Joaquim Bau Nolla.
Joaquim Bau i Nolla (Tortosa, 16/08/1897 – Madrid, 20/5/1973) va ser un advocat, comerciant i polític.
El 2 de juliol de 1920 va casar-se a Castelló de la Plana amb Pilar Elisa Carpi Esteller[1] sent pares de 3 xiquets i 2 xiquetes.[2]
Biografia[]
El seu pare, Josep Bau i Vergés, va ser un important comerciant d'oli que va fer fortuna en el mercat sud-americà. Joaquim va estudiar batxillerat al Col·legi de la Salle Bonanova de Barcelona i es va llicenciar en Dret a la Universitat de València (1935). Va treballar com a corredor de Borsa i Comerç, comerciant d'oli i president de la Junta Central de Corredores de Comercio de España. Va ser vocal de la Real Sociedad Geográfica.
De família carlina, va començar la seva trajectòria a les Joventuts Catòliques de Tortosa i després ingressà a Comunió Tradicionalista, partit amb el que fou alcalde de Tortosa entre 1925 i 1929, i diputat a l'Assemblea Nacional consultiva durant la dictadura de M. Primo de Rivera com a membre de Unión Patriótica, de la que va ser-ne cap de la província de Tarragona (1929). Fou en aquells temps que l'Ajuntament de Tortosa va nomenar el dictador fill adoptiu (acord de 10 de desembre de 1927)[3] com havia fet ja la Diputació de Castelló abans, entre altres administracions.
Bau va mostrar-se totalment contrari a l'Estatut de Núria. En les eleccions generals espanyoles de 1933 va ser escollit diputat per la província de Tarragona dins de la coalició Unió Ciutadana (secció catalana del Bloque Nacional, dirigit pel seu amic José Calvo Sotelo), i a les eleccions generals espanyoles de 1936 va repetir dins de les files del Front Català d'Ordre.
| « | “Entra en relación con José Antonio Primo de Rivera (...). Hace rápidos viajes a Lisboa, París, Roma y otras ciudades europeas para preparar el Alzamiento, adquirir pertrechos para las milicias nacionales y establecer relación con los medios políticos europeos. (...)” | » |
— La Voz del Bajo Ebro de 25/05/1973. | ||
Part activa dels revoltats en esclatar la Guerra Civil Espanyola va fugir a Portugal. Posteriorment la seua dona i fills van ser intercanviats per la família del general José Miaja (desembre de 1936). Bau va ser membre de la Junta Tècnica de Burgos i president de la Comisión de Industria, Comercio y Abastos de la Junta Técnica del Estado fins al 1938.
Durant la postguerra va comprar la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les va vendre el 1951 al Banco Central. Després fou procurador a les Corts franquistes entre el 1958 i el 1971, president del Consejo de Estado,[4] i membre i vicepresident[5] del Consejo del Reino, entre 1965 i 1973.
Va ser distingit amb la Gran Creu d'Isabel la Católica.[6] Se li concedí la medalla d'or de la ciutat de Tortosa (1959) i més tard el títol de Fill predilecte (1966). Medalla d'Or de província (1972) pòstumament va rebre el títol de comte de Bau.[7] A Tortosa, on va ser enterrat, l'Institut de Batxillerat més antic va portar el seu nom, i va arribar a tenir dedicada, durant anys, una plaça al barri de Ferreries. La tarda del 3 d'abril de 2017 però el ple de l'Ajuntament de Tortosa va aprovar una moció de la CUP-AE en què se demanava el canvi de nom d'aquesta plaça, així com la retirada de la medalla d'or i del títol de fill predilecte, amb el vot en contra del regidor F. Xavier Dalmau (PP). Des del 25 de gener de 2018 l'antiga plaça Joaquín Bau és la plaça 1 d'octubre [de 2017].
També a Madrid hi té dedicat un carrer així com a Benicàssim[8] amb el nom de "conde de Bau".
Vegeu també[]
- L'article especial El Relleu romà dels Bau
- Laureano Fernández Martos
Notes i referències[]
- ↑ † Madrid, 04/02/1986, als 87 anys.
- ↑ Joaquim Bau Carpi (1921-1998; segon comte de Bau; enginyer; casat amb Carmen Concepción Miquel Gasull, † Madrid, 23/04/2008), José Luis Bau Carpi (Tortosa, 24/09/1923 - †Benicàssim, 14/09/1976; tinent coronel auditor del Cos Jurídic Militar; casat amb Victoria Eugenia Aparicio Cabedo, †Madrid, 25/01/2004), Fernando Bau Carpi (Tortosa, 26/05/1925 – Madrid, 04/12/1992; advocat; casat el 1956 amb María Jesús Aida García-Valdés y Periquet, †Madrid, 07/03/2014), Elisa Bau Carpi (†València, 25/10/2010, vídua de Bernardo Lassala González) i Inmaculada Bau Carpi (Tortosa, 30/11/1929; casada amb José Manuel Núñez-Lagos y Moreno, †Madrid, 04/06/2009).
- ↑ Vegeu el relleu de Soriano Montagut (Fototeca del Patrimonio Histórico). Miguel Primo de Rivera y Orbaneja, marqués de Estella, fou tan sols una de les persones entorn al projecte de Ferrocarril del Val de Zafán a les que se va concedir el nomenament com recull la nota publicada per l'Heraldo de Tortosa de 13/12/1927 (pàgina 2).
- ↑ En substitució de Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 1886-1964), comte de Vallellano.
- ↑ En substitució de Agustín Muñoz Grandes. Vegeu el Decreto 2266/1970, de 4 de agosto, por el que se nombra Vicepresidente del Consejo del Reino a don Joaquín Bau Nolla (BOE, núm. 187, de 06/08/1970).
- ↑ Decretos de 30 de septiembre de 1946 por los que se concede la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica a don Joaquín Bau Nolla, don Alejandro Galló Artacho, don Eufemio Olmedo Ortega y don José María Cortés López (Boletín Oficial del Estado, núm. 274, de 01/10/1946).
- ↑ Decreto 997/1973, de 18 de mayo, por el que se hace merced del título del Reino de Conde de Bau al excelentísimo señor don Joaquín Bau Nolla (BOE, núm. 121, de 21/05/1973). El títol va ser suprimit per l'article 41 de la Llei 20/2022, de 19 d'octubre de Memòria Democràtica (BOE, núm. 252, de 20/10/2022).
- ↑ A Benicàssim els Bau van posseir una vil·la d'estiueig.