Francesc Escudé i Bosch.
Francesc Escudé Bosch (Roquetes, 1867 – Tortosa, 04/12/1919)[1] va ser un projectista, fotògraf, pintor,[2] dibuixant i empresari.
Biografia[]
Fill de Pere Escudé i de Teresa Bosch,[3] se'n va anar a Barcelona a estudiar a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Més endavant va començar la carrera d'Arquitectura a Madrid.[4]
Segurament per pagar-se els estudis il·lustrà articles de revistes gràfiques com La Gran Vía[5] o Blanco y Negro[6] i entrà també a treballar –segons sembla– amb l'arquitecte català Josep Grases i Riera[7][8] (Barcelona, 1850 -títol 1878- Madrid, 12/02/1919). El cert és que la premsa local els esmenta a tots dos, almenys en relació al monument a Alfons XII del parc del Retiro, a Los Debates, núm. 2.785, de 8 d'agost de 1902.
Tot i que l'any 1897 Escudé hauria aconseguit plaça de delineant d'Obres Públiques[9] a l'any següent, 1898, oposita per obtenir la "cátedra vacante de Aritmética y Geometría propias del dibujante" de l'Escola provincial de Belles Arts de València (vegeu la Gaceta de Instrucción Pública de 30/01/1898, de 23/02/1898 i de 14/09/1898). Uns anys després el trobem també de professor de "dibujo aplicado a las artes" al Centro Gallego (calle de Esparteros)[10] i opositant novament el 1903 a una de les 3 places de professor auxiliar de dibuix geomètric de la Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid.[11]
El 1902 però se casa a Tortosa amb Carme Ferreres Bosch[12] (El Ebro de 17/9/1902 i La Verdad de 18/9/1902) i encara que s'estableixen a Madrid, el 1904 tornaran definitivament,[13] poc més d'un any després del naixement del primer dels seus fills.[14]
El 1905[15] F. Escudé va obrir una galeria fotogràfica al carrer de l'Estació (poc després carrer Cervantes) a l'Eixample. El Saló Escudé va ser renovat el 1914 “bajo su dirección y con dibujos y proyecto suyos, y con modelos por el mismo modelados” (El Tiempo de 5/9/1914). Amb els anys es van convertir amb una botiga d'objectes de regal.[16]
Tot i que Escudé no va acabar la carrera d'arquitecte alguns el consideren[17] no obstant l'autèntic autor de diversos edificis de Tortosa.[18] Entre els ja desapareguts el de la Creu Roja (acabat el 1919), a l'actual carrer R. Berenguer IV, i el local del Banc d'Aragó (inaugurat el 9 d'octubre de 1918) al carrer Teodor González i entre els que encara perduren: l'hotel Siboni o casa Lamote (permís d'obra 21-03-1911 i inaugurat el 29 d'agost de 1912); la casa Salvador Brunet (permís d'obra 18-12-1913) i la Clínica Sabaté[19] (permís d'obra 12-12-1914; 1915 en obres; 1916 inauguració). Els projectes d'aquestes construccions apareixen signats pel mestre d'obres Josep Maria Vaquer Urquizú (títol 1888) que té altres projectes a la ciutat.
| « | “El suntuoso edificio que para el rico propietario D. Salvador Brunet ha construído en la calle de Cervantes el inteligentísimo artista D. Francisco Escudé, ahora que ha quedado por completo libre de las vallas que lo ocultaban a la vista aparece en toda su elegante magnificencia del estilo Luis XV, y en todo el esplendor de su riqueza ornamental. Las molduras interiores en yeso son una maravilla de ejecución y primorosa gracia. Reciban plácemes así el Sr. Brunet por su buen gusto como el Sr. Escudé que se acredita una vez más por sus talentos artísticos que tanto constituyen a embellecer la ciudad con sus espléndidas creaciones arquitectónicas.” | » |
— El Restaurador, núm. 2.313, divendres 19/05/1916. | ||
L'empresari[]
A més de la seua galeria fotogràfica ja esmentada, aixecada sobre un solar de Joan Brunet, desenvolupà altres activitats. Realitzà treballs de decoració i embelliment com els de la casa Esteban Lamote,[20] la Casa-Clínica del doctor Sabaté o casa Brunet (entre altres), a més de dissenys per a la fàbrica de Garcín i treballs de reforma i adequació d'establiments com els del Teatre Principal (1908), les botigues de José Andrade (1910)[21] i de J. Prades (successor d'Enric Carpa),[22] el 1911, el Siboni (1912)[23] o el Banc d'Aragó (1918). El 1913 des d'Amposta se li encomana el Casino Recreatiu. És també titular d'una patent d'invenció d'una màquina "para taladrar documentos" (núm. 46.282; sol·licitud 01/09/1909 - concessió 30/10/1909); fou a través d'una societat empresari[24] concessionari del Teatre Principal de Tortosa; estigué implicat en La Garantia invisible, amb oficines a Madrid, dedicada a la tinta simpàtica, o invisible, per a la indústria,[25] malgrat que no en tenim gaires referències; i el 1913 donaria classes de dibuix industrial en una acadèmia.[26]
Alguns dibuixos de F. Escudé publicats[]
- La Gran Vía (Madrid), 02/07/1893; Estatua de la reina Maria de Cristina de Borbón; vegeu la pàgina 17.
