Josep Rodríguez, alcalde de Tortosa.
Josep Rodríguez Martínez[1] (Tortosa, 26/07/1896 – Tarragona, 8/08/1939) va ser regidor i alcalde de Tortosa durant dos períodes en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola.
Biografia[]
Fuster de professió. Estava casat amb Àngels Curto[2] i tenia dos fills i una filla. El gener de 1934 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Tortosa per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). L'1 de febrer, sent alcalde Josep Berenguer i Cros, J. Rodríguez se converteix en un dels quatre tinents d'alcalde, encapçalant la regidoria de Sanitat i Assistència Social.
El 18 de setembre de 1936, en la sublevació militar en marxa, assumeix la presidència del comitè executiu local d'ERC. El 24 d'octubre és elegit alcalde de Tortosa càrrec que desenvoluparà fins als fets de maig de 1937. El 29 de setembre de 1937 ocupa novament l'alcaldia fins a a la caiguda de la capital del Baix Ebre el gener de 1939. A causa dels bombardejos i al esdevenir la ciutat front de guerra, l'abril de 1938, l'Ajuntament de Tortosa se trasllada a Can Caseres[3] (el Perelló).
Marxà a Barcelona però retornà a la Tortosa ocupada pels franquistes. Va ser detingut el 5 de març i el 28 d'abril se'l trasllada a la presó de Pilatos. A Tarragona se'l sotmet a Consell de Guerra Sumaríssim i d'Urgència. Condemnat a mort va ser afusellat el 8 d'agost de 1939, el mateix dia que el doctor Primitiu Sabaté Barjau.
Tot i que l'Ajuntament, sent alcalde Joan Sabaté, va editar un plànol de la ciutat on consta un petit carrer del Grup del Temple (antic Grup 13 de Gener) amb el nom de Josep Rodríguez, la seua figura no va rebre homenatge institucional fins l'estiu del 2014[4] quan el Consistori presidit per Ferran Bel va retolar-ne finalment el vial, instal·lant a més a més, un plafó commemoratiu a la zona verda adjacent. D'altra banda també se li atorgava, a títol pòstum, la medalla "Pugna pro patria" "Dertosa"[5] que se concedia per primer cop.[6]
Cal recordar que arran de la Llei 11/2017, del 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme,[7] aprovada pel Parlament de Catalunya per unanimitat, el 29 de juny,[8] la sentència que el condemnà és nul·la de ple dret i el tribunal de l'Auditoria de Guerra que la va emetre il·legal. Així mateix la Llei 20/2022, de 19 d'octubre, de Memòria Democràtica (BOE, núm. 252, de 20/10/2022) declara el "carácter ilegal y radicalmente nulo de todas las condenas y sanciones" i estableix la il·legalitat i la il·legitimitat de Tribunals i Consells de Guerra.
Vegeu també[]
|
|
Notes i referències[]
- ↑ Nota: Existeix un altre José Rodríguez Martínez, natural de la Unión i veí d'Olot que també va ser executat pel franquisme.
- ↑ Filla de Teresa Cid Vidiella († als 86 anys; El Pueblo de 05/01/1938).
- ↑ Vegeu-ne una fotografia del periodista Ramon Ferrando Adell publicada al setmanari L'Ebre, número 880, de 20 d'octubre de 1995 i al llibre Quatre alcaldes republicans de Tortosa de Josep Subirats.
- ↑ Divendres, 8 d'agost de 2014.
- ↑ Reglament d'Honors i Distincions de la Corporació (Tortosa, 19 de febrer de 2007).
- ↑ El 4 d'agost s'aprovava l'inici de l'expedient i el 3 de novembre de 2014 el Ple de la Corporació en feia l'aprovació. Finalment, el divendres 19 de desembre va fer-se l'acte d'entrega a l'església de Sant Domènec.
- ↑ DOGC, núm. 7.406, de 06/07/2017.
- ↑ Anul·lats els consells de guerra i els judicis sumaríssims del franquisme a Catalunya (vídeo de 00:01:52s del TNC de 29/06/2017).
Bibliografia:
- Pilatos 1939-1941. Prisión de Tarragona. Josep Subirats Piñana. Edit. Pablo Iglesias; reimpressió juliol 1999 (1ª edició abril de 1993). ISBN: 84-85691-71-7.
- Tortosa, front de guerra. Josep Subirats Piñana. Columna-Tresmall, 1996. ISBN: 84-8300-184-5
- Entre Vivències. Josep Subirats Piñana (v. pàg. 123-125). Viena, 2003. ISBN: 84-8330-201-2.
- Quatre alcaldes republicans de Tortosa. Josep Subirats i Piñana, 2005. ISBN: 84-609-3837-9.
- Vegeu també l'article Mort accidental d'un alcalde humil, d'Esther Martí, publicat al setmanari L'Ebre, número 989, de 21 de novembre de 1997.