Joan Bros i Bertomeu (Tortosa, 12/05/1776 – Oviedo, 12/03/1852) va ser un compositor.
Pertanyia a una família modesta, i els seus primers estudis musicals els va fer com a nen de cor de la catedral de Tortosa en la qual havia estat batejat. Més tard se va traslladar a Barcelona, on va ser deixeble de Francesc Queralt (1740-1825), mestre de capella catedralici. Molt jove encara, obté per oposició el lloc de segon mestre de capella de la basílica parroquial de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Allà inicia també les seves activitats com a compositor.
L'any 1806 obté, prèvia oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral de Lleó. Malgrat tot hi va romandre poc temps ja que al quedar vacant el magisteri de capella de la catedral de Màlaga oposita a ell. Posteriorment ocupà el mateix càrrec a les catedrals d'Oviedo (1815) i de Lleó (1823). Fou apartat a causa de les seves idees polítiques. Tornà després d'alguns anys i ocupà de nou la plaça d'Oviedo l'any 1834.
Va escriure un poema simfònic titulat El juicio universal, publicat el 1854, misereres, lamentacions, misses, salms, un ofici de difunts i un «Te Deum».
Estigué casat amb l'asturiana María Dolores Cónsul Villar.