Ilercavònia
Advertisement

El ferrocarril del Val de Zafán era una línia de via estreta, entre La Puebla de Híjar i Alcañiz, ambdós a la província de Terol, i Tortosa. Formava part d'un projecte més ambiciós que hagués arribat fins al port de Sant Carles de la Ràpita.

Història[]

El ferrocarril de la Val de Zafán va formar part d'un projecte que mai no va ser completat. Els primers projectes d'un ferrocarril entre el port de Sant Carles de la Ràpita amb La Puebla de Híjar, a Terol, són de 1863. La idea d'aquest ferrocarril va partir, pel que sembla, d'unes circumstàncies singulars. Es diu que els militars estudiaven la possibilitat d'una invasió procedent de l'altre costat dels Pirineus. En tal cas, la següent barrera natural la formava la vall del riu Ebre. Un ferrocarril construït a la vora dreta de l'esmentat riu serviria per proveir aquest eventual front bèl·lic.

L'inici de les obres es va fer el 1882 amb la presència del rei Alfons XII a la mateixa Val de Zafán (a 2 km de la Pobla d'Híxar). Les obres van estar aturades des de llavors fins que el 1887 es va reorganitzar la companyia concessionària i va aconseguir els primers capitals per a començar els treballs d'explanació. El primer tram, de 32 km, entre La Pobla i Alcanyís, es va inaugurar el 31 de juliol de 1895.

« Se hallan muy adelantadas las obras de explanación y fábrica del ferrocarril de Val de Zafán en la sección comprendida entre Roquetas y Cherta. Se han puesto ya los cimientos del grandioso puente que ha levantarse sobre el barranco de la «Conca» inmediato a Aldover. Por la actividad que en dicha sección se viene desplegando es de esperar que este primer trozo de la línea en cosntrucción se vea en breve ultimado. »

Correo de Tortosa de 18/12/1924, pàgina 2

La prolongació de la línia fins a Tortosa no es va aconseguir fins a 1942, sent adjudicada des del principi la seva explotació a RENFE (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles).

Va haver de ser la Guerra Civil Espanyola la trista circumstància que propiciés la realització d'aquest tram, contesa en la qual la línia va jugar un important paper logístic durant la Batalla de l'Ebre. D'altra banda, gran part dels obrers que van executar l'última fase de les obres d'aquest ferrocarril van ser els propis presoners republicans.

« "LA DIVISIONE XXIII MARZO / DA QUI PASSANDO SCONFISSE / LE ORDE MARXISTE APRILE XVI E.F." és a dir, la Divisió «XXIII Marzo» des d'aquí passant va derrotar les hordes marxistes. Abril de 1938 (APRILE XVI Era Fascista) »

Inscripció dels soldats feixistes italians al complex de l'estació del Pinell

Aquest ferrocarril, conegut a la zona com el Sarmentero (ja que travessava una terra de sembrada de vinyes), va tenir una lànguida existència durant la seva curta vida: amb prou feines 31 anys. En tot aquest temps no va arribar a concloure's l'últim tram, entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita, malgrat estar construïda tota l'explanació. L'enfonsament d'un túnel el 1971 entre les estacions del Pinell de Brai i Prat de Comte va servir com a excusa per al tancament definitiu d'aquest ferrocarril per part de l'administració, que es va fer efectiu el setembre de 1973, malgrat els successius intents per al seu manteniment.

Estat actual[]

El traçat del ferrocarril és aprofitat actualment com a via verda entre Aragó i Catalunya. Es divideix en diferents trams: al que discorre pel Baix Aragó se li uneix el tram de la comarca del Matarranya enllaçant amb els 46 km de la Via verda de la Terra Alta i de la Via verda de la comarca del Baix Ebre.

El març de 2013 va obrir-se l'històric pont del ferrocarril de Tortosa als usuaris de la via. Donat que existia la intenció d'unir Tortosa amb el Parc Natural del Delta de l'Ebre durant el 2013 va culminar-se una ruta cicloturista que, tot i no correspondre a un projecte definitiu, ho permetia. S'unia així el parc natural dels Ports de Tortosa-Beseit amb la desembocadura de l'Ebre.

Anys després –maig de 2017– l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) arrendava al Consell Comarcal del Baix Ebre un tram de 7,1 quilòmetres de l'antic traçat del Carrilet per prolongar la via verda fins al Delta de l'Ebre.[1] Durant la tardor de l'any 2020 se van portar a terme el gruix de les obres[2] al llarg d'un trajecte semblant a l'original.[3]

El recorregut (110 km)[]

Alcañiz[4]Est. de Valdealgorfa (túnel de 2.136 m)[5] – Est. de Valljunquera – Est. de la Vall de Tormo – Estació de la Torre del Comte – Est. de Vall-de-roures – Estació de Cretes – Est.d'Arnes i Lledó – Est. d'Horta de Sant Joan – Est. de Bot[6] – Est. de Prat de Comte[7]La Fontcalda – Est. del Pinell de Brai – Estació de Benifallet – Estació de Xerta – Estació d'AldoverJesúsRoquetes i pla de l'Estació a la riba dreta de TortosaPont del ferrocarrilTortosa, riba esquerra. A partir d'aquí la via verda segueix el passeig fluvial camí del sud del Baix Ebre.

Vegeu també[]

Notes i referències[]

  1. L'acord té una vigència de 20 anys renovables en 10 més, i té un cost per al Consell Comarcal de 3.300 euros anuals.
  2. Comencen les obres per convertir en via verda l'antic traçat del Carrilet entre Tortosa i Deltebre; article publicat per aguaita.cat el 05/10/2020.
  3. Malauradament al llarg dels anys l'antic traçat del Carrilet s'ha vist envaït per propietats particulars. Un dels exemples són uns importants hivernacles situats vora l'Avinguda de la Llum.
  4. L'octubre de 2015 van inaugurar-se els 18,7 km de tram previ que hi ha entre la Puebla de Hijar i l'antiga estació de "Puig-Moreno" després del qual s'espera que s'impulsin els trams encara no condicionats.
  5. El sol envaeix en tota la seua longitud este túnel durant els equinoccis de tardor i primavera. El túnel però està tancat des del 2009.
  6. El 18 de novembre de 2015 vora l'estació de Bot va quedar instal·lat un ferrobús que va ser reconvertit en bar-cafeteria (març de 2016).
  7. A l'altura de l'estació de Prat de Comte hi ha el túnel número 9 amb una longitud de 749 metres.
Advertisement