Ilercavònia
Advertisement

Joan II de Ribagorça, o Joan II d'Aragó, (1457-1528) va ser castellà d'Amposta, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485-1512) i primer duc de Luna.

Era fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres. Es va casar amb María López de Gurrea Torrelles, anomenada "la Ricahembra", el 1479. Van tenir un fill, Alfons VII de Ribagorça (1487), duc de Luna i comte de Ribagorça. En quedar vidu el 1492, va passar a ser membre de l'orde de Sant Joan i va ser castellà d'Amposta el 1506.

El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran II expresament per a ell. És a través del rei Ferran que va arribar a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i ho seria fins al 1506, en què va passar a substituir al Gran Capità com a virrei i lloctinent de Nàpols entre 1507 i 1509.

El 1512 va tornar a Catalunya i va ser novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat el 1506, i va ser a l'elecció de 1512 quan va sortir nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no va ser fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona, i ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no va presentar la seua renuncia fins al 10 de juny de 1514.

Va morir el juny de 1528 i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruit posteriorment.

Enllaços externs[]

Advertisement