Joan Lamote de Grignon i Bocquet (Barcelona, 7/07/1872 – 11/03/1949) va ser un pianista, compositor i director d'orquestra.
Biografia[]
Fill de Lluís Lamote de Grignon i Lebiay († Tortosa, abril de 1908)[1] i d'Elena Bocquet Clarac († Tortosa, febrer de 1921). La seua família anà a viure a Tortosa on tenien terres agrícoles. El 1887 Joan aconseguia el títol de Batxillerat i se traslladaria llavors a Barcelona per a matricular-se al Conservatori del Liceu.
L'any 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Va ser el successor de Celestí Sadurní en la direcció de la Banda Municipal de Barcelona a partir del 1914, des d'on va promocionar joves intèrprets i dotà a la Banda d'un repertori notable amb arranjaments de gran categoria musical que tingueren molt de reconeixement a tot Europa. Tres anys més tard fou nomenat director del conservatori del Gran Teatre del Liceu. El 1943 fundà l'Orquestra Municipal de València, que dirigí fins el 1949.
La seua obra compositiva, ultra la seua tasca musical com a transcriptor i arranjador, comprèn unes cent cinquanta cançons, l'oratori La nit de Nadal (1906), el drama líric Hespèria (1907), una trilogia simfònica, la Primera simfonia, una Missa eucarística, per a dues veus i orgue, motets i cants espirituals, i El parc d'atraccions per a piano.
El seu fill Ricard Lamote de Grignon i Ribas (Barcelona, 1899 - 1962) va seguir els passos del pare tant en l'aspecte compositiu com en la direcció orquestral.
A Tortosa l'Escola Municipal de Música[2] porta el nom de Joan Lamote. L'any 1913 s'aprovà nomenar-lo fill adoptiu.
Vegeu també[]
- Enric Camó i Alsina
- Lluís Canalda i Salamó, tenor.
- Cristóbal Lamote de Grignon i Nicolau, doctor
- Felip Pedrell i Sabaté
- Miquel Querol i Gavaldà
- Josep Abarcat i Sebastià
Notes i referències[]
- ↑ La Vanguardia, 28 d'abril de 1908.
- ↑ L'Escola Municipal de Música i la Banda Municipal de Música van estrenar seu el maig de 2010. La Casa de la Música s'emplaça al barri del Temple, pròxima al Teatre-Auditori Felip Pedrell, i disposa de planta baixa i dues plantes amb una superfície de 714 m2. L'edifici és obra de l'arquitecte Xavier Martí.