Ilercavònia
Advertisement

Joan Curto Pla (Tortosa, c.1909 – Tarragona, 20/10/1939) va ser un periodista[1] i capità de l'Exèrcit de la Segona República espanyola.

Casat amb Marina Daufí Segura –mestra de Roquetes– lluità als fronts de Saragossa, Terol o Córdoba. Ascendí a tinent l'abril de 1937 i a capità el 18 d'octubre de 1938. Amb el seu assistent Diego Vigorra Rico (Villanueva de Córdoba, 27/01/1916 – 1985) va ser capturat pels franquistes i internat al "campo de concentración de San Bernardo"[2] (afores de Toledo) d'on fugí arribant a Tortosa.

El set d'abril de 1939 va ser detingut per la Guàrdia Civil a la Raval de Cristo sent empresonat a Tortosa[3] primer, i a Tarragona després.

Sotmès a Consell de Guerra el 20 de juny de 1939 va ser condemnat a mort, i afusellat el 20 d'octubre del mateix any.

Diego Vigorra i la seua família van conservar la cartera del capità tortosí fins que la recerca de les periodistes Inés Gutiérrez Vigorra –néta de Diego– i Ana Isabel Neira Tapiador va permetre retornar-la a la família Curto-Daufí.

Arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme,[4] la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal.

Notes i referències[]

  1. Dirigí El Pueblo després de Campos Terré.
  2. Un antic monestir desamortitzat que havia estat hospital de sang situat vora el Tajo i la carretera de la Puebla de Montalbán.
  3. Vegeu l'article Convent de la Puríssima Concepció Victòria.
  4. DOGC núm. 7.406 de 06/07/2017.

Bibliografia disponible:

  • Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. Josep Subirats i Piñana. Edit. Pablo Iglesias; reimpressió juliol 1999 (1ª edició abril de 1993).
  • Entre Vivències. Josep Subirats Piñana. Viena, 2003.
Advertisement