L'illa de Sant Antoni està situada a l'extrem oriental del delta de l'Ebre.
Pertany al municipi de Deltebre i va ser declarada espai natural de fauna salvatge l'estiu de 1995. Està formada per extensions de maresmes i dunes, que són un indret on troben refugi moltes espècies protegides per a la seva reproducció. A les seues 170 ha només s’hi pot accedir amb una autorització prèvia. L'illa de Sant Antoni limita per la dreta amb l'actual desembocadura de l’Ebre i pel SE es troba unida a l'illa de Buda per l'antiga gola Nord. Té una forma gairebé triangular i una superfície d’unes 140 hectàrees. És d’origen molt recent ja que la seva major part s’ha format al llarg dels darrers seixanta anys.
La totalitat de l'espai forma part del Parc Natural del Delta de l'Ebre. També s'inclou dins l'espai del PEIN "Delta de l’Ebre" i de la Xarxa Natura 2000.
Fauna i flora[]
Aquesta illa, formada per sorrals i dunes que amb el temps han estat colonitzats per tamarius, jonqueres i cirialeres, conserva el caràcter verge en la seva totalitat. Als sorrals s’hi troben espècies com la bufalaga marina (Thymelaea hirsuta), el jull de platja (Elymus farctus farctus), el panical marí (Eryngium maritimum), etc. A les parts més baixes predomina la vegetació halòfila. Les espècies més representatives són la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), el jonc marí (Juncus maritimus), algun limònium (Limonium virgatum), la salsona (Inula chritmoides) i el tamariu (Tamarix canariensis). En canvi, a les zones adjacents a l’Ebre o regularment inundades pel riu hi prospera la vegetació helofítica de canyissar.
A l'espai s'hi localitzen doncs diferents hàbitats d'interès comunitari. L'extrem sud de l'espai, lo Riu Vell, presenta un hàbitat d'interès comunitari prioritari corresponent a llacunes litorals. A l'extrem o punta nord de l’illa es troben principalment plans costaners arenosos o llimosos, sovint recoberts de mantells microbians. La resta de l’illa alberga prats i jonqueres halòfils mediterranis (Juncetalia maritimi), matollars halòfils mediterranis i termoatlàntics (Sarcocornetea fruticosae), comunitats halòfiles dels sòls d'humitat molt fluctuant, considerades hàbitat d'interès comunitari prioritari i comunitats de Salicornia i altres plantes anuals, colonitzadores de sòls argilosos o arenosos salins.
Pel que fa a la fauna, cal fer esment de la presència del fartet (Aphanius iberus). Fent referència als ocells, l’illa de Sant Antoni és un punt de concentració prenupcial i postnupcial de gavines i xatracs, especialment el xatrac comú (Sterna hirundo) i el xatrac bec-llarg (S. sandvicensis). És important també per als larolimícoles en migració. A la gola Nord hi ha grans concentracions hivernals d’anàtids, especialment xarxets (Anas crecca), grisets (A. strepera) i ànecs xiuladors (A. penelope).
L'illa és un dels darrers indrets verges del delta, amb sistemes naturals a penes o gens modificats.