993). ISBN: 84-85691-71-7.
  • Marcel·lí Domingo, per ell mateix (1995).
  • Tortosa, front de guerra. Columna-Tresmall, 1996. ISBN: 84-8300-184-5.
  • La Unió Europea pas a pas (1998).
  • Entre Vivències. La Guerra Civil, les presons franquistes, la transició i la Unió Europea. Viena, 2003. ISBN: 84-8330-201-2.
  • Quatre alcaldes republicans de Tortosa. Imp. Occiprint SL, 2005. ISBN: 84-609-3837-9.
  • Les Oblates, 1939-1941. Presó de dones de Tarragona (2007).

Notes i referències[]

  1. Encara que consti l'1 de maig al registre civil.
  2. Foren els pares també de Francesc (n. 1918), de Lluís (Tortosa, XI/1921–02/03/2020), casat amb Montserrat Albacar Ferrando, i de Pilar Subirats Piñana (n. 1927).
  3. Decret 153/2005, de 12 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (DOGC, núm. 4.431, de 21/07/2005).

Enllaços externs[]

Advertisement