José Aniceto Santigosa Vestraten (Tortosa, 20/3/1823 – Barcelona, 23/11/1895) va ser un escultor i metge.
Fill de Francesc i de Rosa. Va casar-se (1853) amb la barcelonina Anna Pahissa i Coll.[1]
A Barcelona treballà en la ornamentació escultòrica de la columna i del basament de la font del monument al vice-almirall Galceran Marquet (1851) amb el fonedor Valentí Esparó i Giralt (1792-1859);[2] participà també en la Font del Geni Català[3] o en el relleu del timpà de l'església de Sant Jaume (1878) que presenta al sant sobre un cavall.
Santigosa va dedicar-se a la producció industrial de figures i relleus de terra cuita per a la decoració de jardins i enfronts arquitectònics (escultures femenines de la Casa Antoni Tarrés (1851);[4] imatges al·legòriques de la Justícia i la Prudència de l'Ajuntament de Mataró (1867),[5] etc).
El Museu Històric Comarcal de Cervera conserva algunes figures de pessebre seues.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ Vegeu La Zuda, setembre de 1923.
- ↑ Situada a la plaça del Duc de Medinaceli l'estàtua principal va ser dissenyada per Damià Campeny i Estrany (1771-1855).
- ↑ És una font monumental situada al Pla de Palau, de Barcelona, dedicada al marquès de Campo Sagrado, capità general de Catalunya entre 1824 i 1827. L'obra està signada per l'arquitecte Francesc Daniel Molina Casamajó (1812-1867) i va ser inaugurada el 1856. També hi va participar l'escultor Faust Baratta. El personatge alat que sosté l'estel representa el «geni català», les quatre dones assegudes són al·legories de les quatre províncies de Catalunya i els quatre cavalls marins representen els rius Ebre, Segre, Llobregat i Ter.
- ↑ Carrer Tallers 45, Barcelona.
- ↑ Situades a la façana de l'edifici de l'Ajuntament de Mataró les escultures no ostenten cap inscripció visible. Agraïments: B. Navarro.