Ilercavònia
Advertisement

Francesch Mestre i Noé (Tortosa, 8/8/1866 – 6/11/1940) va ser un escriptor i cronista de la ciutat de Tortosa des del 1911 en substitució de Ramon O'Callaghan.[1]

Fill de Mariano Mestre, llauner, i de Carme Noé.[2] Posseïa una llibreria al carrer de la Rosa.[3] Entre altres, publicà el 1894 Cançons tortosines amb Antoni Anyon, el 1898 El Arte en la Santa Iglesia Catedral de Tortosa (Impremta José L. Foguet Sales) i el 1915 Giripigues tortosines (Imprenta Moderna de l'Ebre-Algueró i Baiges) publicat primerament en forma d'articles al diari El Restaurador, amb el pseudònim ERT. Com a col·laborador d'Alcover publica el 1916 "Vocabulari català de Tortosa". Col·laborà amb la premsa de l'època i publicà articles que foren recollits a la revista La Zuda.[4] Fundà La Veu de Tortosa (3/12/1899). Presidí –fins a 1936– l'Associació de Premsa de Tortosa creada l'any 1924.[5]

« La catalanitat de Tortosa és ja indiscutible com ho és lo tradicional esperit i tenacitat dels tortosins en conservar los prestigis de la seua personalitat històrica (…). Tortosa és catalana, se sent catalana, vol ésser catalana i deu ésser catalana (…). Este sentiment de catalanitat obliga als tortosins a treballar més que mai per la reivindicació de la personalitat de Catalunya (…) »

— F. Mestre, Tortosa catalana, Tortosa tortosina; Correo de Tortosa de 02/01/1932.


L'any 1889 va casar-se amb Enriqueta Ferrús i Ribes[6] i van ser pares del veterinari Ernest Ismael Mestre Ferrús (Tortosa, 19/05/1891).[7] Un germà de Francesc, Joan Mestre i Noé, va convertir-se en alcalde de Tortosa per Reial Ordre el 1912 fins a la seua dimissió el 1914.

Al Grup del Temple de Tortosa (abans Grup 13 de Gener) un carrer porta el nom de l'antic escriptor.

Notes i referències[]

  1. El Restaurador de 09/12/1911.
  2. Mariano Mestre i Sans va morir el 30/9/1910 als 71 anys (El Restaurador de 1/10/1910) i Carme Noé i Enclusa el 1926 als 83 anys (Heraldo de Tortosa de 15/5/1926).
  3. Concretament al número 9-11. Correo de Tortosa de 10/7/1896 en publica un anunci: "Sucesor de Ramon Prades"; "Casa Fundada en 1760. La más antigua de Cataluña". Es tracta de l'antiga llibreria d'Antoni Oliveres i Tió posteriorment regentada per Ramon Prades fins al seu trasllat a Barcelona (El Estandarte Católico de 22/12/1891). El 1918 ja s'havia convertit en la llibreria, papereria i impremta de Viladrich hermanos (El Restaurador de 25/02/1918).
  4. El 1984 l'Editorial Dertosa publicava Contalles crepusculars tortosines (Imp. Cooperativa Gràfica Dertosense; ISBN: 84-86302-01-3) un recull de relats apareguts entre 1925 i 1933.
  5. Vegeu Correo de Tortosa de 17/10/1924 i Heraldo de Tortosa de l'1/12/1924, entre altres. Mestre va ser reelegit com a president el 1935 (Heraldo de Tortosa de 31/01/1935).
  6. Enriqueta Ferrús va morir als 54 anys el novembre de 1922 (Correo de Tortosa de 25/11/1922).
  7. El desembre de 1936 Ernest Mestre i Ferrús va ser executat per un grup d'incontrolats a la carretera de Vinaròs a Càlig (barranc d'Aiguaoliva) juntament amb altres 13 persones. S'havia casat amb Enriqueta Rexach i foren pares de Lluís (1919-1988) i d'Ernest Mestre Rexach (1922-1948).

Bibliografia disponible:

  • De la Unió catalanista a la Lliga Regionalista: Mestre i Noé i La Veu de Tortosa (1899-1902) de Xavier Ferré Trill; article recollit a Ebrencs del segle XX. Personatges de la història social, política i econòmica del territori ebrenc al segle XX (pàgs. 133-151); Publicacions URV, desembre de 2010. Gràfiques Arrels. ISBN: 978-8-8424-181-2.
  • Biografia de Francesc Mestre i Noè. Cronista de Tortosa. Núria Menasanch i Martí. Onada Edicions, La Barcella 25. Benicarló, octubre de 2016. ISBN: 978-84-16505-52-4.
  • Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936). Núria Menasanch i Martí. Onada Edicions, La Barcella 23. Benicarló, juny de 2016. ISBN: 978-84-16505-51-7.
  • La Tortosa antiga a través dels ulls d'infantesa de Francesc Mestre i Noè. Núria Menasanch i Martí. Gràfica Dertosense. Tortosa, 2014.
Advertisement