Gil Esteve i Tomàs (Torà, el Solsonès, 16/12/1798[1] – Tortosa, 27/07/1858)[2] fou un prelat.
Estudià a Cervera fins a graduar-se en el doctorat, i després d'haver abraçat l'estat eclesiàstic, desenvolupà diversos càrrecs per nomenament del bisbe de Barcelona, diòcesi de la qual en fou provisor des de 1831, i el 1846 governador de Solsona.
Bisbe de Puerto Rico (1848-1854) reconstruí la catedral, eixamplà el palau episcopal i reparà nobroses esglésies.
Emmalaltí de gravetat, retornà a Espanya i fou nomenat per la cadira de Tarassona (Aragó) el 1855, d'on es traslladà a Tortosa el 1857 com successor de Damián Gordo Sáez.
Està enterrat a la capella del Sagrari de la catedral de Tortosa.
Notes i referències[]
- ↑ Pàgina 4 de La Época (Madrid), núm. 2.858, de 31/7/1858 i Gaceta de Madrid, núm. 212, de 31/07/1858.
- ↑ Anales o Historia de Torosa de Daniel Fernández Domingo.