Els Fets de la Fatarella són un episodi històric violent ocorregut a la localitat de la Fatarella (la Terra Alta) en el marc de la Guerra Civil Espanyola del 1936-1939.
L'inici de la Guerra va encetar un període revolucionari en què es van dur a terme iniciatives de col·lectivitzacions agràries a les Terres de l'Ebre, influenciades per l'experiència anarquista de l'Aragó republicà. Els enfrontaments violents dels mitjans i petits propietaris contra els col·lectivitzadors -vinculats a la CNT-FAI- es van reproduir en diverses poblacions de Catalunya, tot i que els enfrontaments més dramàtics es van dur a terme a la Fatarella. El conflicte va esclatar quan, de la Fatarella, es van expulsar violentament dos delegats de la CNT de Tarragona -Nicolàs Santamaria i Josep Mola- que eren al municipi amb l'objectiu de desplegar la col·lectivitat, sovint amb l'ús de la força i de coaccions. La nit entre el 25 i el 26 de gener, per contestar l'acció, desenes de membres de la CNT-FAI de les comarques veïnes van ocupar la Fatarella i van assassinar trenta-quatre pagesos, molts dels quals van morir afusellats, i entre els que hi havia militants d'Esquerra Republicana-Unió de Rabassaires i PSUC-UGT. L'arribada de les forces de l'ordre va aturar una matança que els anarquistes justificaven amb un suposat aixecament feixista al poble, que en realitat, no era més que el rebuig dels petits propietaris a la col·lectivització forçosa de les terres que treballaven i que els eren pròpies.[1]
Els successos de la Fatarella foren condemnats pel Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya[2] i van ser instruïts pel jutge especial Alfonso Rodríguez Dranguet[3] (Santiago de Cuba, 12/07/1889 - Guantánamo, 13/05/1954) comportant uns 40 detinguts.[4]
El 28 de gener de 2017 va inaugurar-se un petit monument en record de les víctimes al Parc Mirador de la Terra Alta (cementiri vell) en el marc del 80è aniversari dels Fets.
Vegeu també:[]
Notes i referències[]
- ↑ El republicanisme a les Terres de l'Ebre. Josep Sánchez Cervelló (coord.); diversos autors; pàgina 45; Fundació Josep Irla, 1a Edició 2007 (vegeu l'enllaç); ISBN-13: 978-84-611-6570-4.
- ↑ La Vanguardia de 2/02/1937.
- ↑ La Vanguardia de 9/02/1937 i de 30/6/1937.
- ↑ La Vanguardia del 5/03/1937 dóna compte de la notícia que el jutge especial que instrueix el sumari deixa sense efecte les detencions però en el número del 14/07/1937 se parla de 46 autes de processament i presó.
- Vegeu també La Vanguardia de 29/01/1937, de 13/08/1937 i de 21/08/1937 (notícia de la detenció a Barcelona de Josep Blanch Anguera).
Bibliografia disponible:
- Misèria contra pobresa. Els fets de La Fatarella del gener de 1937. Josep Termes i Ardèvol (Barcelona, 1936-2011) catedràtic d'història de la UPF. Edit. Afers. Imp. Palacios (Sueca). ISBN: 978-84-95916-33-4.