L'arquitecte Franquet.
Josep Maria Franquet i Martínez (Tortosa, 22/05/1910 – 10/04/1984) va ser un arquitecte i empresari agrícola (sign. «J.M. Franquet»).
Biografia[]
Segon fill de Pedro Franquet Martí (c. 1879 – 11/05/1910) i de Teresa Carmen Martínez Martínez († Barcelona, 18/11/1973). Va realitzar els seus estudis primaris al Col·legi de Sant Lluís de Tortosa, i posteriorment a l'Institut General i Tècnic. Ja a Barcelona, realitza els estudis mitjans al Col·legi de Sant Miquel i els superiors a l'Escola Especial d'Arquitectura, que acaba l'any 1934. Obté el títol d'arquitecte el 13 de març de 1935. Posteriorment (1964) obtindrà el de Doctor Arquitecte.
Exerceix com a arquitecte municipal en diferents localitats catalanes:
- El 1942 obté la plaça d'Arquitecte municipal de Llinars del Vallès, que desenvolupa fins l'any 1960.
- També el 1942 és nomenat Arquitecte municipal de Roquetes.
- Finalment, per nomenament directe, el 1941 pren el càrrec d'Arquitecte municipal de Vinaròs i l'exerceix fins al 1944.
L'any 1939 torna a Tortosa. El 1941 esdevé el primer subdelegat de l'acabada d'inaugurar Sotsdelegació de Tortosa del llavors Colegio Oficial de Arquitectos de Cataluña y Baleares.
El 1947 es casa amb María Eugenia Bernis de Jorge, amb qui va tindre 6 fills, entre ells l'enginyer Josep Ma. Franquet Bernis (1950).
El 1954 esdevé arquitecte assessor de la Cambra Oficial de la Propietat Urbana de Tortosa. Entre 1955 i 1956 exercix com a Tinent d'Alcalde encarregat del Negociat d'Obres Públiques de l'Ajuntament de Tortosa.
Amb una fèrtil carrera de més de 45 anys de dedicació professional a l'arquitectura, sempre fou atent als canvis tecnològics. Dibuixant exquisit (veure la barana tipus «Tortosa» del riu Ebre al seu pas per la ciutat, combinació de ceràmica vermella i pedra natural d'Ulldecona), vessava enginy en el disseny de les solucions constructives, amb un autèntic domini del càlcul estructural i, com els arquitectes de debò, no escatimava temps en les seves visites d'obra.
En permanent idil·li amb l'arquitectura, desenvolupà projectes de diversa índole, destacant, especialment, els seus cinemes i teatres que encara avui sorprenen per la seva impecable factura i envejable composició. Pel seu testimoni professional i, sobretot, per l'extensa i qualificada obra que ens ha deixat, Franquet esdevé, sens dubte, el referent incontestable de l'arquitectura de postguerra (1939-1975) a les terres de l'Ebre.
Fou pioner en l'estudi i implantació de sistemes de reg localitzat i drenatge a les seves finques del territori ebrenc. A banda, com a president del Sindicat de Regs de la Comunitat de Regants de l'Esquerra (1962-1968) adquirí el canal principal, part de l'Assut i altres actius a la Reial Companyia de Navegació pel qual la Comunitat és propietària, i no simplement concessionària, d'aquesta important infraestructura hidràulica.
Obres[]
Entre les seues principals obres arquitectòniques, destaquen:
- Casa Borràs (Tortosa, 1939-1945)
- Cinema Fèmina (Tortosa, 1942-1944)
- Antic Cinema Niza (Tortosa, 1942-1953)
- Casa-Palau Fontcuberta (Benicarló, 1943-1953)
- Antic Cinema Catalunya (Roquetes, 1945-1955)
- Casa Ballester (Tortosa, 1946-1950)
- Clínica Lluch (Tortosa, 1946-1952)
- Cinema Òscar Palace (Amposta, 1948-1949)
- Casa Barberà (Roquetes, 1953-1956)
- Galeries Franquet (Tortosa, 1955-1966)
- Urbanització de la Carretera de Santa Bàrbara (Amposta, 1972)
Bibliografia[]
- José María Franquet Martínez, arquitecte: 1910-1984. Tortosa: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Demarcació de l'Ebre, 2005. ISBN: 84-96185-53-2.