- La Gran Vía (Madrid), 16/07/1893; Recuerdos de Zaragoza; vegeu la pàgina 11.
- La Gran Vía (Madrid), 30/07/1893; Verbenas (sign. F.E.); vegeu la pàgina 15.
- La Gran Vía (Madrid), 20/08/1893; Dibuix dels caragols; vegeu la pàgina 16 (Menudencias).
- La Gran Vía (Madrid), 01/10/1893; Mes d'octubre; vegeu la pàgina 2.
- La Gran Vía (Madrid), 08/10/1893; ARS POET; vegeu la pàgina 10 i també les flors de la pàgina 16 (secció Menudencias).
- La Gran Vía (Madrid), 05/11/1893; Mes de novembre; vegeu la pàgina 3.
- La Gran Vía (Madrid), 19/11/1893; Catástrofe de Santander; vegeu la pàgina 8 i també la pàgina 2 i les flors de la pàgina 14 (Menudencias).
- La Gran Vía (Madrid), 03/12/1893; Mes de desembre; retrato de D. Pedro de Alarcón, Fez el nuevo, Río de Fez, el Sultán Múley Hassan, Vista de Tánger su puerto, de fotografías; pàgines 2 a 6 i segons sembla també les il·lustracions de la secció El Santón de la Puntilla (pàgina 10 i 11).
- La Gran Vía (Madrid), 10/12/1893; Carta de la madre del soldado; vegeu la pàgina 8.
- 23/12/1893 - Blanco y Negro (Madrid) - Pàgina 15; La bandera española.
- La Gran Vía (Madrid), 24/12/1893; Esta sí que es nochebuena; vegeu les pàgines 23 i 24 i novament les flors de la pàgina 14.
- 17/02/1894 - Blanco y Negro (Madrid) - Pàgina 16; La castañera.
- La Gran Vía (Madrid), 18/02/1894; dibuix del ventall de la secció Menudencias; vegeu la pàgina 14. El dibuix se reprodueix moltes altres vegades: el 25 de febrer de 1894, en les edicions del 4, 11, 18 i 25 de març, 1, 8 ,15, 22 i 29 d'abril, als números del 6, 13, 20 i 27 de maig, el 3 de juny, el 8 de juliol, el 12 d'agost, el 21 d'octubre i el 25 de novembre de 1894; i també en altres números de 1895 (13 de gener, 10 de febrer, 14 d'abril, 19 de maig, 23 de juny, 28 de juliol i 1 de setembre).
- La Gran Vía (Madrid), 11/03/1894; dibuix de la fotògrafa i el gos de la secció Actualidades; vegeu la pàgina 4 de la publicació. Este dibuix ja va aparèixer en el número de 06/08/1893 i apareixerà novament el 24 de setembre, el 12 i el 19 de novembre, i el 17 de desembre de 1893; també l'11 de març i el 2 de desembre de 1894 i en altres números de la revista de l'any següent (27 de gener, 24 d'abril, i les edicions del 5, 12, 19 i 26 de maig de 1895).
- La Gran Vía (Madrid), 17/06/1894; dibuix de la pandereta i la ploma de paó de la secció Menudencias; vegeu la pàgina 14. El dibuix se reprodueix el 26 d'agost, el 7 d'octubre, l'11 de novembre i el 2 de desembre de 1894 i se repeteix en altres números de la revista: 20 de gener, 17 de febrer, 10 i 24 de març, 24 d'abril, 2 i 30 de juny, 14 de juliol i 18 d'agost de 1895.
