Cap resum de modificació Etiqueta: rte-source |
mCap resum de modificació |
||
| (Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
'''Joan Curto Pla''' ([[Tortosa]], c.1909 – Tarragona, 20/10/1939) va ser un periodista<ref>Dirigí ''[[El Pueblo]]'' després de [[Sebastià Campos i Terré|Campos Terré]].</ref> i capità de l'Exèrcit de la Segona República espanyola. |
'''Joan Curto Pla''' ([[Tortosa]], c.1909 – Tarragona, 20/10/1939) va ser un periodista<ref>Dirigí ''[[El Pueblo]]'' després de [[Sebastià Campos i Terré|Campos Terré]].</ref> i capità de l'Exèrcit de la Segona República espanyola. |
||
| − | Casat amb Marina Daufí Segura –mestra de [[Roquetes]] |
+ | Casat amb Marina Daufí Segura –mestra de [[Roquetes]]– lluità als fronts de Saragossa, [[Província de Terol|Terol]] o Córdoba. Ascendí a tinent l'abril de 1937 i a capità el 18 d'octubre de 1938. Amb el seu assistent Diego Vigorra Rico (Villanueva de Córdoba, 27/01/1916 – 1985) va ser capturat pels franquistes i internat al "campo de concentración de San Bernardo"<ref>Un antic monestir desamortitzat que havia estat hospital de sang situat vora el Tajo i la carretera de la Puebla de Montalbán.</ref> (afores de Toledo) d'on fugí arribant a Tortosa. |
| − | El set d'abril de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil a la [[Raval de |
+ | El set d'abril de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil a la [[Raval de Cristo]] sent empresonat a Tortosa<ref>Vegeu l'article [[Convent de la Puríssima Concepció Victòria]].</ref> primer, i a Tarragona després. |
Sotmès a Consell de Guerra el 20 de juny de 1939 va ser condemnat a mort, i afusellat el 20 d'octubre del mateix any. |
Sotmès a Consell de Guerra el 20 de juny de 1939 va ser condemnat a mort, i afusellat el 20 d'octubre del mateix any. |
||
| − | Diego Vigorra i la seua família van conservar la cartera del capità tortosí fins que la recerca de les periodistes Inés Gutiérrez Vigorra –néta de |
+ | Diego Vigorra i la seua família van conservar la cartera del capità tortosí fins que la recerca de les periodistes Inés Gutiérrez Vigorra –néta de Diego– i Ana Isabel Neira Tapiador va permetre retornar-la a la família Curto-Daufí. |
Arran de la Llei 11/[[2017]], del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del [[franquisme]],<ref>DOGC núm. 7.406 de 06/07/2017.</ref> la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal. |
Arran de la Llei 11/[[2017]], del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del [[franquisme]],<ref>DOGC núm. 7.406 de 06/07/2017.</ref> la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal. |
||
== Notes i referències == |
== Notes i referències == |
||
| − | {{referències}} |
+ | {{referències}}'''Bibliografia disponible:''' |
| ⚫ | |||
| − | '''Bibliografia disponible:''' |
||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
{{ORDENA:Curto I Pla, Joan}} |
{{ORDENA:Curto I Pla, Joan}} |
||
Revisió de 13:19, 12 gen 2019
Joan Curto Pla (Tortosa, c.1909 – Tarragona, 20/10/1939) va ser un periodista[1] i capità de l'Exèrcit de la Segona República espanyola.
Casat amb Marina Daufí Segura –mestra de Roquetes– lluità als fronts de Saragossa, Terol o Córdoba. Ascendí a tinent l'abril de 1937 i a capità el 18 d'octubre de 1938. Amb el seu assistent Diego Vigorra Rico (Villanueva de Córdoba, 27/01/1916 – 1985) va ser capturat pels franquistes i internat al "campo de concentración de San Bernardo"[2] (afores de Toledo) d'on fugí arribant a Tortosa.
El set d'abril de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil a la Raval de Cristo sent empresonat a Tortosa[3] primer, i a Tarragona després.
Sotmès a Consell de Guerra el 20 de juny de 1939 va ser condemnat a mort, i afusellat el 20 d'octubre del mateix any.
Diego Vigorra i la seua família van conservar la cartera del capità tortosí fins que la recerca de les periodistes Inés Gutiérrez Vigorra –néta de Diego– i Ana Isabel Neira Tapiador va permetre retornar-la a la família Curto-Daufí.
Arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme,[4] la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal.
Notes i referències[]
- ↑ Dirigí El Pueblo després de Campos Terré.
- ↑ Un antic monestir desamortitzat que havia estat hospital de sang situat vora el Tajo i la carretera de la Puebla de Montalbán.
- ↑ Vegeu l'article Convent de la Puríssima Concepció Victòria.
- ↑ DOGC núm. 7.406 de 06/07/2017.
Bibliografia disponible:
- Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. Josep Subirats i Piñana. Edit. Pablo Iglesias; reimpressió juliol 1999 (1ª edició abril de 1993).
- Entre Vivències. Josep Subirats Piñana. Viena, 2003.