Josep Alcoverro i Amorós (Tivenys, 1835 – Madrid, 09/12/1908) va ser un escultor.
Se va formar a l'Escola Superior de Pintura i Escultura i al taller de l'escultor valencià Josep Piquer i Duart (1806-1871), a Madrid, on s'establí[1] i realitzà la major part de la seua obra.
El 1875 tenia una Acadèmia a la Costanilla de los Ángeles 11,[2] prop del Teatre Reial.
Va realitzar nombroses exposicions a Madrid, i va obtenir medalles a diverses exposicions Nacionals de Belles Arts. Aconseguí la Segona Medalla a l'Exposició Universal de París (1889) i la Medalla Única a l'Exposició Universal de Chicago (1893).
L'any 1904 va ser nomenat professor auxiliar de la secció d'escultura de la Escuela Especial de Pintura, Escultura y Grabado de Madrid.[3]
És molt comú fixar com a data de defunció l'any 1910 (consta a moltes enciclopèdies espanyoles), però l'any correcte és el 1908, un any abans que Agustí Querol. A Madrid La Correspondencia de España, La Época, El Imparcial o El Liberal de 10/12/1908 es feien ressò de la notícia. A Tortosa El Restaurador va publicar la notícia el dia 11 de desembre de 1908 (el mateix dia que el diari ABC a Madrid) i la publicació quinzenal regionalista La Veu de la Comarca ho va fer el 15 de desembre de 1908.
Des de juny de 1994 hi ha obra seua al Museu de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (Madrid).
Casat amb Dolores López Elorza († c. 1927) van ser els pares del pintor Federico Alcoverro (1879-1916), dels escultors José María i Carme Alcoverro López (Madrid, 1881-?) i de Concepción.
Obres[]
- 1867 – Ismael desmaiat de set en el desert. Real Acadèmia de Belles Arts de San Carlos a València.
- 1871 – Bust de Rossini.
- 1884 – Jeremies.
- 1889 - Estàtua en bronze del Pare Piquer (Madrid).[4] Inaugurada el 1892 (Fundición Masriera y Cia.-Barcelona).
- 1892 – Per a la Biblioteca Nacional d'Espanya a Madrid:
- Monument a Sant Isidor
- Monument a Alonso Berruguete
- Monument a Alfons X el Savi
- 1896 – En la baralla. Museo de Huelva[5] (dipòsit del Museu del Prado).
- 1897 – El valor, figura presentada en escaiola l'any 1897. El 1927 Lorenzo Coullaut Valera (Marchena, 1876-Madrid, 1932) l'executa en pedra per als jardins del Ministeri de la Guerra[6] (Palacio de Buenavista, avui Quarter General de l'Exèrcit de Terra). Posteriorment, a causa del seu deteriorament, va ser substituïda per un bronze realitzat als tallers «Eduardo Capa».
- 1899 – Per a la façana del Palacio de Fomento (Madrid):
- 1902 – Monument a Agustín Argüelles.[10]Madrid
- 1904 – L'Economia i El Càlcul per a la façana del Banco Central Hispano de Madrid.[11]
- 1907 – L'Agricultura, al Monument a Alfons XII situat al Parc del Retiro de Madrid.
Notes i referències[]
- ↑ El Imparcial (Madrid) de 3/9/1872 (pàg. 4).
- ↑ El Anunciador de 15/02/1875. Abans l'havia tingut al carrer Fuencarral.
- ↑ La Democracia (Madrid) de 29/04/1904, pàgina 2.
- ↑ La Ilustración (Barcelona), núm. 508, de 27/7/1890 (vegeu la pàgina 8 i la 15).
- ↑ En la pelea és un bronze de 71,5 x 23 x 21 cm, signat i datat al 1896. Al Museu de Huelva també s'exposa Polo un bust del 1928 de Santiago Costa i Vaqué.
- ↑ La Libertad (Madrid) de 19/07/1927, pàgina. 6.
- ↑ Vegeu La Ilustración Artística, núm. 902, de 10/4/1899 (pàgina 9).
- ↑ Al Museu de Tortosa hi ha l'escultura en guix.
- ↑ Vegeu La Ilustración Artística, núm. 901, de 3/4/1899 (pàgina 10).
- ↑ La Ilustración Artística de 7/4/1902 (pàgina 6) i La Ilustración española y americana de 30/4/1902.
- ↑ De España a Caras y caretas (Buenos Aires), número 314 de 8/10/1904 (pàgina 14).
- Vegeu també les obres: "Al Pardo" (la figura d'un paisatgista amb una caixa de colors i un para-sol) La Ilustración española y americana de 15/7/1891 (pàgina 3 i 16) i novament reproduïda a La Ilustración Artística de 29/5/1893; l'obra "Caridad" (La Ilustración Artística de 20/1/1896, pàg. 2); "Marte" (La Ilustración Artística de 28/9/1896, pàg. 2); "Granada" (La Ilustración Artística de 12/10/1896, pàgina 10); "Guzmán el Bueno" i "En la pelea" (La Ilustración Artística de 17/1/1898, pàgina 10); o "La luz eléctrica" (La Ilustración Artística de 26/6/1899, pàg. 9).
- Vegeu un retrat de l'escultor a La Gran Vía (Madrid) de 31/3/1895 (pàgina 4) o el de La Ilustración Artística de 21/12/1908 (pàgina 9) i el seu estudi a Vida galante de 16/10/1902 (pàgines 11 a 13).
Bibliografia:
- Alcolea i Gil, Santiago (1989). Escultura Catalana del Segle XIX. Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya.
Enllaços externs[]
- Esculturaurbana és una pàgina web, dedicada a l'escultura espanyola i als seus escultors on es pot trobar un interessant article sobre Josep Alcoverro (llengua castellana).
- Viquipèdia