 |
Un o més membres de la comunitat wiki d'Ilercavònia estan duent a hores d'ara una tasca amb aquest article. És possible, per tant, que us pugueu trobar amb defectes de contingut o de forma. Ans de realitzar grans modificacions o substitucions, contacteu amb els darrers contribuïdors per a poder coordinar la faena. |
La impremta és el dispositiu mecànic que permet fer moltes còpies d'un text en fulls de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. Johannes Gutenberg (c. 1398 - 1468) assentà les bases d'una tipografia perfecta i definitiva entre els anys 1440 i 1450, primer a Estrasburg i després a la ciutat alemanya de Magúncia. Els primers llibres elaborats amb aquesta tècnica, fins el 1500, són anomenats incunables.
Les primeres impremtes de la península Ibèrica van establir-se a Segòvia (1472), Barcelona (1473), València (1474), Saragossa (1475), Sevilla i Tortosa (1477), Lleida (1479), Mallorca (1480), Valladolid i Salamanca (1481), Girona (1483) i Tarragona (1484).
La capital de l'Ebre gaudí de serveis d'impressió de manera intermitent (1537-1539; 1622-1657 i del 1780 fins a l'actualitat) i l'existència d'un taller tipogràfic estigué en funció del context econòmic i polític.[1]
| Relació d'impremtes a Tortosa: | |||
|---|---|---|---|
| Any | Nom de la impremta/impressor | Ressenya | |
| 1477 | Pere Brun i Nicolau Spindeler | Gramàtica de Niccolò Perotti. Exemplars a la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Capitular de Saragossa. | |
| 1524; s'imprimeixen a l'impremta de Joan Rosembach, a Barcelona, 300 missals per a la Diòcesi de Tortosa. | |||
| 1538 | Arnau Guillem de Montpesat | Llibre de les Costums (1539). Hi ha un exemplar conservat a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. | |
| 1622-30/31 | Jeroni Gil | Historia de la Antigua Hibera... de F. Martorell i de Luna (1627). | |
| 1632-40 | Francesc Martorell | Succeeix a J. Gil. | |
| 1657 | Pau Bori | ||
| 1780 | José Cid | † 1821. | |
| 1850 | Salvador Isuar[2] | ||
| 1867; Se publica a la Impremta de Jaime Jepús, de Barcelona, l'obra Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días de Daniel Fernández Domingo. | |||
| 1867 | Francisco Biarnés Sagristà | † 1923, als 69 anys.[3] | |
| 1873 | Lluís Bernis | † I/1890.[4] El van succeir les seues germanes. S'hi va publicar El Ebro (1900-1902). | |
| 1876; Fidel Fita imprimeix a Barcelona l'obra del segle XVI Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. | |||
| 1877 | Gabriel Llasat[5] | Entre els seus treballadors hi ha haver el tipògraf Emili Cantero.[6] Entre 1886 i 1895 va publicar, entre altres, Anales de Tortosa de Ramon O'Callaghan i entre 1891 i 1897 La Verdad. | |
| 1898 | José L. Foguet i Sales[7] | Narraciones tortosinas. Federico Pastor i Lluís, (1901). | |
| 1905 | Impremta Querol | En actiu. Entre els seus treballadors hi va haver Rafel Vidiella i Franch. | |
| 1908 | Imprenta Moderna del Ebro Algueró i Baiges | Referències fins 1962. | |
| ? | Imprenta José Monclús Balagué o Artes Gráficas Monclús[8] | La Voz de Ulldecona (1915-1917). Referències fins 1936.[9] Origen de la Impremta Blanch. | |
| 1922 (ref.) | Sanchís i Rovira[10] | Establerta a Tortosa, el 1928 va establir una sucursal a Amposta. José Sanchís Berrutti, copropietari (Correo de Tortosa de 10/3/1923). | |
| 1924 | Impremta Heraldo de Tortosa | El març del 1937 va ser incautada i el dia 20 de març apareixia Ciudad y campo de la CNT-FAI. | |
| 1935 | Impremta Blanch[11] | Part del seu fons documental (1940-1960) se conserva a l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. | |
Cal citar a més a més les impremtes de Manel Monllau (1939) i la impremta Peri -ja desapareguda- de Tortosa, la ja citada i centenària Impremta Querol, a Dassoy[12] (1963 i en actiu) de la Ràpita, la Cooperativa Gràfica Dertosense (c. 1973; successors d'Algueró i Baiges) actualment transformada en Societat Limitada i Sistemes de Comunicació Gràfica de Tortosa, i la indústria d'arts gràfiques establerta a Ulldecona.[13] Al País Valencià se pot trobar a Gráficas Grafisa SL de Benicarló; i a l'Aragó Gràfiques del Matarranya SL (fundada el 1985 a Calaceit).
Notes i referències[]
- ↑ Catàleg de l'exposició Tortosa i la Impremta, 1477-1867 (Tortosa, 17/XII/2021-31/I/2022) per Enric Querol.
- ↑ Salvador Isuar Richacmi († 1889; Diario de Tortosa de 8/12/1889, pàg. 3), Salvador Isuar Fernández (germà del farmacèutic Pío Isuar) i Salvador Isuar Escardó.
- ↑ Correo de Tortosa de 08/05/1923.
- ↑ El Orden de 19/01/1890.
- ↑ Gabriel Llasat Ferré va morir el 27 d'octubre de 1908 (vegeu El Restaurador de 27/10/1908). Estigué casat amb Dolores Foguet.
- ↑ La Verdad de 18/04/1893.
- ↑ † Tortosa, 1948.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 14/12/1934.
- ↑ Heraldo de Tortosa de 08/10/1936 (pàgina 1).
- ↑ Vegeu-ne un anunci a la pàgina 4 del Correo de Tortosa de 18/01/1924.
- ↑ Salvador Blanch Balaguer (Roquetes, 1904-Tortosa, 09/08/1973) i José Curto Ventura.
- ↑ Jordi Dassoy Carcellé (1943-26/09/2024).
- ↑ Serra Indústria Gràfica data del 1961.
Bibliografia disponible:
- Narraciones tortosinas. Federico Pastor i Lluís. Imp. José L. Foguet Sales, 1901.
- Tortosa ciudad famosa. Silvestre Ibáñez Ferrer. Impremta Blanch, 1977. DL: T-130-77.
- Tortosa. El Patrimoni. Diversos autors. Onada Edicions. ISBN: 978-84-96623-30-9.
Nota: Cal destacar els estudis del professor Enric Querol i Coll pel que fa a les primeres publicacions realitzades a la ciutat de Tortosa.