- La Gran Vía (Madrid), 06/01/1895; Sepulcre reial; vegeu la pàgina 4 i també la 16 (Actualidades). El dibuix amb el gerro de fulles de margalló de la secció Actualidades se repeteix als números del 13 de gener, en les edicions del 3 i del 10 de febrer i en la del 25 d'agost de 1895.
- 02/02/1895 - Blanco y Negro (Madrid) - Pàgina 6; Alegoría del mes de Enero.[27]
- Programa de festes de Tortosa; vegeu la portada de 1906.
Vegeu també[]
Notes i referències[]
- ↑ El Restaurador de 4/12/1919 (i següents) dóna notícia de la seua mort.
- ↑ Esmentat per Diario de Tortosa de 23/03/1886; de 08/11/1890 o de 20/05/1895 quan ja estava a Madrid.
- ↑ Teresa Bosch va morir a Roquetes el 1896 (Diario de Tortosa de 15/04/1896).
- ↑ Altres ebrencs que van marxar a Madrid van ser: Ramon Subirat Codorniu, Josep Alcoverro i Amorós, Albert Bosch i Fustegueras, Joan Cardona i Tió o Agustí Querol i Subirats.
- ↑ La Verdad de 15/04/1895.
- ↑ Entre els anunciants d'aquest mitjà hi va haver Sabons Rufo Franquet.
- ↑ Blog de Valentí Pons Toulouse (08/03/2013).
- ↑ Grases és l'autor del Palacio de la Equitativa (carrer Alcalá; 1882-1891) on hi ha diverses mènsules en forma de cap d'elefant. També n'hi ha a l'antic edifici del Teatro Lírico o Gran Teatro de Madrid, inaugurat l'any 1902, i actualment seu del Consejo General del Poder Judicial. Com a anècdota cal recordar que en el que podria qualificar-se d'una llicència la clínica Sabaté, realitzada anys després, amb una inspiració neoegípcia té dos caps d'elefant al xamfrà.
- ↑ El Correo de España (Madrid) de 31/08/1897; Madrid científico, núm. 151, de 1897 (pàgina 10); El Globo de 31/08/1897; etc.
- ↑ El Imparcial (Madrid) de 07/10/1902, pàgina 2.
- ↑ Constitución de Tribunales de exámenes para las oposiciones a tres plazas de Profesores auxiliares de Dibujo geométrico de la Escuela Superior de Artes e Industrias de Madrid y a la cátedra de Dibujo artístico de la de Barcelona (Gaceta de Madrid, núm. 308, de 04/11/1903).
- ↑ Carme Ferreres era filla de José Ferreres Valls –†1906– i de Maria Bosch Valls.
- ↑ Los Debates de 22/10/1904 (número 3.428).
- ↑ Maria Escudé Ferreres naixerà el 3 de juliol del 1903 i Francesc Pere el 1906 († 1908). Recull la notícia del seu naixement Diario de Tortosa de 03/07/1903 i de 26/01/1906 respectivament.
- ↑ La Veu de la Comarca 10/06/1905 i d'1/07/1905, pàg. 3.
- ↑ Vegeu La Vida Tortosina de Quimo Panisello.
- ↑ Lluís Salamó i Bertomeu a L'Estel núm. 309 (1 quinzena de febrer de 2003)
- ↑ I és que certament Francesc Escudé és citat diverses vegades per la premsa en relació a alguns edificis. El Restaurador de 21/04/1914 i El Tiempo de 25/06/1914 citen la clínica Sabaté. El Restaurador de 19/05/1916 n'esmenta el treball a la casa Salvador Brunet i El Restaurador de 12/9/1918, arran que el Banc d'Aragó arregla un local al carrer Teodor Gonzàlez per a instal·lar-se, diu que el projecte de la façana és obra de "D. Francisco Escudé".
- ↑ Us pot interessar: Primitiu Sabaté i Barjau.
- ↑ Los Debates de 05/05/1911.
- ↑ Diario de Tortosa, núm. 8.697, de 05/12/1910.
- ↑ Los Debates, núm. 5.449 de 23/12/1911.
- ↑ Diario de Tortosa d'1/02/1912 -núm. 9.035- i de 02/09/1912.
- ↑ Los Debates, núm. 5.023, de 14/07/1910, entre altres.
- ↑ Los Debates de 19/02/1910 (núm. 4.909) i de 14/07/1910.
- ↑ Diario de Tortosa d'11/02/1913.
- ↑ Esmentada a La Verdad de 14/02/1895.
- Vegeu també: La Verdad de 30/03/1895 i, sobre els jocs florals i l'obra Cinteta, La Verdad de 01/09/1900 (pàgina 4).