Joan Rosell i Rubert (Gandesa, 09/03/1852 – Madrid, 12/03/1925)[1] fou un advocat i polític, diputat i senador a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Llicenciat en dret, va contraure matrimoni amb Carme González. Emparentat amb Venancio González y Fernández (1831-1897) –advocat i ministre de Governació durant el regnat d'Alfons XII– s'establí a Madrid, on treballà en el Consell d'Estat d'Espanya i al Tribunal Contenciós Administratiu.[2] També es dedicà al conreu de la vinya a Toledo.
Milità al Partit Liberal, amb el qual fou escollit diputat pel districte de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1893, 1896 i 1898 i senador per la província de Barcelona el 1903-1904, 1904-1905, 1905-1907, 1910-1911 i 1914-1915.