Ilercavònia
Advertisement

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1976, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Sota el lideraratge del general Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4/12/1892 – Madrid, 20/11/1975), el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, del Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts franquistes no van tenir iniciativa legislativa, perquè el dictador concentrava el poder executiu i el legislatiu en un govern altament centralitzat, trencant-se doncs, el principi de separació de poders propi d'un règim democràtic. Un potent aparell policíac que perseguia els membres dels partits i dels sindicats clandestins i un fort aparell propagandístic (control dels mitjans de comunicació, que difonien la ideologia del règim, ús de la censura i control de l'ensenyament) són dues característiques més del franquisme.

A Espanya la Ley 46/1977, de 15 de octubre, de Amnistía (BOE, núm. 248, de 17/10/1977) incloïa l'amnistia dels presos polítics però també la d'un ampli espectre de delictes que incloïen actes polítics, rebel·lió, sedició (inclosos els delictes i faltes comesos a conseqüència d'ambdós; art. 2) i denegació d'auxili, comesos abans del dia 15 de desembre de 1976 (art. 1). Això suposa una amnistia general per tots els integrants o col·laboradors del règim franquista.

Per altra banda, des de l'any 2010 una querella contra els crims del franquisme, que és un conjunt de més de 150 querelles judicials, ha estat interposada davant d'un jutjat penal de l'Argentina pels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos a Espanya per la dictadura franquista entre el 17 de juliol de 1936 i el 15 de juny de 1977. La causa fou oberta per la jutgessa María Romilda Servini acollint-se al principi de jurisdicció universal.

La dictadura és corresponsable dels més de 9.300 espanyols que van ser empresonats als camps nazis (més de 5000 hi van morir, especialment a Mauthausen i els seus subcamps); i autora de les execucions un cop acabada la guerra (entre el 1939 i el 1953 van ser afusellades a Catalunya 3.585 persones, a partir de fraudulents consells de guerra, a les que cal sumar alguns milers més al País Valencià o les més de 10.000 d'Extremadura, per exemple), de la depuració de funcionaris públics[1] i d'una duríssima repressió (milers d'empresonaments, batallons de treball, camps de concentració, etc).

La tarda del dijous 29 de juny de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat (129 vots a favor, cap en contra i cap abstenció) anul·lar els prop de 64.000 processos fets pel franquisme a Catalunya entre els anys 1938 i 1978.

Història[]

El govern del general Franco –que es va veure beneficiat per la divisió del planeta en dos grans blocs– va evolucionar al llarg de quaranta anys. S'hi poden distingir sis etapes ben diferenciades:

  • El període blau, que va ser una fase totalitària fins a la fi de la Segona Guerra Mundial i l'enderroc dels règims nazi i feixista (1939-1945).
  • L'època de la supervivència exterior i interior, que va ser un període d'autarquia econòmica i una tímida obertura internacional (1945-1953).
  • L'etapa nacional catòlica, 1953-1959.
  • El desarrollismo (1959-1966) caracteritzat per mesures liberalitzadores de l'economia.
  • L'aperturisme, 1966-1969.
  • El franquisme tardà, 1969-1976.

El Movimiento[]

El Movimiento Nacional o simplement «Movimiento» és el nom que va rebre durant el franquisme el mecanisme totalitari d'inspiració feixista que pretenia ser l'únic canal de participació en la vida pública espanyola. Responia a un concepte de societat corporativa en que únicament s'havien d'expressar les anomenades entitats naturals: família, municipi i sindicat.

El Movimiento Nacional el formava essencialment:

  • El partit únic, que era Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS). A Tortosa tenia seu a l'Eixample. A meitants dels anys 80 la seua darrera seu va ser un pis de la plaça de Sant Jaume.
  • L'organització sindical o Sindicato Vertical (OSE), conjunt també únic d'organitzacions corporativistes que agrupaven tant a empresaris com a treballadors.
  • Tots els càrrecs públics de l'Estat, els de les diputacions provincials o els municipis, foren funcionaris de carrera o de lliure designació, inclosos els professors universitaris.
  • Múltiples organismes de l'espectre social, omnipresents en la vida pública i privada: el Frente de Juventudes (amb los Flechas i los Pelayos; nens i adolescents), la Sección Femenina, el Auxilio Social, Educación y Descanso (EyD), etc.
Consejo local del Movimiento (1965)
Jefe local: Álvaro Barlett Salvà.
Secretario local: Sebastián Bertomeu.
Tesorero: Alfredo Serrano.
Delegados locales: Luis Aixalá; Antonio Muñoz Pellicer (de la Organización Sindical); Rafael Pérez Ginata[2](de Juventudes), Francisca Figueres (de la Sección Femenina); José Gasulla Cartes (de Auxilio Social); Juan José Gisbert Abellana (de Organizaciones); Francisco González Cirer (de asociaciones y Jefe del Servicio Español del Profesorado); Patricio Marcoval (de Prensa y Propaganda).
Asociaciones adheridas: Eduardo Ena Muro (Hermandad de Excombatientes); Juan Gisbert Castellà (Hermandad de Excautivos).

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. Vegeu per exemple: La purga del franquismo contra la enseñanza: más de medio millón de expedientes de depuración; article de elDiario.es publicat el 19/12/2020.
  2. Fill de Juan Pérez Vela, capità de l'exèrcit i inspector de la guàrdia municipal, i de Paquita Ginata.

Articles d'interès[]

  • Argentina pide la detención de cuatro torturadores del franquismo (orden internacional de detención de cuatro acusados por torturas del régimen: el exguardia civil Jesús Muñecas Aguilar, el exescolta de Franco y de la Casa Real Celso Galván Abascal, el excomisario José Ignacio Giralte González y el exinspector José Antonio González Pacheco, alías Billy El Niño), article del diari El País de 18/09/2013.

Enllaços externs[]

Advertisement