Francesc Borrull i Ramon (València, 12/10/1695 – Sant Mateu, 5/08/1758), va ser bisbe de Tortosa.
Fill del jurista i eminent filipista Pere Josep Borrull d'Arvizu, catedràtic de Codi i d'Institucions a la universitat de València, regent del Suprem Consell d'Aragó i més tard, fiscal del Consell de Castella, i de Maria Bernarda Ramon.
A la mort del seu pare en 1708, la seua mare l'envià a educar-se amb Marcel·lí Siuri i Navarro (Elx, 1654 – Córdoba, 1731), bisbe d'Ourense, amic de la família. Més tard torna a València on entra a la universitat, i malgrat les dificultats socials i acadèmiques provocades per la Guerra de Successió, pot doctorar-se en ambdós drets, Civil (1719) i Canònic (1722).
Amb la intenció de perfeccionar els seus coneixements de Dret Canònic i per fer carrera eclesiàstica, marxa a Roma on aconsegueix que Tomás Nuñez, auditor degà del tribunal de la Rota, el nomene coadjutor o ajudant d'estudi. A petició de Felip V, el 22 de juny de 1735 el papa Climent XII el nomena canonge de la catedral de València.
Ferran VI, el 25 de setembre de 1757, el nomena bisbe de Tortosa. En el breu temps que regí la diòcesi –deu mesos– Francesc Borrull destaca per la seua activitat pastoral. A principis d'agost de 1758 estant a la Salzadella de visita pastoral cau malalt i és traslladat a Sant Mateu a casa d'uns parents seus, els Vilanova, actualment anomenada Palau Borrull. Mor el 5 d'agost de 1758, i el seu cos fou soterrat a la capella de la Passió de l'Església arxiprestal de Sant Mateu.
Hi ha un retrat seu al paranimf de la Nau (Universitat de València) atribuït al pintor Josep Vergara Ximeno (València 1726-1799).