Josep Rebarter[1] Gasulla (Tortosa, c. 1861 – Barcelona, 27/09/1928)[2] va ser un escultor.
Fill de Josep Rebarter i de Luisa Gasulla Carceller[3] (†1924)[4] que foren pares del també escultor Manel Rebarter, entre altres. Josep fou deixeble de Ramón Cerveto. El Diario de Tortosa ja l'esmenta com a escultor en els números del 4 d'octubre i el 5 de novembre de 1884.[5] Visqué a la capital catalana.
A la seua ciutat va realitzar la placa de bronze que hi ha a la plaça de l'Àngel,[6] la qual recorda que allí va nàixer mossèn Sol,[7] i va fer diverses donacions al Museu municipal.[8]
Va fer també un conjunt escultòric per al Centro Comercial Hispanomarroquí de Melilla.[9] Coronant la monumental façana van col·locar-se quatre estàtues de 2,2 metres d'alt que representaven el Comerç, l'Agricultura, la Indústria i la Navegació, i sobre l'àmplia porta un escut d'Espanya, de 3,3 x 4 metres, sostingut per dos lleons. Malauradament ja no se poden veure. És autor així mateix d'una figura masculina per a la sepultura de Maria Bueno i Cardiel –cementiri de Montjuïc– i segons sembla d'una altra escultura funerària per al cementiri de Poblenou,[10] també a la capital catalana.
Tercera medalla en la VI Exposició Internacional d'Art (secció d'escultura).[11] El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en té dos guixos: un titulat Luna nueva (núm. cat. 153395) i l'altre és l'escultura funerària (núm. cat. 153372; 53 x 30,5 x 87,5 cm) que en marbre hi ha al cementiri de Montjuïc.
Rebarter participà també en el concurs del monument a les Corts de Cádiz[12] amb l'arquitecte sabadellenc Gabriel Borrell.[13]
El 25 de desembre de 1887 va contraure matrimoni amb la barcelonina Encarnació Bru i foren pares d'Aura.[14]
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ De vegades escrit com a Reverter.
- ↑ La Veu de Catalunya, núm. 10.086, de 28/09/1928, pàgina 2.
- ↑ Diario de Tortosa de 28/12/1893, pàgina 2 (baixa del padró per passar a viure a Barcelona).
- ↑ † als 83 anys (La Vanguardia de 24/07/1924, pàgina 3).
- ↑ Pàgina 2.
- ↑ Vegeu-ne una imatge a La Zuda d'abril de 1923.
- ↑ Instal·lada el 27 de març de 1910. Va ser retirada el març de 2007 per a realitzar la remodelació de la façana i reinstal·lada a l'abril però perdent els anclatges originals.
- ↑ El Restaurador de 9/5/1911, pàgina 2 (La huérfana i bust titulat Flor marchita); El Tiempo d'11/7/1911 (pàgina 2), de 13/07/1911 (pàg. 1), de 22/12/1911 (Resignació) i de 10/04/1912 o La Vanguardia de 17/02/1912 (pàgina 9; Resurrecció).
- ↑ La Vanguardia d'1/10/1911 (pàg. 4) i El Restaurador de 3/10/1911, pàgina 2.
- ↑ El Restaurador de 14/2/1912, pàgina 2.
- ↑ La Vanguardia de 25/05/1911, pàgina 3.
- ↑ El Tiempo de 23/11/1911, pàgina 1.
- ↑ La Ilustración española y americana de 22/10/1911 (vegeu la il·lustració número 8 dels projectes que se publiquen a la pàgina 8 de l'exemplar; s'imposaren l'arquitecte Modesto López i l'escultor Aniceto Marinas que presentaren la idea número 5).
- ↑ Nascuda el 25/03/1889. Desafortunadament Aura va morir als 19 anys (La Vanguardia de 15/04/1908, pàgina 10).